Interiorisme de luxe a l’exclusiu Passeig de Gràcia
El propietari, un viatger empedreït estranger amb arrels catalanes i amb una vida social molt activa, va trobar en aquest immoble del centre de Barcelona l’habitatge ideal per a les seves estades a la ciutat. Tenia molt definida la zona que buscava: l’exclusiu Passeig de Gràcia. La sort va voler que aparegués aquest pis que, en realitat, és la suma de dos, encara que el projecte de reforma es va treballar de manera conjunta. “El plantejament que ens sol·licita el client és el d’un habitatge amb zona de convidats”, declara l’Eva Mesa, co-fundadora de l’estudi Tinda’s Project, autors de la reforma.
De planta rectangular, la superfície suma uns 156 metres quadrats d’un pis situat en un edifici de 1909. D’aquí l’existència d’elements constructius originals, com ara rosasses, cornises, terres hidràulics, etc. que el propietari va voler conservar amb la idea de mantenir aquest toc regi de les senyorials cases de la burgesia catalana. Però, al mateix temps, no volia renunciar a unes estances actuals i confortables amb la idea de crear un habitatge agradable per a les persones que la gaudeixin, ja siguin els seus amics o els inquilins temporals, atès que també es lloga per a estades curtes.
Estil eclèctic: un clàssic modernitzat
“El resultat del projecte d’interiorisme el podríem definir d’un estil eclèctic, perquè conserva un aire clàssic, però modernitzat, amb alguns tocs irreverents”, explica l’Eva Mesa. Salta a la vista també una certa pompositat estètica fruit de la selecció de materials de la més alta qualitat, una altra de les peticions del client. En aquest sentit, i com és característic de Tinda’s Project, es va incidir bastant a realçar les textures dels diferents materials, creant acabats luxosos i elegants, en línia amb el tipus de vivenda, enfocada a uns clients i inquilins internacionals, d’alt nivell adquisitiu, procedents de qualsevol lloc del món.
L’accés a l’habitatge ja marca la distribució entre les dues zones -la principal s’obre a l’esquerra i la de convidats a la dreta-, com a forma també d’establir les parcel·les pròpies d’intimitat que cadascuna pugui requerir en un moment donat. Aquesta divisió espacial vindria marcada per la distribució original dels dos pisos que es va variar més aviat poc, si bé és cert que, en realitat, després de la reforma, es considera un únic habitatge, intenció avalada també perquè se segueix una mateixa línia en l’interiorisme de tots els espais.
En l’habitatge principal, de 104 metres quadrats, la zona del passadís d’entrada -que acull dos dormitoris i un bany- vesteix les seves parets amb un delicat paper amb textura sobre el qual destaquen dues fotografies de Romina Ressia.
Situats un enfront de l’altre, els dos dormitoris es plantegen pràcticament de manera simètrica, fins i tot en el seu interiorisme, amb l’única diferència que en un hi ha dos llits i en l’altre només un. Però tots dos comparteixen fusteria blanca per als armaris, roba de llit en tons ocres i blau petroli, paper mural amb textura en la part superior de l’arrambador i l’ús de miralls damunt del capçal per a crear amplitud visual.
La cambra de bany és un autèntic propòsit d’elegància gràcies als tons foscos del sobre de marbre, així com el revestiment porcelànic de sòls i parets. Ressalta molt la veta blanca que potencia les textures naturals, combinant així amb els sanitaris.
Després d’una elegant porta de doble fulla s’accedeix a l’àmplia sala d’estar des del qual s’albira al fons la zona del menjador. Destaca l’altura original dels sostres, així com els elements decoratius perimetrals en les cornises i, molt especialment, la rosassa central reservada com a base per al llum penjant. Un altre detall molt bonic és el vitrall cantoner de vidre bufat realitzat artesanalment amb els colors propis del modernisme català i que rematen una obertura en forma de finestra que dona al menjador, fent que el pas de la llum incrementi l’encant cromàtic dels seus cristalls antics.
Un enorme sofà en forma de U fet a mida i, sobre aquest, diversos miralls de grans dimensions semblen mirar d’enfront del moble per a la televisió i llibreria també dissenyat a mida per Tinda’s Project, creant una acollidora combinació d’estils. La nota de color la posen els teixits i estampats dels coixins a joc amb les pantalles a diferents altures del llum.
Mentre que en la sala el parquet original restaurat es cobreix amb una imponent catifa vellutada, al menjador s’ha conservat el sòl hidràulic també original, el dibuix del qual sembla recrear en si mateix una catifa que serveix per a delimitar la zona de la taula. El menjador se situa enfront d’un gran finestral que recorre tota la façana posterior del pis, aconseguint la cuina oberta.
Aquesta destaca en gran manera gràcies a la combinació de blanc i negre i també de materials. La sumptuosa lluentor del negre lacat dels mobles contrasta amb la pedra Neolith Calacatta blanca de les superfícies creant un conjunt que resulta visualment molt sofisticat, potenciat, si cap, per la lluminositat natural que genera uns reflexos molt elegants. La imponent illa es va idear com a zona de treball i, alhora, barra per a menjars més informals.
L’habitatge principal es complementa amb la suite a la qual s’accedeix des de la sala. Una paleta relaxant de grisos en tèxtils, mobiliari, revestiments i accessoris protagonitza l’estança, incloent-hi la cambra de bany i un petit racó destinat a despatx al costat dels armaris vestidors. Unes caretes decoratives adquirides en un dels viatges del propietari presideixen la paret del capçal, revestida amb paper, i que la seva retro il·luminació inferior realça un bonic efecte de teatralitat.
Convidats que se senten com a casa
L’estança central d’aquesta zona de convidats de 52 metres quadrats és una sala quadrada amb un sofà situat enfront d’un moble emplafonat fet a mida i que inclou el televisor. En un lateral, Tinda’s Project va dissenyar un petit office amb zona d’aigües, nevera integrada i una balda que fa de taula de treball. Tot el mobiliari s’ha fet amb la mateixa fusta en un color gris personalitzat. Entorn d’aquest petit saló es vertebren la resta d’estances.
En un costat, dues d’elles corresponen a sengles cambres de bany completes amb tons i línia decorativa molt similars.
Un dels dormitoris de convidats juga amb els tons daurats del capçal i el blau per a determinades peces tèxtils, com una banqueta i la roba de llit, i l’altre aposta també per l’entapissat blau per a les cortines i el capçal combinat amb tèxtils en un gris plata per als coixins, catifa i roba de llit. Aquesta fusió cromàtica es replica en el mobiliari a mida d’aquesta habitació (armaris, tocador i tauletes de nit) la fusta de la qual ofereix un acabat en textura pell i els tiradors són peces de ceràmica. En conjunt, tots aquests tèxtils vellutats i alguns dels mobles revestits amb textura pell donen idea d’aquesta buscada pompositat decorativa, en línia amb tot l’habitatge.
Claus de la reforma: diferents estils, textures i materials naturals
Prenent com a fil conductor una base cromàtica generalitzada de grisos, color característic de l’estudi, es va decidir implementar tocs en altres tons per a realçar l’ambient. Per exemple, s’han utilitzat ocres molt acollidors en accessoris tèxtils i tapisseries, així com en un elegant blau petroli, i fins i tot en alguna cambra de bany destaquen detalls en color coral. Al saló s’implementen tots ells en els coixins del sofà, a joc amb les pantalles del llum.
I cal destacar l’ús del negre, en algunes estades com a color predominant, ja que per a l’Eva Mesa “aporta un toc distintiu, és molt elegant i ajuda a trencar amb la paleta lineal i com a color neutre, resulta atemporal”.
Com és propi de Tinda’s Project, tot el mobiliari es va realitzar a mida, buscant a més que es visualitzi la veta de la fusta per a incrementar el seu valor natural. I fins i tot el to dels mobles s’ha fet ex professo per a aquest projecte. Succeeix el mateix amb l’ús de pedres naturals com el marbre, realçant la visió de la veta gràcies al joc de contrast entre el blanc i el negre.
Fotografies: ©Mercè Gost