L’estil eivissenc sempre és tendència

L’estil eivissenc és un estil estètic que es va posar de moda als anys 70 del passat segle i, que amb la seva filosofia de frescor i comoditat a través dels elements decoratius que empra, continua vigent. L’herència decorativa de les antigues cases de l’illa ha perpetuat, per exemple, l’emblanquinat que abans s’emprava en tants pobles del Mediterrani per a protegir-los del clima. Ara, l’exterior intencionadament blanc penetra en totes les estances de les cases eivissenques, dotant-les de lluminositat i harmonia.

L’estil eivissenc evoca les tècniques artesanals de construcció, com els acabats toscos i les parets corbes, així com materials naturals amb el mínim tractament per oferir-te el seu aspecte més rústic. Les fibres com el cotó, el lli o el jute troben la seva màxima expressió en aquests ambients, en els quals vidres i ceràmiques aporten el seu toc de color amb blaus i verds que fan referència al mar i al cel i que entren en aquestes cases sense alterar el seu esperit bohemi i ple de pau.

A través d’un estil auster s’aconsegueix la màxima senzillesa i elegància sense parenceria ni ostentacions innecessàries. Alhora, es creen ambients acollidors que trien el blanc com a base i tocs d’altres colors lluminosos acompanyats d’espelmes, teixits i vímets per guanyar en minimalisme.

Decorar sota les premisses de la tendència eivissenca és una agradable manera d’aconseguir equilibri decoratiu a més d’obtenir una estètica d’acord amb un mateix. Permet totes les variables de cadascú pel seu esperit eclèctic prenent com a base la neutralitat del blanc en parets i teixits. Aquest estil, al costat del mediterrani, són les referències del nostre projecte en la Costa Brava.

L’estil eivissenc aprofita els buits naturals de la pedra per crear mobles, seients o estructures i voltes. S’obté així un estil elegant i minimalista que conserva l’esperit càlid d’una casa antiga amb la llum envolupant del mediterrani i la necessària frescor als espais, a través de complements i tèxtils.

El respecte per les construccions del passat atorga un encant especial a aquestes cases, que admeten racons molt personals integrats en un tot respectuós amb l’entorn. Per això, s’emprenen rajoles de fang cuit, així com ciment brunjat per unificar els sòls, i en l’exterior graelles de canya pels porxos i divisions espacials, a més d’altres materials autòctons. Els ambients inspirats a l’illa admeten recursos personals com alguna antiguitat o records de família, que li atorguen un estil eivissenc únic.

Per crear un aire fins i tot més mediterrani, el blanc i el color als detalls com taulells o rajoles se sumen a la fusta i al vímet per a acompanyar a símbols hippies, que ens traslladen a un ambient tranquil i lluminós. Portes, finestres o bigues són els revestiments que se solen pintar de blau, color que aporta frescor i combina amb la neutralitat i senzillesa del blanc.

Com ja us hem assenyalat, el concepte decoratiu dels interiors eivissencs destaca per un caràcter funcional i acollidor basat en materials autòctons. Lluny d’artificis o grans contrastos, s’imposen ambients que engloben totes les zones comunes amb una senzillesa molt natural.

Mobles envellits i emblanquinats, espelmes, arpilleres i teixits nobles confereixen aquest impacte visual únic que se sent a l’illa blanca per excel·lència i que abrigalla, proporcionant comoditat i relaxació.