Entrevista a Eva Mesa, interiorista i co-fundadora de l’estudi d’interiorisme de Barcelona, Tinda’s Project

Això va suposar posar en valor el nostre hàbitat les 24 hores del dia i, qui més i qui menys, ha variat la visió del seu entorn domèstic i, en el millor dels casos i segons les possibilitats, també ha canviat algunes estades en forma de petites reformes. Han estat i són grans temps per l’interiorisme, tal com explica Eva Mesa, cofundadora de l’estudi d’interiorisme de Barcelona Tinda’s Project.

• Com vau viure des Tinda’s Project aquesta situació?

Vam passar a treballar des de casa i a estar més units que mai com a equip. Ens vam dedicar a dissenyar al màxim, ja que la nostra creativitat era un formiguer d’idees; suposo que era una forma d’estar entretinguts i no pensar massa en el que succeïa al voltant nostre. Aprofitem per estructurar els treballs i plantejar nous sistemes organitzatius, de comunicació, fer cursos, etc. La veritat és que ens va faltar temps per a tot el que volíem fer.  A més, el departament de comptabilitat va canviar els ordinadors per les màquines de cosir i en aquest moment tan necessari va fer més de 1.000 mascaretes per donar. Vaja, que vam fer de tot!

• El confinament va representar una situació mai experimentada anteriorment, convertint la casa en l’escenari multifuncional de les nostres vides. Creus que estaven preparades per a alguna cosa així?

Crec que es van haver de reinventar: espais de treballs on no n’hi havia, els balcons i sortides a l’exterior es van convertir en alguna cosa imprescindible, llocs on desinfectar a l’entrar a casa, etc. Crec que totes les estances van canviar perquè la necessitat obligava.

• Què estades ‘van patir’ més aquest nou estil de vida forçós?

Els salons i menjadors, atès que es compartia zona d’estar amb zona de treball, videoconferències, esport, nens estudiant … Els salons i menjadors sempre han estat el centre de l’habitatge, però en aquest moment encara ho van ser més.

• Amb la imposició del teletreball, es va fer necessari habilitar una zona per a això a casa i que generalment ja s’ha quedat. Quins consells dones per aquest espai de treball? (Tenint en compte, a més, que en molts casos, s’ha degut integrar en altres estades).

Que sobretot sigui un espai ordenat i que permeti tancar-se o deixar-se una mica fora de les zones comunes si és possible. Cal aconseguir separar treball de zona familiar. El treball és important per a la família encara més.

• Quins altres espais a casa s’han creat nous arran del confinament, ja sigui per obligació, necessitat o comoditat?

Cuines, rebedors i s’han redissenyat molts armaris i vestidors.

• Un any després, quina creus que és la lliçó que les persones han après d’aquesta experiència del confinament amb relació a casa?

Que les cases són el nostre lloc segur, el nostre espai per respirar i sentir-nos fora de perill i units a la nostra família.

Tinda’s Project, com a empresa d’interiorisme, ha pogut prendre-li el pols ‘en primera línia a aquesta nova conceptualització dels habitatges post-confinament. Pots confirmar que les reformes s’han disparat?

No crec que les reformes s’hagin disparat sinó que han canviat. Les reformes que es realitzen ara són de zones més puntuals en lloc de generals.

A què creus que és degut quan en realitat el confinament es va tractar d’una situació temporal que ja va passar?

A que hem passat tant de temps dins de les nostres cases que ens hem adonat del que ens ha faltat i ens agradaria tenir.

• Quines són les principals demandes que rep l’estudi per reformar la seva casa?

De tota mena, des de salons a habitatges complets. Si que cal destacar que la principal demanda en una major amplitud dels espais, especialment els salons, que siguin més lluminosos també, perquè és on es passa més temps quan estàs a casa. Si que és cert que s’ha tornat al concepte ‘taula de menjador’ perquè han descobert que durant el confinament es va usar molt i per a moltes tasques i ara ho fan també durant els caps de setmana.

En els banys també ens demanen que resultin amplis i, sobretot, amb dutxes més grans. Una altra petició són els armaris i zones d’emmagatzematge, ja que durant el confinament la gent va aprofitar per fer neteja i endreçar la casa.

Pel que fa a les cuines, ens demanen molt un concepte que en Tinda’s Project ja implementem molt que són les cuines obertes, amb possibilitat d’afegir alguna illa i que aquesta inclogui una zona extra d’estar, amb tamborets, amb la idea de compartir moments en aquest espai.

• La manca de metres quadrats moltes vegades representa un autèntic tetris per als professionals de l’interiorisme a l’hora d’implementar aquestes reformes. En quins aspectes centreu aquesta feina?

Certament, l’objectiu se centra a aconseguir guanyar metres on no n’hi ha. Com? Una manera és guanyar-los d’aquests espais perduts que sempre hi ha a les cases, aprofitant racons i afegir-los a les estades per guanyar funcionalitat.

• I ja finalment, què claus han de complir les cases de l’era post-Covid?

Deuen ser obertes, lluminoses, amb espais de treball o estudi i, sobretot, acollidores.

Totes les fotografies de vivendes que il·lustren l’entrevista corresponen amb projectes de l’estudi d’interiorisme de Barcelona, Tinda‘s Project. ©Mercè Gost