Zones d’estudi infantils per la tornada a l’escola

És evident que l’edat del nen/a influeix a l’hora de projectar el seu dormitori i, concretament, decidir si s’ha de crear o no una zona d’estudi. Si estàs preparant l’habitació del nadó, òbviament, això de veure’l assegut fent els seus deures et queda molt lluny encara…

El plantejament sorgeix quan, precisament, deixes enrere l’etapa de nadó, amb un tipus de dormitori molt específic per a aquests primers mesos, i arriba el moment de canviar-lo o adequarlo per quan ja caminen, s’asseuen, juguen, pinten, etc. Seria l’etapa de considerar-los ‘nens i nenes’, la prèvia als joves o adolescents.

És aquí quan la zona d’estudi ja sol entrar en escena, començant primer en forma d’una taula baixa, amb les seves cadiretes a joc, alguna pissarra, mobiliari auxiliar per als contes, etc. Aquí els petits ja comencen a prendre consciència que, a més de dormir, a l’habitació també hi ha lloc per a altres activitats, potser més vincules primer al joc, però amb aquest incipient rerefons ja d’anar recreant les tasques que fan a l’escola.

De manera general, el projecte d’un dormitori infantil se centra en l’estança destinada a això, és a dir, es busca instal·lar el llit, l’armari i aquesta zona de jocs/estudi en el mateix espai, també amb l’objectiu de potenciar la seguretat i confort que genera en l’infant o jove sentir-se envoltat de les seves quatre parets.

Ells creixen sentint que aquest espai és seu, és aquí on van desenvolupant el seu particular univers a mesura que es fan grans, aquell que aconsegueix el seu màxim exponent en l’adolescència, on el pare o la mare si volen accedir-hi, gairebé es veuen obligats a demanar audiència!

Però si tenim la sort de comptar amb més metres quadrats a casa, una altra opció és disposar d’un espai per al dormitori i un altre per la zona de jocs o d’estudis. Això sí, els interioristes de Barcelona de Tinda’s Project, com és el cas de la fundadora de l’estudi, Eva Mesa, recomana que “aquestes estances han de situar-se a prop i amb un accés còmode i fàcil entre elles”, ja sigui obert o millor amb alguna porta per, en un moment donat, aïllar ambdues activitats si, per exemple, es comparteix dormitori i evitar així el soroll de les joguines o de la llum mentre s’estudia.

Com faríem amb la zona de treball a casa per als progenitors, la zona d’estudi dels fills -ja sigui en el seu dormitori o en una altra estança-, necessita de certes pautes que cal conèixer per aconseguir que resulti no només pràctica i funcional, sinó també atractiva.

De les primeres coses que hauria de disposar és de llum natural, sent ideal col·locar l’escriptori sota la mateixa finestra o prop d’aquesta, ja sigui aprofitant algun racó, en forma de L respecte al llit o com a peça exempta. Això sí, si hi ha espai, millor escollir un escriptori ampli i en cas de compartir dormitori, cada fill ha de tenir el seu.

Important, en aquest cas, filtrar l’entrada de llum amb algun tipus de cortina, tipus estor o screen, que no deixi entrar els rajos de sol directes. Si vols, aquí pots llegir algunes claus per triar les cortines perfectes, per tota la casa.

Com a mobiliari bàsic està el propi escriptori que pot ser un senzill tauler independent o bé formar part del conjunt del mobiliari de l’habitació, com el llit i l’armari. En els dos casos la idea és que es vegi integrat, ja sigui pels tons, el tipus de fusta, l’acabat, etc.

A més, no poden faltar mobles complementaris, com calaixos on guardar coses i prestatges per tenir a mà el més necessari. L’objectiu és procurar cert ordre en aquesta zona d’estudi perquè el nen o jove sigui més productiu, i també per estètica.

La cadira cal triar-la ergonòmica, fixa o amb rodes, i adaptable en altura per adequar-se al creixement. I indispensable és la il·luminació de sobretaula, tipus flexo, per aquest motiu calen endolls a la zona de l’estudi, fins i tot també per carregar dispositius, connectar la impressora, etc.