Espais oberts, tendència en interiorisme

Hi ha qui a aquests anomenats espais oberts els prefereix considerar com un únic espai on convergeixen diferents ambients, cadascun amb una finalitat diferent. En aquest cas, altre exemple seria el de condicionar una zona d’estudi o de treball dins de la sala o aprofitant una zona de pas bastant ample de superfície.

Lligant amb el tema del confinament que ens va tocar viure, precisament es va imposar la necessitat de crear una zona de treball a les cases. Encara que en moltes es va recórrer cap al més senzill i pràctic, és a dir, teletreballar a la taula del menjador o de la cuina i, a les cases que tenien algun racó mort, es va improvisar aquest despatx temporal pels adults i per a algun altre membre de la família.

Sí que és cert que el primer que un pensa quan es parla d’espais oberts és en espais de grans dimensions i en part és així, però no té per què ser necessari sempre. És més, precisament en un projecte moltes vegades es recorre a obrir les estances per a generar aquesta amplitud visual amb la idea d’aparentar més metres quadrats.

Com dèiem al principi, el recurs més fàcil és tirar parets. Per a això és fonamental posar-se en mans d’un professional perquè el primer que cal saber és si l’estructura d’aquest mur ho permet, encara que sempre es pot optar per recursos constructius que ho facilitin.

Convertir tres ambients, com són la sala, el menjador i la cuina, en un únic espai és una de les propostes habituals dels projectes de Tinda’s Project i forma part del seu senyal d’identitat. Però és cert, com explica l’Eva Mesa, la fundadora de l’estudi, en aquesta entrevista que, després del confinament, s’ha convertit en una de les peticions més demandades en les reformes.

De fet, les cuines obertes són les reines de les tendències en interiorisme, “amb la possibilitat d’afegir alguna illa i que aquesta inclogui una zona extra d’estar més informal, amb tamborets, amb la idea de compartir moments en aquest espai”, comenta la interiorista.

Si t’interessa el tema, no et perdis els 5 millors tips de les cuines obertes.

Al recurs habitual de tirar parets per a obrir espais, s’uneix la possibilitat també d’optar per les parets de vidre per a separar ambients. L’objectiu de generar amplitud visual es manté igual, però aquest recurs permet com a avantatge, per exemple, evitar el pas d’olors o sorolls entre estances confrontants.

De fet, el vidre és un dels elements més indicats a l’hora de facilitar, no sols la connexió visual, sinó també d’alleugerir estructures, com pot ser en una escala, per exemple. En aquells espais comunicats per escales, es recomana que les baranes siguin de vidre amb la idea que passin tan desapercebudes com sigui possible i s’integrin en l’espai.

Un altre recurs per a crear espais oberts són els murs a mitjana altura entre una estança i una altra, o les obertures parcials de les parets, de manera que existeix una comunicació visual entre elles, però cadascuna continua mantenint la seva parcel·la pròpia.

Els capçals del llit d’obra sense arribar al sostre és un dels elements més utilitzats en aquest sentit per a separar el vestidor o per a integrar la cambra de bany en el dormitori, comunicant-los i deixant passar la llum però, alhora, marcant cada zona.

I si les parets (o l’absència d’aquestes) són importants a l’hora de parlar d’espais oberts, també ho és el sòl. En quin sentit? En el de potenciar la continuïtat visual entre aquests espais. Per a això el consell és que sigui el mateix paviment en tots ells, sent aquest un dels recursos en interiorisme més encertats quan parlem d’unir diferents ambients en un sol espai.

Ah! I no ens oblidem d’aquesta altra perspectiva visual per a fomentar els espais oberts com és la vertical, en alçada; clar que, en aquests casos, hem de parlar de cases de més d’una alçada o de pisos tipus dúplexs.

Totes les imatges corresponen a projectes de l’estudi d’interiorisme de Barcelona, Tinda’s Project (©Mercè Gost y ©Jordi Canosa (portada i penúltima imatge).