Categoria: Tendències

L’acer inoxidable és un material modern que ha passat d’utilitzar-se únicament en les cuines industrials per a fer-se lloc en les cuines domèstiques. Ofereix altes prestacions d’ús i contribueix a crear un espai contemporani i actual. La combinació amb la fusta permet un disseny elegant al mateix temps que funcional. Podem optar per mobles de fusta amb fogons d’acer o, per contra, mobles metàl·lics amb els fogons de fusta. Tu tries!

Per a aconseguir un aspecte actual en la nostra cuina hem de considerar la idea de moblar únicament amb mobles alts i baixos, com en les cuines tradicionals. Distribuir el mobiliari en altures diferents ens proporcionarà un joc visual únic i personal. Podem pensar en mobles fins al sostre per als estris de cuina que usem amb menys freqüència, columnes a mitjana altura per als forns i altres electrodomèstics o mobles baixos amb calaixos per a la vaixella diària. A més, introduir mòduls com seients o bé penjats de la paret a diferent altura pot ser una forma eficient de crear espais d’emmagatzematge, tot això sense recarregar, però aprofitant al màxim l’espai disponible. .

Tant si la cuina és una estança independent com si és compartida amb la sala d’estar, les illes resulten molt pràctiques perquè representen un espai extra de treball i d’emmagatzematge.

Aquest element ens ofereix múltiples opcions que s’han de tenir en compte segons les necessitats que individualment es tinguin. Dissenyar l’illa amb baldes o calaixos en la part inferior resulta molt útil a l’hora d’aprofitar al màxim l’espai que ocupa. D’altra banda, estructurar l’illa amb un espai de fogons volats permetrà comptar amb un espai extra que atengui diverses funcions.

Aquesta és l’opció que triem a Tinda’s per a la cuina del nostre projecte a Carles III, dotant que aquest habitatge d’una continuïtat única i un ambient diàfan. Altres opcions són col·locar en la part superior d’aquesta una placa acompanyada d’una campana extractora potent o bé, destinar-la per a la zona d’aigües, amb una o dues piles de rentar i el rentaplats en la part inferior. Encara que, per què no? Es pot destinar únicament a zona de treball, sense cap element addicional en la part superior.

En cuines obertes a l’espai de menjador i saló, les illes poden suposar la separació visual de totes dues zones. I ajuden al fet que els desplaçaments siguin menors durant els menjars i sopars.

Per a aconseguir una cuina de disseny modern podem optar per dues solucions de magatzematge: obert a la cuina o tancat íntegrament. Si no et convenç cap de les anteriors… per què no crear una combinació de totes dues solucions!

Imitant el sistema de les cuines industrials, podem optar per tenir tots els utensilis a la vista, en prestatgeries obertes. Aquest sistema presenta l’avantatge de tenir tot a mà al moment de cuinar i només amb un cop d’ull podrem saber què cal reposar. Aquest sistema presenta l’inconvenient que, perquè resulti visualment agradable, ha d’estar tot perfectament ordenat en tot moment. Si no disposem de temps i habilitat per a tenir el magatzematge de la cuina sempre en perfecte estat, és millor optar pel mobiliari tancat.

En el mercat existeixen infinitat de complements per als mobles de cuina que ens ajudaran a mantenir l’ordre dins dels armaris i calaixos. Les solucions extraïbles són molt pràctiques per a aprofitar els racons més inaccessibles. El magatzematge intel·ligent ens ajudarà al fet que l’activitat en la cuina sigui més ràpida i plaent.

Això va suposar posar en valor el nostre hàbitat les 24 hores del dia i, qui més i qui menys, ha variat la visió del seu entorn domèstic i, en el millor dels casos i segons les possibilitats, també ha canviat algunes estades en forma de petites reformes. Han estat i són grans temps per l’interiorisme, tal com explica Eva Mesa, cofundadora de l’estudi d’interiorisme de Barcelona Tinda’s Project.

• Com vau viure des Tinda’s Project aquesta situació?

Vam passar a treballar des de casa i a estar més units que mai com a equip. Ens vam dedicar a dissenyar al màxim, ja que la nostra creativitat era un formiguer d’idees; suposo que era una forma d’estar entretinguts i no pensar massa en el que succeïa al voltant nostre. Aprofitem per estructurar els treballs i plantejar nous sistemes organitzatius, de comunicació, fer cursos, etc. La veritat és que ens va faltar temps per a tot el que volíem fer.  A més, el departament de comptabilitat va canviar els ordinadors per les màquines de cosir i en aquest moment tan necessari va fer més de 1.000 mascaretes per donar. Vaja, que vam fer de tot!

• El confinament va representar una situació mai experimentada anteriorment, convertint la casa en l’escenari multifuncional de les nostres vides. Creus que estaven preparades per a alguna cosa així?

Crec que es van haver de reinventar: espais de treballs on no n’hi havia, els balcons i sortides a l’exterior es van convertir en alguna cosa imprescindible, llocs on desinfectar a l’entrar a casa, etc. Crec que totes les estances van canviar perquè la necessitat obligava.

• Què estades ‘van patir’ més aquest nou estil de vida forçós?

Els salons i menjadors, atès que es compartia zona d’estar amb zona de treball, videoconferències, esport, nens estudiant … Els salons i menjadors sempre han estat el centre de l’habitatge, però en aquest moment encara ho van ser més.

• Amb la imposició del teletreball, es va fer necessari habilitar una zona per a això a casa i que generalment ja s’ha quedat. Quins consells dones per aquest espai de treball? (Tenint en compte, a més, que en molts casos, s’ha degut integrar en altres estades).

Que sobretot sigui un espai ordenat i que permeti tancar-se o deixar-se una mica fora de les zones comunes si és possible. Cal aconseguir separar treball de zona familiar. El treball és important per a la família encara més.

• Quins altres espais a casa s’han creat nous arran del confinament, ja sigui per obligació, necessitat o comoditat?

Cuines, rebedors i s’han redissenyat molts armaris i vestidors.

• Un any després, quina creus que és la lliçó que les persones han après d’aquesta experiència del confinament amb relació a casa?

Que les cases són el nostre lloc segur, el nostre espai per respirar i sentir-nos fora de perill i units a la nostra família.

Tinda’s Project, com a empresa d’interiorisme, ha pogut prendre-li el pols ‘en primera línia a aquesta nova conceptualització dels habitatges post-confinament. Pots confirmar que les reformes s’han disparat?

No crec que les reformes s’hagin disparat sinó que han canviat. Les reformes que es realitzen ara són de zones més puntuals en lloc de generals.

A què creus que és degut quan en realitat el confinament es va tractar d’una situació temporal que ja va passar?

A que hem passat tant de temps dins de les nostres cases que ens hem adonat del que ens ha faltat i ens agradaria tenir.

• Quines són les principals demandes que rep l’estudi per reformar la seva casa?

De tota mena, des de salons a habitatges complets. Si que cal destacar que la principal demanda en una major amplitud dels espais, especialment els salons, que siguin més lluminosos també, perquè és on es passa més temps quan estàs a casa. Si que és cert que s’ha tornat al concepte ‘taula de menjador’ perquè han descobert que durant el confinament es va usar molt i per a moltes tasques i ara ho fan també durant els caps de setmana.

En els banys també ens demanen que resultin amplis i, sobretot, amb dutxes més grans. Una altra petició són els armaris i zones d’emmagatzematge, ja que durant el confinament la gent va aprofitar per fer neteja i endreçar la casa.

Pel que fa a les cuines, ens demanen molt un concepte que en Tinda’s Project ja implementem molt que són les cuines obertes, amb possibilitat d’afegir alguna illa i que aquesta inclogui una zona extra d’estar, amb tamborets, amb la idea de compartir moments en aquest espai.

• La manca de metres quadrats moltes vegades representa un autèntic tetris per als professionals de l’interiorisme a l’hora d’implementar aquestes reformes. En quins aspectes centreu aquesta feina?

Certament, l’objectiu se centra a aconseguir guanyar metres on no n’hi ha. Com? Una manera és guanyar-los d’aquests espais perduts que sempre hi ha a les cases, aprofitant racons i afegir-los a les estades per guanyar funcionalitat.

• I ja finalment, què claus han de complir les cases de l’era post-Covid?

Deuen ser obertes, lluminoses, amb espais de treball o estudi i, sobretot, acollidores.

Totes les fotografies de vivendes que il·lustren l’entrevista corresponen amb projectes de l’estudi d’interiorisme de Barcelona, Tinda‘s Project. ©Mercè Gost

Al blog, hem volgut estrenar setembre parlant de paisatgisme perquè és un tema molt atractiu en aquesta època de l’any donades les seves connotacions exteriors, encara clarament desitjables a l’hora de gaudir de jardins, terrasses i patis.

D’altra banda, també considerem que val la pena detallar bé el paper del paisatgisme dins d’un projecte (ja sigui residencial o contract) i diferenciar-lo, per exemple, del de la jardineria, sent conscients que tenen bastant en comú. En realitat, la línia que separa les dues intervencions és, sobretot, conceptual, amb el disseny com a base i la intencionalitat com a objectiu.

En qualsevol dels dos casos, això sí, s’exigeix ​​la mà professional de qui va a desenvolupar el treball, sabent que ofereix un assessorament amb garanties i tots els recursos que pugui necessitar per fer front a qualsevol exigència i/o incidència.

Si parlem de categories en el sector, es podria dir que el paisatgisme està per sobre de la jardineria, donat que respon a una sèrie de principis que persegueixen complir amb uns propòsits molt més profunds a l’hora de crear un ambient natural a l’aire lliure.

Un projecte de jardineria se centra principalment en l’execució de, per exemple, sembrar la gespa, la instal·lació del reg i la selecció de les plantes, flors i arbres més adequats en cada cas. Habitualment sol incloure el manteniment com a tal o només a efectes d’assessorament, i opcionalment l’empresa de jardineria pot també aportar idees que t’ajudin a enlluernar amb la decoració de la teva terrassa o per decorar la teva balcó amb flors.

Òbviament, la jardineria es vincula més a projectes de menor escala, tant per la seva envergadura espacial com de pressupost.

Un projecte de paisatgisme, per la seva banda, transcendeix de la simple execució i planteja una intencionalitat que un treball de jardineria no requereix. I aquesta intenció el que busca és respondre al desig dels propietaris previ estudi d’un disseny personalitzat basat, no només en aquestes preferències particulars, sinó també en les necessitats del propi espai i de l’edifici.

Per això, el professional paisatgista necessita conèixer prèviament quin serà l’ús i com es vol gaudir d’aquest espai exterior i també com es vol veure des de l’interior de la casa, en al·lusió a aquesta prolongació entre els dos ambients.

Aquest estudi més profund del projecte que donarà vida als exteriors se centra en la naturalesa, basat en la idea de “traslladar-la a petits espais i intentar imitar-la creant reductes de bellesa molt concentrats”, opina Manuel Maíllo, paisatgista i co-fundador de l’estudi d’interiorisme Tinda’s Project. I en aquests espais naturals el paisatgista ha de ser capaç de crear les sensacions dels colors, les olors, etc. per potenciar “la interacció entre la natura i les persones”, afegeix.

El primer dels principis que regeixen la disciplina de l’paisatgisme és la proporció entenent-la com l’equilibri entre l’espai i el seu contingut, enriquida per l’especial sensibilitat que se li pressuposa al professional responsable d’aquest projecte exterior.

I per aconseguir aquesta harmonia del conjunt paisatgístic es necessita: ordre, a l’hora de distribuir l’espai jugant amb les formes, les textures i els colors; repetició, d’aquests elements per generar cert dinamisme al jardí i fer-lo més atractiu; i, finalment, unitat, a l’hora de fusionar-los per donar-li un sentit al conjunt.

En el disseny d’aquest treball, l’ergonomia, entesa com el confort i benestar físic i psicològic de les persones que vagin a gaudir de l’espai, és un altre aspecte clau, i en això influirà molt aquest ordre i aquest equilibri que se li exigeix.

És indispensable tenir en compte la ubicació i característiques geogràfiques que acolliran el projecte de paisatgisme amb la idea d’encertar a l’hora de seleccionar les diferents espècies que el protagonitzaran, segons les seves particulars necessitats (hídriques, d’espai, etc.). De la mateixa manera, l’orientació cardinal, incidència de el sol, aire, etc. respecte a jardí també s’han d’estudiar prèviament.

Alguns d’aquests principis són necessaris també en l’interiorisme d’un projecte; altres són intrínsecs als espais exteriors. En aquest sentit, hi ha elements complementaris, com les piscines, que es poden afegir a un projecte de paisatgisme per fer-lo més atractiu, sempre que hi hagi espai suficient.

Per cert, vols saber més sobre la piscina més addient a la decoració del teu jardí? O potser et ve de gust descobrir i inspirar-te en les piscines preferides de la interiorista de Barcelona, ​​Eva Mesa, co-fundadora de Tinda’s Project?

Dins de la personalització del disseny paisatgístic hi ha lloc per altres idees, com la creació d’espais com menjadors o zones de relax a l’aire lliure, la instal·lació de barbacoes de disseny per a jardins o la implementació d’un petit estany per refrescar l’ambient.

Les possibilitats són infinites!

La celebració dels 25 anys d’Eva Mesa com a interiorista va ser, en les seves pròpies paraules, “una reunió de clients convertits en amics”. Tampoc va faltar algun proveïdor de tota la vida i la premsa. I per a gaudi de tots es va comptar amb un deliciós servei d’àpats, dempeus, “per a poder parlar i compartir amb tothom”, amenitzat per música en directe.

L’ambientació creada a partir d’un estudiat projecte d’il·luminació va potenciar, més si cap, aquest lloc amè i confortable de reunió que desitjava l’amfitriona i que va comptar amb un espectacle extra: les emblemàtiques fonts de Montjuïc, situades a escassos metres del Pavelló, i que inauguraven temporada precisament aquesta nit.

Eva Mesa no podia ocultar la seva satisfacció davant “el feeling que es va crear entre els assistents, l’ambient alegre i distès i la sensació que tothom estava a gust, com a casa, compartint un moment d’alegria. Em vaig sentir molt estimada”, confessa amb emoció.

Un feliç balanç el d’aquesta celebració i l’acolliment que ha tingut per a qui reconeix viure d’una professió que no considera un treball, sinó una forma de vida. Després d’aquests 25 anys, Eva Mesa confessa que continua fent el que més li agrada i espera en els anys que vindran “seguir tal com fins ara, perquè la meva professió mai l’he sentit com a tal, sinó com una manera de viure el dia a dia i gaudir del que faig”.

En el record sentimental i gràfic d’aquesta celebració, a la interiorista sempre li quedarà el plaer d’haver-la pogut emmarcar en un escenari tan especial per a ella com és el Pavelló Mies van der Rohe. “M’agrada el que transmet, la forma del volum, la geometria… És un referent en arquitectura i des que era estudiant ja m’atreia. És un lloc al qual sempre torno per a observar-lo”, confessa.

I un altre referent que ha marcat la seva vida professional és l’escultor basc Eduardo Chillida, l’obra del qual es considera admiradora incondicional. Tal és així que l’Eva Mesa, a partir d’un dels projectes previstos d’aquest a la Muntanya Màgica de Tindaya, a Fuerteventura, quan buscava nom per al seu estudi d’interiorisme, va decidir triar una certa nomenclatura relacionada. Va optar per escurçar el nom de Tindaya i crear l’apel·latiu compost de Tinda’s Project.

Fotografías: © Mariana Rodrigues

Els principals aparadors firals internacionals del sector, així com les veus expertes inclouen entre altres tendències aquest any 2022, els materials naturals i locals, les plantes i flors, les experiències sensorials a través de les aromes, els dissenys orgànics, les textures en revestiments o la fabricació artesanal. En aquest sentit, és evident com ha influït el canvi de la visió de l’entorn domèstic que va comportar el confinament domiciliari i que ha fet que valorem més i millor les nostres cases.

Tinda’s Project defineix els seus projectes amb un treball de línies neutres i elegants, amb una base atemporal que fuig precisament de les tendències per a centrar-lo, abans de res, “en les persones que, amb el seu caràcter i energia, són capaces de donar vida a uns espais somiats, únics i llestos per a ser viscuts i gaudits”.

No obstant això, aquesta particular visió del disseny d’interiors que té l’Eva Mesa no l’eximeix d’estar al dia sobre què es porta en el sector i d’implementar-lo sempre que sàpiga que està molt identificat amb la personalitat del client i que li despertarà agradables sensacions cada vegada que entri a la seva casa. “Per a nosaltres l’objectiu és crear espais en els quals les persones que els habiten sentin que són el millor lloc del món. El seu espai, aquest en el qual desitgen estar”, diu la interiorista.

Independentment de la realitat que ens ha tocat viure i que ha fet enaltir els valors de benestar, funcionalitat i confort de les llars, Tinda’s Project els ha avantposat des de sempre. És més, algunes tendències sorgides de l’era post-covid, com les cuines obertes, formen part de l’ADN de l’estudi barceloní des de la seva creació, l’any 2005. Sobre aquestes, la raó està en el desig de tenir “espais oberts, amplis, connectats visualment, on la il·luminació natural flueixi i permeti dur a terme tasques multifuncionals, compartides”, explica Eva Mesa.

I el mateix passa amb uns certs materials que van i venen en les llistes de tendències anuals, com el marbre, que surt en la d’aquest 2022, o també el color verd, i que des de l’estudi implementen en forma de vegetació o en accessoris tèxtils “per a sentir l’exterior, la naturalesa”. I per descomptat les textures, un efecte que s’identifica molt amb el treball de Tinda’s Project, i no sols en les parets segons aquest 2022, sinó en qualsevol superfície. Per a Eva Mesa són bàsics els materials amb textures, “aquests que quan els toques, et transmeten sensacions”.

Un aspecte fonamental que ara sembla estar més de moda que mai també en decoració és ‘el fet a mà’, també forma part del segell que identifica els projectes de Tinda’s Project, especialment pel que fa a mobiliari i tapisseria, lligat sempre a una fabricació i confecció a mida, respectivament. Per a l’Eva Mesa, el fet a mà és sinònim de “practicitat, personalitat i integració”.

Sobre la tendència del ‘minimalisme amable i funcional’, l’Eva Mesa el redefineix com a ‘minimalisme mediterrani’ portant-ho cap a la combinació del mobiliari de línies rectes amb accessoris de materials orgànics. Ella reconeix l’actual demanda de dissenys orgànics com, per exemple, les taules rodones en ambients en els quals predominen les línies rectes, un tret que sempre ha caracteritzat el seu gust per la simetria. I quant a materials, les peticions se centren en “la combinació de fusta amb laca en colors”, explica la interiorista.

Todas las imágenes corresponden a proyectos del estudio de interiorismo de Barcelona Tinda’s Project. ©Mercè Gost y ©Jordi Canosa.

Hi ha qui a aquests anomenats espais oberts els prefereix considerar com un únic espai on convergeixen diferents ambients, cadascun amb una finalitat diferent. En aquest cas, altre exemple seria el de condicionar una zona d’estudi o de treball dins de la sala o aprofitant una zona de pas bastant ample de superfície.

Lligant amb el tema del confinament que ens va tocar viure, precisament es va imposar la necessitat de crear una zona de treball a les cases. Encara que en moltes es va recórrer cap al més senzill i pràctic, és a dir, teletreballar a la taula del menjador o de la cuina i, a les cases que tenien algun racó mort, es va improvisar aquest despatx temporal pels adults i per a algun altre membre de la família.

Sí que és cert que el primer que un pensa quan es parla d’espais oberts és en espais de grans dimensions i en part és així, però no té per què ser necessari sempre. És més, precisament en un projecte moltes vegades es recorre a obrir les estances per a generar aquesta amplitud visual amb la idea d’aparentar més metres quadrats.

Com dèiem al principi, el recurs més fàcil és tirar parets. Per a això és fonamental posar-se en mans d’un professional perquè el primer que cal saber és si l’estructura d’aquest mur ho permet, encara que sempre es pot optar per recursos constructius que ho facilitin.

Convertir tres ambients, com són la sala, el menjador i la cuina, en un únic espai és una de les propostes habituals dels projectes de Tinda’s Project i forma part del seu senyal d’identitat. Però és cert, com explica l’Eva Mesa, la fundadora de l’estudi, en aquesta entrevista que, després del confinament, s’ha convertit en una de les peticions més demandades en les reformes.

De fet, les cuines obertes són les reines de les tendències en interiorisme, “amb la possibilitat d’afegir alguna illa i que aquesta inclogui una zona extra d’estar més informal, amb tamborets, amb la idea de compartir moments en aquest espai”, comenta la interiorista.

Si t’interessa el tema, no et perdis els 5 millors tips de les cuines obertes.

Al recurs habitual de tirar parets per a obrir espais, s’uneix la possibilitat també d’optar per les parets de vidre per a separar ambients. L’objectiu de generar amplitud visual es manté igual, però aquest recurs permet com a avantatge, per exemple, evitar el pas d’olors o sorolls entre estances confrontants.

De fet, el vidre és un dels elements més indicats a l’hora de facilitar, no sols la connexió visual, sinó també d’alleugerir estructures, com pot ser en una escala, per exemple. En aquells espais comunicats per escales, es recomana que les baranes siguin de vidre amb la idea que passin tan desapercebudes com sigui possible i s’integrin en l’espai.

Un altre recurs per a crear espais oberts són els murs a mitjana altura entre una estança i una altra, o les obertures parcials de les parets, de manera que existeix una comunicació visual entre elles, però cadascuna continua mantenint la seva parcel·la pròpia.

Els capçals del llit d’obra sense arribar al sostre és un dels elements més utilitzats en aquest sentit per a separar el vestidor o per a integrar la cambra de bany en el dormitori, comunicant-los i deixant passar la llum però, alhora, marcant cada zona.

I si les parets (o l’absència d’aquestes) són importants a l’hora de parlar d’espais oberts, també ho és el sòl. En quin sentit? En el de potenciar la continuïtat visual entre aquests espais. Per a això el consell és que sigui el mateix paviment en tots ells, sent aquest un dels recursos en interiorisme més encertats quan parlem d’unir diferents ambients en un sol espai.

Ah! I no ens oblidem d’aquesta altra perspectiva visual per a fomentar els espais oberts com és la vertical, en alçada; clar que, en aquests casos, hem de parlar de cases de més d’una alçada o de pisos tipus dúplexs.

Totes les imatges corresponen a projectes de l’estudi d’interiorisme de Barcelona, Tinda’s Project (©Mercè Gost y ©Jordi Canosa (portada i penúltima imatge).

És evident que l’edat del nen/a influeix a l’hora de projectar el seu dormitori i, concretament, decidir si s’ha de crear o no una zona d’estudi. Si estàs preparant l’habitació del nadó, òbviament, això de veure’l assegut fent els seus deures et queda molt lluny encara…

El plantejament sorgeix quan, precisament, deixes enrere l’etapa de nadó, amb un tipus de dormitori molt específic per a aquests primers mesos, i arriba el moment de canviar-lo o adequarlo per quan ja caminen, s’asseuen, juguen, pinten, etc. Seria l’etapa de considerar-los ‘nens i nenes’, la prèvia als joves o adolescents.

És aquí quan la zona d’estudi ja sol entrar en escena, començant primer en forma d’una taula baixa, amb les seves cadiretes a joc, alguna pissarra, mobiliari auxiliar per als contes, etc. Aquí els petits ja comencen a prendre consciència que, a més de dormir, a l’habitació també hi ha lloc per a altres activitats, potser més vincules primer al joc, però amb aquest incipient rerefons ja d’anar recreant les tasques que fan a l’escola.

De manera general, el projecte d’un dormitori infantil se centra en l’estança destinada a això, és a dir, es busca instal·lar el llit, l’armari i aquesta zona de jocs/estudi en el mateix espai, també amb l’objectiu de potenciar la seguretat i confort que genera en l’infant o jove sentir-se envoltat de les seves quatre parets.

Ells creixen sentint que aquest espai és seu, és aquí on van desenvolupant el seu particular univers a mesura que es fan grans, aquell que aconsegueix el seu màxim exponent en l’adolescència, on el pare o la mare si volen accedir-hi, gairebé es veuen obligats a demanar audiència!

Però si tenim la sort de comptar amb més metres quadrats a casa, una altra opció és disposar d’un espai per al dormitori i un altre per la zona de jocs o d’estudis. Això sí, els interioristes de Barcelona de Tinda’s Project, com és el cas de la fundadora de l’estudi, Eva Mesa, recomana que “aquestes estances han de situar-se a prop i amb un accés còmode i fàcil entre elles”, ja sigui obert o millor amb alguna porta per, en un moment donat, aïllar ambdues activitats si, per exemple, es comparteix dormitori i evitar així el soroll de les joguines o de la llum mentre s’estudia.

Com faríem amb la zona de treball a casa per als progenitors, la zona d’estudi dels fills -ja sigui en el seu dormitori o en una altra estança-, necessita de certes pautes que cal conèixer per aconseguir que resulti no només pràctica i funcional, sinó també atractiva.

De les primeres coses que hauria de disposar és de llum natural, sent ideal col·locar l’escriptori sota la mateixa finestra o prop d’aquesta, ja sigui aprofitant algun racó, en forma de L respecte al llit o com a peça exempta. Això sí, si hi ha espai, millor escollir un escriptori ampli i en cas de compartir dormitori, cada fill ha de tenir el seu.

Important, en aquest cas, filtrar l’entrada de llum amb algun tipus de cortina, tipus estor o screen, que no deixi entrar els rajos de sol directes. Si vols, aquí pots llegir algunes claus per triar les cortines perfectes, per tota la casa.

Com a mobiliari bàsic està el propi escriptori que pot ser un senzill tauler independent o bé formar part del conjunt del mobiliari de l’habitació, com el llit i l’armari. En els dos casos la idea és que es vegi integrat, ja sigui pels tons, el tipus de fusta, l’acabat, etc.

A més, no poden faltar mobles complementaris, com calaixos on guardar coses i prestatges per tenir a mà el més necessari. L’objectiu és procurar cert ordre en aquesta zona d’estudi perquè el nen o jove sigui més productiu, i també per estètica.

La cadira cal triar-la ergonòmica, fixa o amb rodes, i adaptable en altura per adequar-se al creixement. I indispensable és la il·luminació de sobretaula, tipus flexo, per aquest motiu calen endolls a la zona de l’estudi, fins i tot també per carregar dispositius, connectar la impressora, etc.

Si volem entendre la filosofia d’aquest estil, hem de parar esment a la forma de vida d’aquests països en els quals el desenvolupament del dia a dia està condicionat per hiverns llargs i l’escassetat de llum natural. Sens dubte un dels dissenyadors principals d’aquesta tendència és el reconegut Carl Larsson.

Resulta gairebé impossible d’obviar la relació entre l’auge d’aquest estil de decoració i l’arribada del gegant en la venda de mobles modulars IKEA. IKEA va ser, en gran part, el responsable que mobles d’estil escandinau comencessin a inundar les llars espanyoles, encara que amb el temps han anat fusionant estils i incorporant elements, com mostra el seu catàleg d’enguany.

Un dels materials predominants en l’estil escandinau és la fusta. Aquesta no és només un material increïblement resistent, sinó que és versàtil i pot ajudar-nos a aportar calidesa i confort a l’ambient. El color nòrdic per excel·lència és el blanc.

D’aquesta manera, apostar per parets de fusta blanques o de colors neutres pot ser una opció perfecta per a crear un espai ordenat, ampli i lluminós. L’estil escandinau és un estil de detalls plens de personalitat i prioritza elements com les obres d’art, especialment aquelles de grans dimensions, per a omplir de color les seves estances diàfanes.

Un altre dels elements característics d’aquest estil és l’abundància de línies rectes, línies pures que ens permeten inundar el nostre espai amb un aire de disseny sofisticat i minimalista. A través de les línies rectes, augmentem la sensació d’amplitud de la nostra llar. Amb relació a això, no hem d’oblidar que, malgrat buscar un espai ampli i còmode, l’estil de decoració escandinau subratlla la necessitat que aquests espais siguin funcionals. Cada metre quadrat ha de ser aprofitat al màxim! Per això, una regla indestructible a l’hora de decorar la nostra llar amb l’estil nòrdic és que tot ha de tenir un ús determinat. Si no és útil, sobra. No hem de sacrificar la practicitat de la nostra estança, el disseny no és incompatible amb un espai funcional i encertat.

Sens dubte, un altre dels elements a tenir en compte a l’hora de crear el nostre espai nòrdic és la lluminositat, ja que aportarà amplitud a la nostra llar i, al costat dels colors neutres o blancs de les nostres parets, crearem un ambient acollidor. Utilitzant de manera intel·ligent la llum artificial, podem aconseguir espais atrevits i innovadors. No obstant això, si volem arriscar del tot, sempre podem sortir-nos de la norma i incloure algun element industrial o vintage, generant un espai únic.

Com comentàvem prèviament en aquest post, quadres de grans dimensions, figures minimalistes i tèxtils neutres seran una aposta segura a l’hora de decorar els nostres espais. Els detalls són essencials i ens ajudaran a crear aquesta sensació hygge tan preuada. Per a afegir disseny i color a la nostra estança, podem recórrer a teles amb textures orgàniques que, a més, no hem de relegar a un segon pla. A través de llums geomètrics o elements de línies pures, podem convertir una habitació anodina en un espai ple de disseny i innovació. Amb unes espelmes, acabarem de donar-li a la nostra habitació aquesta qualitat tan necessària per a sentir-nos en la nostra llar. Reflectint una consciència mediambiental fèrria, l’estil nòrdic també ens convida a crear complements amb materials reutilitzats, sense oblidar mantenir un aire minimalista i confortable.

Un dels colors predilectes de l’estil nòrdic és el verd, especialment quan introduïm aquest color a través de plantes naturals que donaran al nostre espai una personalitat inigualable. Amb elements orgànics, omplirem la nostra llar de vida i ens ajudarà a reconnectar amb la naturalesa dins de la nostra pròpia casa.

No ho pensis més. Aquest estil és el que estàs buscant! Si vols arribar a casa i respirar comoditat i confort, l’estil nòrdic és la resposta a tots els teus dubtes. Amb una decoració d’estil escandinau guanyaràs en comoditat i confort. No te’n penediràs.

Les banyeres poden ser molt relaxants, però també un problema quan no comptem amb molt d’espai. Per a maximitzar cada metre quadrat, els plats de dutxa s’han transformat en un recurs molt utilitzat.

N’hi ha de diferents materials, colors, dimensions i acabats per a combinar amb la decoració. Són majoritàriament molt moderns i ofereixen facilitat quant a la neteja, espai i funcionalitat. La nostra recomanació és que col·loquis el més gran que permeti el teu espai.

Dins d’aquestes noves tendències de l’interiorisme per a decorar banys petits les mampares de vidre són uns dels elements més buscats. Són més pràctiques que una cortina, més higièniques i més fàcils de netejar; algunes tenen fins i tot tractaments que ho faciliten.

Segons el nostre punt de vista, les mampares de vidre transparent i sense perfils sempre són un encert, d’aquesta manera la llum fluirà i el disseny tindrà continuïtat per tot el bany.

El concepte de spa es trasllada a les llars amb els nous dissenys de dutxes i aixetes, que en si mateixes són un element clau a l’hora de triar com decorar un bany petit pels seus acabats i línies sofisticades.

Com ja hem assenyalat les aixetes poden proporcionar un toc especial al teu bany, però per a triar l’opció perfecta cal tenir en compte multitud de detalls com, per exemple, la seva altura i funcionalitat. Sempre recomanem tenir en compte els avanços tècnics d’algunes marques per a millorar el consum d’aigua, que a la llarga són un gran avantatge.

Un altre element que afegirà personalitat al teu bany són els banys o rentamans de sobretaula, un element funcional alhora que decoratiu que s’ajusta a diversos estils segons el model i materials que triem. Les diferents formes, colors i textures que trobaràs podran donar-li un toc especial a l’estil del teu bany.

Encara que sembli un nou estil, és quelcom que es va emprant amb freqüència en la decoració d’interiors. Per descomptat, no es tracta de banys íntegrament d’un color. Parlem de la combinació d’un color pastel com el rosa, blau, verd menta o groc amb gris o blanc, o amb altres materials com el vidre, la fusta o els metalls.

Aquesta tendència trenca una mica amb el to fred d’un bany totalment blanc, però al mateix temps conserva la seva funcionalitat per a crear espais amplis i relaxants.

El nostre consell? Les parets pintades en color pastel combinades amb zones humides en ceràmica blanca i mobles i sobretaules en fustes clares, són una opció segura que aportaran al teu bany un toc de llum i frescor.

Un dels grans problemes dels banys petits és la limitada capacitat d’emmagatzematge que ofereixen. En les propostes per a decorar banys petits estan els dissenys de mobles que ofereixen espai per a emmagatzemar, normalment sota el rentamans i són un element decoratiu. Per a aquests casos hem de tenir en compte on es troba el desaigua perquè aquest no molesti a l’hora de l’obertura, encara que una altra bona opció és utilitzar desaigües salva espais que et deixen gairebé tota l’àrea lliure. Nosaltres t’animem a posar el moble sota el rentamans penjat, ja que com què no toca el terra, guanyaràs en sensació de lleugeresa i serà més fàcil la neteja del paviment.

El metall, principalment acer inoxidable, és un element de decoració que sempre està present en els banys. Però cada vegada agafa més força la idea de canviar o combinar el tradicional color platejat per daurat o coure. Dutxes, aixetes, penjadors o detalls en llums i miralls incorporen aquests colors I les seves opcions són tan variades que poden adaptar-se tant a decoracions modernes i minimalistes com un estil clàssic i vintage.

La il·luminació és essencial i un element important a l’hora de decorar banys petits. En aquest cas, les llums LED s’imposen a través de diverses opcions de decoració com per exemple encastades en diferents angles o incorporades dins dels mobles. A més, aquestes llums són eficients i brinden un important estalvi en el consum energètic, per la qual cosa són doblement funcionals. Si vols que el bany deixi de ser una zona de pas i guanyi protagonisme en la teva llar, utilitza llums neutres o càlides col·locant els leds de manera estratègica i evitant la llum freda o blanca.

Moltes d’aquestes tendències requereixen una reforma integral del bany, però ofereixen la possibilitat d’aconseguir espais pràctics, còmodes i amb gran estil. Nosaltres ja t’hem donat les nostres idees per a decorar un bany petit, ara et toca a tu.

A risc que pugui semblar un consell massa prudent, apostar per un taulell coqueto, però no gaire cridaner pot ser l’aposta perfecta per a l’enrajolat de les nostres parets. El valor segur referent al color dels taulells està en els tons clars i neutres o, fins i tot, en l’elecció d’un taulell blanc. Aquest consell no és un secret per als escandinaus que aprofiten la claredat dels taulells per a crear espais brillants i lluminosos.

El farciment o segellat entre les juntes dels taulells, també dit rejunte, és un dels elements que ens donarà l’oportunitat de ser creatius i deixar volar la nostra imaginació. A través d’un segellament en negre o gris fosc, li donarem a qualsevol ambient un to sofisticat i elegant, amb un punt nòrdic i nou. Si, per contra, preferim que la nostra paret sigui un llenç en blanc, un segellament fi pot fer l’efecte d’una paret gairebé llisa.

Un altre factor que pot ajudar-nos a innovar en les nostres parets sense arriscar massa és la lluentor dels nostres taulells ja que ajudarà a percebre una major amplitud dins d’una habitació i, per tant, farà que els nostres espais semblin més grans. Combinat amb un mirall, multiplicarem no sols la grandària sinó la llum de la nostra llar. En el cas que la nostra estada sigui prou gran, podrem permetre’ns un taulell mat que crearà un ambient assossegat i neutre.

Si aquesta és gran, tindrem una major llibertat a l’hora de donar curs a la nostra creativitat. Per contra, en el cas que el nostre espai sigui reduït, és important donar amb el format adequat de taulell.

Per exemple, un taulell el format del qual és una extensa planxa rectangular servirà per a parets àmplies, però no per a altres més petites.

Les parets de major grandària ens donen la possibilitat d’utilitzar taulells XXL en la seva integritat, creant un espai diàfan en el qual els taulells es col·loquen alineats, amb un rejunte a penes visible i creant un resultat homogeni i fi. És aquest tema, també influeix la distribució del nostre espai. Si un taulell ampli ens obliga a fer molts talls per a poder encaixar-lo, no ens servirà. Per als espais més difícils, revestir la nostra habitació amb taulells tipus gresite pot ser una bona opció. Aquest tipus d’enrajolat ve disposat en malles, és de fàcil aplicació i pot modificar-se per a encaixar en qualsevol racó.

El nostre consell és intentar abastar la major superfície possible, instal·lant els taulells al ras de les aixetes, aigüeres i lavabos, així com emmarcant la dutxa i el vàter. Un bon taulell ens ajudarà a mantenir els nostres espais i farà que aquests siguin més resistents a la humitat i més fàcils de netejar. Una vegada hàgim cobert les zones que vulguem protegir de l’aigua, tot es redueix al nostre gust personal. No és necessari que l’enrajolat ocupi tota la paret, com vénen demostrant les noves tendències: vénen trepitjant fort els enrajolats a mitjana altura que ens permeten jugar amb altres recursos decoratius com a paper pintat o pintura… Però recorda, sempre resistents a l’aigua! I, si fins i tot tens dubtes, et recomanem aquest article per a triar la pintura més adequada per a utilitzar al costat del teu enrajolat a mitjana altura.

L’enrajolat és una opció renovada que enguany ve donant la nota. Si decideixes llançar-te a aquest estil de decoració, explora diferents opcions com la de alicatar una única paret dins d’una estada creant diferents espais dins d’aquesta. L’ús de taulells pot ser una elecció perfecta per a pujar-li el to a la teva llar.

És possible que moltes cases ja tinguessin una zona de treball completament condicionada, sobretot si compten amb bastants metres quadrats. En el pitjor dels casos, per a moltes altres de dimensions més modestes, disposar d’aquest espai per treballar no entrava entre les seves prioritats quan van projectar el seu habitatge o el van reformar, atès que en condicions normals, un es planteja treballar a l’empresa i a casa, com a molt, envies 4 mails des del mòbil, assegut al sofà.

En qualsevol dels dos casos, la veritat és que a partir d’el passat mes de març al nostre país es va viure una acceleració del teletreball i va caldre posar-se les piles per condicionar un lloc a la casa el més adequat possible. I aquí és on l’interiorisme ha jugat un paper clau.

Potser ara, amb més temps, lluny de la improvisació que va representar l’anunci de l’Estat d’Alarma, i ja havent experimentat el teletreball i pensant que ha arribat per quedar-se en molts casos, val la pena plantejar-se bé i millor aquesta zona de treball a casa .

No cal recórrer a una reforma, sinó simplement aplicar els millors consells dels especialistes en interiorisme i que moltes vegades són idees i recursos senzills però essencials.

El primer pas és saber on vas a situar la zona de treball. És clar, com dèiem, que a les cases grans, fàcilment pots assignar-li una estança pròpia, però en les més petites, el principal handicap passa per crear aquesta zona dins d’una estança ja habilitada per a altres usos, com pot ser el dormitori o el saló, aprofitant algun racó. També pots recórrer a conèixer els millors consells per a la decoració de salons petits.

L’objectiu principal és que la zona de treball estigui ben organitzada, sobretot perquè es tracta de potenciar la productivitat laboral de qui la fa servir i per això és fonamental que tot estigui ben pensat, que resulti còmode i ampli.

L’ideal és que compti amb llum natural i que la seva estètica segueixi la línia decorativa de la resta de l’estança on estigui ubicada aquesta zona, per integrar-la el millor possible i que no es vegi com un afegit improvisat.

Cal pensar en disposar prop de la taula endolls i preses de llum per als diferents dispositius, per a les llums de sobretaula, etc. I tenint en compte l’ús d’impressores, emmagatzematge de papers, etc., es recomana comptar amb espais tancats com calaixos, prestatgeries amb portes, etc. per ocultar-ho i, alhora, procurar cert ordre visual. Per això, el més fàcil és recórrer a mobiliari a mida, sobretot quan tinguem clar que aquesta zona ha trobat ja el lloc perfecte a casa nostra.

Tot dependrà de l’espai disponible i de les necessitats de cada usuari, però actualment hi ha infinitat de models de taules de treball, cadires, llums, prestatgeries, etc. perfectament integrables en qualsevol estil. Es tracta de trobar el que millor s’adapti a l’estètica de l’estança, valorant les proporcions i ajustant-se al que és estrictament necessari.

Això sense parlar de les peces de mobiliari convertibles, com poden ser llits abatibles que inclouen una taula d’escriptori o còmodes amb tapa que es converteixen en taula. Aquest tipus de mobles han estat un dels majors èxits de l’confinament!

I si, tot i tenir en compte tots aquests consells, consideres que per tu mateix no ets capaç d’encertar, sempre pots contractar un professional de l’interiorisme qui podrà crear-te la zona de treball a casa ideal segons les teves necessitats i els recursos disponibles de l’espai , amb solucions a mida i infinitat d‘idees per separar ambients en la teva llar, per exemple.

Per cert, i ja posats sobre la importància de l’interiorisme en un tema com aquest, vols saber què treball té un interiorista?

L’estil eivissenc és un estil estètic que es va posar de moda als anys 70 del passat segle i, que amb la seva filosofia de frescor i comoditat a través dels elements decoratius que empra, continua vigent. L’herència decorativa de les antigues cases de l’illa ha perpetuat, per exemple, l’emblanquinat que abans s’emprava en tants pobles del Mediterrani per a protegir-los del clima. Ara, l’exterior intencionadament blanc penetra en totes les estances de les cases eivissenques, dotant-les de lluminositat i harmonia.

L’estil eivissenc evoca les tècniques artesanals de construcció, com els acabats toscos i les parets corbes, així com materials naturals amb el mínim tractament per oferir-te el seu aspecte més rústic. Les fibres com el cotó, el lli o el jute troben la seva màxima expressió en aquests ambients, en els quals vidres i ceràmiques aporten el seu toc de color amb blaus i verds que fan referència al mar i al cel i que entren en aquestes cases sense alterar el seu esperit bohemi i ple de pau.

A través d’un estil auster s’aconsegueix la màxima senzillesa i elegància sense parenceria ni ostentacions innecessàries. Alhora, es creen ambients acollidors que trien el blanc com a base i tocs d’altres colors lluminosos acompanyats d’espelmes, teixits i vímets per guanyar en minimalisme.

Decorar sota les premisses de la tendència eivissenca és una agradable manera d’aconseguir equilibri decoratiu a més d’obtenir una estètica d’acord amb un mateix. Permet totes les variables de cadascú pel seu esperit eclèctic prenent com a base la neutralitat del blanc en parets i teixits. Aquest estil, al costat del mediterrani, són les referències del nostre projecte en la Costa Brava.

L’estil eivissenc aprofita els buits naturals de la pedra per crear mobles, seients o estructures i voltes. S’obté així un estil elegant i minimalista que conserva l’esperit càlid d’una casa antiga amb la llum envolupant del mediterrani i la necessària frescor als espais, a través de complements i tèxtils.

El respecte per les construccions del passat atorga un encant especial a aquestes cases, que admeten racons molt personals integrats en un tot respectuós amb l’entorn. Per això, s’emprenen rajoles de fang cuit, així com ciment brunjat per unificar els sòls, i en l’exterior graelles de canya pels porxos i divisions espacials, a més d’altres materials autòctons. Els ambients inspirats a l’illa admeten recursos personals com alguna antiguitat o records de família, que li atorguen un estil eivissenc únic.

Per crear un aire fins i tot més mediterrani, el blanc i el color als detalls com taulells o rajoles se sumen a la fusta i al vímet per a acompanyar a símbols hippies, que ens traslladen a un ambient tranquil i lluminós. Portes, finestres o bigues són els revestiments que se solen pintar de blau, color que aporta frescor i combina amb la neutralitat i senzillesa del blanc.

Com ja us hem assenyalat, el concepte decoratiu dels interiors eivissencs destaca per un caràcter funcional i acollidor basat en materials autòctons. Lluny d’artificis o grans contrastos, s’imposen ambients que engloben totes les zones comunes amb una senzillesa molt natural.

Mobles envellits i emblanquinats, espelmes, arpilleres i teixits nobles confereixen aquest impacte visual únic que se sent a l’illa blanca per excel·lència i que abrigalla, proporcionant comoditat i relaxació.