Interiorisme sobri i elegant

A favor seu, tenia una superfície, si més no, especial, ja que el pis és un tríplex que juga amb mitges plantes que anaven a donar-li molt joc de cara a la distribució. “I afegeix-li que està situat en una setena planta (en realitat una 14a), amb vistes davant i darrere, de manera que podíem i havíem d'aprofitar al màxim la quantitat de llum natural que rebia la vivenda”, comenta la interiorista Eva Mesa.

El primer que es va fer va ser tirar envans per a obrir els espais, generant estances grans i diàfanes que compartissin diferents usos. Donada la distribució de les mitges plantes i cuidant un mateix fil estètic i cromàtic, amb això també s'aconseguiria que en un cop de vista l'habitatge es mostrés com un únic ambient, principalment en la zona més social. El segon pas va ser obrir més les finestres perquè entrés més llum i potenciés l'amplitud visual i la sensació de relax, claus en el principal objectiu del projecte.

Una vegada implementades aquestes dues intervencions en obra, la següent decisió es va centrar en la distribució de la superfície perquè respongués a les necessitats del propietari, que viu sol i cerca principalment que el seu dia a dia resulti molt pràctic. Per a complir amb aquesta última exigència va ser clau la cuidada selecció de materials de la màxima qualitat que va dur a terme Tinda’s Project.

Crida especialment l'atenció les amplíssimes dimensions del rebedor, tenint en compte que normalment és una estança que s’acostuma a sacrificar bastant per a cedir els seus metres quadrats a unes altres. En aquest habitatge no era el cas. Això sí, es va aprofitar cada mil·límetre amb armaris a mida que oferissin grans dosis d'emmagatzematge; fins i tot algun es va dissenyar per a guardar les bicicletes del propietari.

Des del mateix rebedor, el visitant ja es fa una idea de la zona social de la vivenda donat el seu caràcter diàfan i a la qual s'accedeix pujant només vuit graons. L'espai acull principalment la sala, la cuina, ara oberta, i una zona de lectura, a més d'un petit lavabo de cortesia amb dutxa.

El primer que es percep és aquesta atmosfera harmoniosa i relaxant que desitjava el client, gràcies, sobretot, als tons neutres que predominen: grisos suaus, blanc i, especialment, el color natural de les fustes, tant en el mobiliari, com en els revestiments i complements decoratius.

Cuina i sala d’estar s'han distribuït de forma enfrontada com un únic ambient, però delimitat per sengles elements propis: l'illa que, a més de la vitroceràmica acull la taula de menjador amb tamborets, i el sofà de gairebé quatre metres que dona idea de les dimensions de l'espai.

En un racó que hi ha al costat de l'escala d'accés es va crear una altra zona d'estar com a racó de lectura, amb un daybed entapissat igual que el sofà i que mira cap a la terrassa. El fet d'igualar els tons cromàtics encara tractant-se d'espais d'usos diferents, fa que el conjunt es vegi més integrat.

Vuit graons més amunt s'accedeix a l'àrea de descans de la vivenda. El que vindria a ser el distribuïdor o avantsala s'ha destinat a despatx i s'ha plantejat obrint-ho al màxim. Com? Envidrant la part inferior de la paret que mira al saló. Així, la continuïtat visual però també la llum natural estan garantides mentre el propietari treballa a casa.

Amb caràcter ja més íntim, en aquesta planta se situa una estança dedicada a la meditació i la gran suite de gairebé 30 metres quadrats que inclou fins a una sauna seca i una banyera exempta. La neutralitat estètica de la planta social es replica aquí, però deixant pas a un cert protagonisme del color gris ratolí tan característic de Tinda’s Project, implementat en la tapisseria del capçal, el ceràmic mural de la cambra de bany i les laques dels armaris del dormitori. Ascendint en el catàleg Pantone arribem al negre, un aliat de l'elegància que en la suite es va triar per a trencar amb la linealitat cromàtica, i que es va aplicar en peces com el radiador, les aixetes, el marc dels miralls i el perfil ceràmic.

El treball dut a terme en l'escala bé mereix un esment a part. Originàriament es tractava d'una estructura de formigó que Tinda’s Project degué rebaixar per a aconseguir aquest efecte final que veiem. I és que està tan ben integrada que aconsegueix passar totalment desapercebuda, més enllà de la seva funció pràctica per a connectar les dues plantes. I això s'ha aconseguit gràcies al fet que els graons s'han revestit del mateix parquet de roure blanquejat que el paviment de tot el pis i al fet que la barana ara és de vidre, fent-la molt més lleugera i facilitant aquesta continuïtat visual que la converteix en una peça més de l'interiorisme i no com un element aliè.

La reforma integral d'aquest tríplex del carrer Ganduxer de Barcelona es caracteritza per la cerca d'espais amplis i oberts, on convergeixen diferents funcionalitats diàries en un mateix ambient, sense salts visuals ni estètics. I això s'aconsegueix gràcies “a la paleta lineal que hem triat, en la qual s'igualen els colors, però també les textures dels materials. I en això influeix molt el fet que tot està fet a mida, des del mobiliari fins a les tapisseries”, assenyala l’Eva Mesa. Un exemple evident està en la sala d’estar i la cuina, que comparteixen les mateixes laques clares per als fronts dels mobles, així com els detalls d'algunes peces en fusta de roure tenyit.

Per al propietari era molt important que la practicitat que sol·licitava per al seu habitatge s'apliqués també als materials, fins i tot des del punt de vista de la neteja. Així, els mobles i els tèxtils personalitzats per al projecte no fan sinó incrementar les agradables sensacions que ofereixen totes les estances, fent més fàcil el dia a dia, sense renunciar a l'elegància.