Una sala oberta a la cuina i molt més…

Salta a la vista l'elecció d'un estil decoratiu “fresc i molt funcional, sense excessos i d'acabats senzills”, molt propi d'una família amb nens petits que cerca, abans de res, sentir-se còmodes en el seu dia a dia. A més, moltes de les pertinences a l'efecte de mobiliari de l'anterior vivenda es van reubicar en aquesta.

La propietària va treballar braç a braç amb Tinda’s Project transmetent cadascun dels seus desitjos i fins i tot implementant de manera personal alguns detalls decoratius com, per exemple, les pintures murals de colors dels dormitoris infantils. De fet, i parlant de colors, hi ha un en concret que salta a la vista en diferents estances, fent de fil conductor estètic i potenciant aquestes connotacions de frescor, serenitat i alegria. Es tracta del verd aiguamarina que li agrada molt a la propietària i que s'aplica amb tonalitats diferents segons l'espai.

Res més entrar a l'habitatge ja es visualitza una atmosfera oberta i lluminosa, protagonitzada per la sala d’estar oberta a la cuina i on la distribució dels diferents elements marca de forma perfectament definida el límit de cada estança. Tant és així que, encara que s'ha prescindit d'encotillar entre parets el rebedor com a tal, clarament aquest té el seu propi espai, al costat d'un armari amb porta corredissa vista, ideal per a deixar les jaquetes en arribar.

A la sala, situat al costat d'uns enormes finestrals que faciliten l'entrada de llum, destaca el gran sofà en forma de L complementat amb diverses taules auxiliars i un puf com a seient extra que, al seu torn, sembla tancar visualment el quadrat creat per a aquest primer ambient. El segon se situa molt a prop, protagonitzat per un clàssic sofà chester que destaca recolzat en una paret pintada de color verd aiguamarina com a punt focal. I entre tots dos ambients s'ha col·locat, al costat d'un dels pilars mestres, l'equip de televisió en una solució d'obra dissenyada ex profeso per Tinda’s Project. La idea és que faci d'element separador respecte a la cuina.

La cuina es distribueix en un frontal que acull els principals electrodomèstics integrats i, a més, compta amb una illa central que inclou la zona d'aigües, de cocció amb campana extractora integrada en el sostre i una àmplia superfície de treball. I a l'altre extrem de l'illa s'ha creat una barra d’esmorzars i menjars informals equipada amb diversos tamborets alts. Cal destacar que el paviment de la cuina es diferencia de la resta de la casa -un parquet sintètic- perquè s'ha triat un mosaic hidràulic modern. Aquesta mescla d'acabats es complementa amb altres dos detalls com la textura industrial del maó vist pintat de blanc de la paret de la zona de pas de davant i, de nou, el color aiguamarina per a destacar el buit que queda entre els mobles de la cuina.

El tercer ambient obert que conforma aquesta planta principal del dúplex és el menjador i se situa a l'altre extrem, amb entrada de llum natural gràcies a un petit balcó. L'equipament és senzill i funcional i consta d'una gran taula per a vuit comensals i un moble sota l’aparador amb diversos prestatges en la part superior i que es recolza en una paret que, una vegada més, ha buscat destacar-se amb el color que tant li agrada a la propietària. Es va dissenyar a mida la taula del menjador que compta amb una zona de seients en forma de banc, molt pràctica amb nens, i que es recolza en el muret de l'escala que dona accés al pis inferior.

Al costat del menjador es troba la suite amb la cambra de bany integrada. De línies senzilles, per a la paret del capçal es va optar pel to aiguamarina molt suau per a potenciar les connotacions relaxants que desprèn, tan necessàries per al descans. Al costat d'una de les tauletes de nit, i aprofitant un buit, es va dissenyar unes baldes a mida per a llibres. L'accés a la cambra de bany-dotada amb dutxa i doble lavabo- és obert i només la zona del vàter té porta. La part dels armaris, situada als peus del llit, té la seva continuïtat dins del bany, amb els mateixos acabats de fusta lacada i mirall.

Aquesta planta es complementa amb un lavabo de cortesia en suaus tons grocs i la zona de bugaderia, tots dos enfront de la cuina.

L'accés a la planta inferior del dúplex es realitza per una escala dissenyada i projectada per Tinda’s Project. L'objectiu era que no afectés l'estructura i, sobretot, que treies el menor espai possible. La seva línia moderna destaca per l'acabat industrial que desprèn gràcies a la pintura especial metal·litzada que recobreix els esglaons.

Tota aquesta planta està destinada exclusivament per als tres fills de la família. Un passadís en forma de L articula la distribució dels tres dormitoris infantils situats al costat de la part de la façana perquè tots tinguin la seva respectiva entrada de llum natural. El mobiliari, en la seva majoria blanc, encara que diferent en cada habitació, consta bàsicament de llit, armari, escriptori i prestatgeries. La nota de color la posen els tèxtils del llit, els coixins i els divertits detalls decoratius de les parets, realitzats a mà per la propietària.

A més, en aquesta planta hi ha dues cambres de bany, situades una al costat de l'altra; una amb lavabo simple i vàter i l'altre amb doble lavabo i dutxa, de manera que en la pràctica diària es complementen. Com correspon als seus usuaris, s'ha buscat una estètica senzilla amb elements en blanc i alguns tocs puntuals decoratius com el color aiguamarina clar de la paret i un original quadre infantil.

Salta a la vista l'estratègica distribució del dúplex, destinant la planta inferior completament a l'ús i gaudi dels nens. Aquest fet, distanciant-los de la zona més social, també facilita el seu descans, així com les hores d'estudi. No obstant això, l'estil decoratiu de totes dues plantes està coordinat i combina els mateixos acabats, detalls i materials.

D'aquest estil destaca especialment l'ús del color en pràcticament totes les estances, en línia amb l'atmosfera alegre, fresca i funcional que sempre es vincula a una casa amb nens i, en aquest cas, a més, tenint en compte l'afició de la propietària per la pintura, tal com demostren molts detalls de l'habitatge, així com els llenços que decoren la sala d’estar.

Quant a la planta principal presidida per la sala d’estar oberta a la cuina, és important ressenyar l'encertat plantejament d'obrir-la d'extrem a extrem per a facilitar el pas de la llum natural, tal com demostra el fet que la cuina, malgrat estar en el centre de la planta, presumeix d'una gran claredat. També es va fer per a potenciar uns espais socials oberts, tal com desitjaven els propietaris, podent gaudir de diferents usos però, alhora, estar connectats visualment. A més, el recorregut entre aquests tres ambients resulta dinàmic i agradable gràcies a les dimensions de la planta i a l'estudiada distribució que va plantejar Tinda’s Project.