Escales: la passió dels interioristes

Resulta obvi que no totes les escales serveixen per a tots els projectes. És més, la majoria d’elles responen a una personalització en la que entra en joc la feina tant dels arquitectes (per la part més estructural i constructiva), com dels interioristes (els qui decideixen la seva finalitat més decorativa i funcional).

-Lineal o d’un sol tram. Són les més utilitzades en els projectes d’i nteriorisme. I encara que la seva estructura respon a una línia recta, els acabats del seu disseny poden ser molt variats. A més, són les que solen deixar un forat a sota que pot aprofitar se molt bé.

-Forma d’U o doble L. Sobre plànol, aquestes escales e s presenten en tres trams.

-Forma de L. Visualment són dos trams rectes d’escales amb un replà en angle recte, però també es pot prescindir d’aquest replà i l’angle es dibuixa amb més graons seguint la corba.

– De cargol: Són les que ocupen menys espai i la seva planta és circular, amb esglaons seguits i poden arribar a resultar no gaire còmodes per al dia a dia.

– Altres tipus: Amb trams d’anada i tornada, escamotejables (es pleguen quan no s’utilitzen), imperial, helicoïdals (més còmodes que les de cargol), escales amb ull, mixtes (trams rectes i corbs), etc.

L’espai disponible definirà el tipus d’escala més recomanable, sent les més habituals les que s’ubiquen contra una paret o en una cantonada perquè els interioristes disposin del màxim de superfície lliure per dur a terme la distribució de la resta d’elements de mobiliari i decoració.

El disseny d’unes escales respon a infinites possibilitats. Començant per la forma i seguint pels seus materials, les dues decisions formen part de la feina dels interioristes qui, a més, han de tenir molt en compte l’estil de la casa perquè l’escala quedi perfectament integrada en l’ambient.

És molt generalitzada la combinació de diversos materials, amb la idea de ressaltar cadascun dels elements de l’escala, i la fusta és un dels més demandats per la seva aportació de calidesa i confort, tan vinculada a la llar. La bellesa de les vetes és un altre aspecte a ressaltar de la fusta ja que aporta aquest plus a l’acabat dels esglaons, sense oblidar la seva textura tan natural, podent triar entre diverses tonalitats, com els laminats blancs i grisos tan de tendència, per exemple.

El marbre també té l’avantatge d’oferir diversos acabats cromàtics i la versatilitat de les seves vetes dóna molt de joc, sent alhora un material de gran durabilitat i molt elegant. Dos materials ideals per a interiors d’estil industrial són el ferro en color negre, l’acer corten i el formigó vist. En habitatges d’estil rústic l’escala idònia és la de pedra, però si el que es persegueix és practicitat, un paviment ceràmic és una opció segura. I també es pot cobrir els esglaons de moqueta perquè l’escala resulti més confortable i càlida.

En qualsevol dels casos, la resistència ha de ser la característica principal del material, tenint en compte que els esglaons acostumen a ser superfícies de trànsit intens.

Independentment del material escollit, els interioristes també han de determinar el tipus d’esglaó, segons l’efecte òptic que busquin. Per exemple, els esglaons volats aporten lleugeresa a l’escala, fan que resulti més desapercebuda i al poder veure a través d’ells, també es guanya en perspectiva visual. Per la seva banda, els esglaons cecs fan que l’escala guanyi més pes visual, resultant més imponent dins de l’espai.

En l’ideari col·lectiu dels interioristes les escales tenen una fisonomia bastant tradicional en base a les diferents tipologies anteriorment definides, podent jugar amb els materials i els seus acabats per fer-les més o menys diferents. Però també es pot donar un salt en el sofisticat món del disseny i atrevir-se amb propostes totalment a mida de la mà d’aquells professionals capaços de traslladar un somni en forma d’escala a un esbós o render i d’aquí fer-ho realitat.