A aquest pis de poc més de 100 m² situat en la zona de la Vila Olímpica de Barcelona li va arribar recentment el moment de sotmetre's a una reforma integral. Els seus propietaris, un matrimoni amb una filla adolescent, sabien que no anava a ser fàcil a causa de la planta triangular de l'habitatge. Això sí, tenien clar que la distribució havia de canviar-se completament perquè volien “un saló més ampli, més lluminositat, més capacitat de magatzematge i, en general, espais més moderns”, declara Eva Mesa, responsable del projecte i co-fundadora de l'estudi d'interiorisme Tinda’s Project.

L'equip es va posar en marxa i en tot just quatre mesos es van redistribuir totes les estades, incloent envans i instal·lacions, i es va fer un treball complet d'interiorisme per a aconseguir el resultat desitjat. El principal canvi va ser eliminar els passadissos, prescindir del rebedor i passar de quatre a tres dormitoris per a aconseguir més metres quadrats, així com situar la cuina al costat del saló per a guanyar en practicitat.

DISTRIBUCIÓ

Zona social: saló, menjador i cuina

Després de la reforma, l'accés a l'habitatge condueix directament al saló, anul·lant completament l'espai que se li dedicava al rebedor. Aquesta estada principal, que té pas a la terrassa, no ha variat la seva situació original encara que sí ha guanyat superfície i ha apostat per una distribució saló-menjador molt més funcional. A més, ara la resta d'estades connecten amb el saló fomentant una interacció visual i de convivència més agradable.

La principal i més destacada és la cuina, en forma d'U i ara també més gran. Abans es trobava en el costat oposat al saló, havent de creuar cada vegada el rebedor i ara pot dir-se que tots dos espais són pràcticament un. Encara que cadascun té la seva delimitació independent, el fet de situar-se continus i que les portes corredisses siguin de cristall fa que s'integrin perfectament en un únic ambient compartint els mateixos tons i materials.

El menjador s'ha col·locat d'enfront de la cuina perquè el servei diari sigui més còmode i destaca pel seu original disseny signat per Tinda’s Project. Aprofitant que el sofà es va fer a mida, la seva part posterior s'ha prolongat amb els mateixos acabats fins a crear un banc que fa de seient per a la taula de menjar. I no sols això, la seva base s'articula per a poder obrir-se i utilitzar-se per a guardar coses. Els dos ambients -menjador i saló- comparteixen els mateixos tons i materials suaus i naturals que caracteritzen el treball de l'estudi barceloní, amb un moble principal en front al sofà fet a mida, que incorpora una xemeneia de bioetanol en la part inferior. Sobre els tèxtils, també de confecció personalitzada -cortines, catifa, etc.- són tots rentables i porten un tractament anti-taques.

Zona de descans: dormitoris i banys

Des d'un extrem del saló s'accedeix a la suite, que conserva la seva ubicació original en el que vindria a ser l'angle més tancat de la planta triangular, però ara ofereix una nova distribució. Aquesta convida a recórrer primer una línia d'armaris tipus vestidor fet a mida, amb una part tancada i una altra oberta, combinant els mateixos acabats de fusta que la resta de mobiliari de l'habitatge, incloses les tauletes de nit. Tant el capçal com la butaca, que comparteixen entapissat, també són a mida.

Enfront de l'armari es troba el bany de la suite, amb els mateixos tons gris talp de tot l'interiorisme del pis, un segell propi de Tinda’s Project, incloent-hi aquests tocs en negre que realcen determinats elements. Parets i terra comparteixen el mateix material travertí generant una envolupant molt elegant en la qual s'integra perfectament el moble que es va fer a mida, amb el mateix to del conjunt, però una mica més pujat.

A continuació de la cuina, s'obre una porta que dona a un petit distribuïdor de tot just un metre quadrat i que condueix a l'habitació de la filla i a l'altre bany del pis.

Quant al dormitori juvenil es distribueix en dos fronts, coincidint amb les entrades de llum de sengles finestres (una guanyada amb l'ampliació de l'estada). En un dels fronts s'ha col·locat al llit, sota uns pràctics prestatges, tot fabricat ‘ex profeso’ per a aquest projecte, i emmarcat en un color verd aiguamarina de la paret, l'única llicència cromàtica més atrevida que s'ha implementat. I davant s'ha situat la zona d'estudi, en línia amb l'armari, també tot fet a mida, per a aprofitar millor l'angle de la paret.

Per part seva, aquest segon bany és complet, ja que majorment és utilitzat per la filla de la família, encara que també es considera el de les visites. La línia estètica és la mateixa quant a tons neutres i càlids, combinant fustes, ceràmics i detalls en acer.

On estava d'origen la cuina, ara s'ha situat un despatx que fa les vegades de dormitori de convidats, al qual s'arriba després de creuar un petit passadís protagonitzat per armaris a banda i banda. També s'ha creat un pràctic espai tancat de tot just dos metres quadrats per a la rentadora i l'assecadora.

LES CLAUS DE LA REFORMA

Entre el saló i els dormitoris i banys existia en el pis d'origen un llarg i fosc passadís l'anul·lació del qual va ser de les primeres decisions que va prendre Tinda’s Project. Tot aquest espai mort s'ha guanyat per a les noves estades, i el més destacable és l'aconseguit en la cuina.

Situada ara al costat del saló-menjador, el fet de comptar amb unes portes corredisses de cristall, permet oferir una vista oberta de l'habitatge, de façana a façana, la qual cosa genera també més lluminositat en aquesta part del pis i, sobretot, aquesta connexió visual que es buscava entre totes dues estades més socials.

En aquest sentit de continuïtat estètica, també ajuda el fet que el paviment de roure sigui també el mateix. Ho és en tot l'habitatge, excepte en els banys.

Precisament en el bany que no pertany a la suite crida l'atenció el doble graó que eleva la zona del vàter i de la dutxa. Això ha hagut de generar-se per a facilitar el pas de les preses d'aigua, ja que en origen aquest espai no era un bany. Però lluny de resultar pesat, es valora com un element de distinció perfectament integrat gràcies a la continuïtat del revestiment i el paviment triats en el mateix material.

Una altra idea interessant de la reforma és que, en resposta a la petició dels propietaris de més emmagatzematge extra, es va crear un espai per a això al costat de l'entrada, a mà esquerra. De fet, es va aprofitar part de l'antic rebedor i del passadís que portava a la cuina, ara convertida en despatx i dormitori de convidats, per a, encara sent una zona de pas, aprofitar els seus laterals amb armaris a mesura. Aquests segueixen el mateix disseny que els del saló i la suite, amb parts tancades i altres obertes amb miralls per a elements decoratius, combinant frontals lacatges i buits de fusta de roure. De fet, la porta que separa aquesta zona de pas del saló és de cristall, precisament per a integrar tots dos espais, atès que l'acabat dels mobles és el mateix. Gairebé podria dir-se que aquest petit espai és una prolongació del saló.

Veure menys