Cuina amb illa, ¿si o no?

El primer condicionant a tenir en compte és obvi: l’espai. Les illes no són molt recomanables en cuines petites; en aquest cas, potser s’adequaria millor l’opció de la península. Aquesta representa la unió de l’illa amb un moble de la cuina, i normalment està posicionada perpendicular a una de les parets per a generar un agradable sentit visual cap al centre de l’espai.

Per cert, sobra dir que per ‘illa’ s’entén, en aquest cas, aquesta peça dins del conjunt del mobiliari de la cuina que se situa generalment en el centre de l’estança i que pots envoltar, d’aquí la importància de comptar amb bastant espai si el nostre objectiu és tenir una cuina amb illa.

En tots dos casos, tant l’illa com la península, el plantejament és sobre la base de mobles baixos, és a dir, en la seva part superior no es col·loca cap altre moble, com a molt la campana extractora de fums i tendeix a estar integrada ran de sostre.

Què podem fer si la nostra cuina no és molt gran, però ens fa molta il·lusió tenir una illa? La resposta està en l’envergadura de la reforma, és a dir, si és integral, no hi ha cap problema, sinó, és plantejar-se l’obra de la cuina amb intenció d’incloure alguna estança confrontant (normalment la sala-menjador) i crear així el concepte de cuina oberta. D’aquesta manera aconseguim guanyar metres quadrats i assumpte resolt.

Amb motiu del primer any després del confinament, en una entrevista a Eva Mesa, co-fundadora de l’estudi d’interiorisme de Barcelona, Tinda’s Project, se li va preguntar per les peticions més demandades que estaven rebent i comentava que, “quant a les cuines, ens demanen molt un concepte que en l’estudi ja implementem habitualment en els nostres projectes i són les cuines obertes, amb possibilitat d’afegir alguna illa i que aquesta inclogui una zona extra d’estar més informal, amb tamborets, amb la idea de compartir moments en aquest espai”.

• Practicitat: l’illa representa un moble que permet un gran emmagatzematge extra per a aliments, utensilis, etc. I també aporta un espai extra com a superfície de treball.
• Multifuncionalitat: l’illa com a peça de mobiliari es pot aprofitar també per a incorporar electrodomèstics en la seva part superior (aigüera, vitroceràmica…) i en el seu inferior (forn, rentavaixelles, vinoteca…). I no sols això, una part de l’illa també pot incloure una zona de menjador, ja sigui o no en forma de barra.
• Aprofitament de l’espai i amplitud visual: la seva ubicació central facilita el moviment al seu voltant, un dinamisme que s’agraeix quan són diverses les persones que ocupen la cuina. I al no estar situada enfront d’una paret, la qual cosa es fa a l’illa (cuinar, rentar, menjar…) resulta més agradable, i la visió de la cuina és més completa.
• Separació d’ambients: especialment si l’illa inclou una zona de menjador. El concepte cuina oberta fuig de la idea de tenir una paret entre tots dos espais (cuina i menjador) i, per tant, la perspectiva visual és més àmplia i a més permet integrar les activitats en pro d’una millor convivència.
• Estètica molt diversa: ja es faci la cuina amb illa a mida o es triï d’un catàleg, n’hi ha per a tots els gustos i s’integren perfectament en qualsevol estil decoratiu, podent personalitzar-la segons les necessitats de cada usuari.

Si per qüestió d’espai o senzillament perquè t’agrada més, decideixes incorporar una península en lloc d’una illa a la teva cuina, que sàpigues que els avantatges són els mateixos.

Si calgués buscar algun ‘hàndicap’, però que alhora també representa un avantatge és que, sí, efectivament, la península no et facilita un pas circular al seu voltant, però la cantonada on convergeix la península amb el moble base de la cuina, genera un espai d’emmagatzematge molt aprofitable quant a profunditat. A més, també es pot col·locar aquí, en forma de L, una aigüera doble, que sempre s’agraeix.

I un aspecte a tenir molt en compte i que afecta les dues opcions és la instal·lació de preses d’aigua, llum, gas, etc. que cal modificar-les per a portar-les a la part central de la cuina i això pot generar una despesa addicional, però que bé val la pena perquè, al final, el resultat de tenir una cuina amb illa (o península), estigui o no oberta a la sala-menjador, és gaudir d’una estança acollidora que convida a passar més temps en ella.

Totes les fotografies que il·lustren aquest post corresponen amb projectes realitzats per l’estudi d’interiorisme de Barcelona, Tinda’s Project (©Mercè Gost).