Categoria: Inspiració

No ha passat desapercebuda la quantitat de persones que se n’han anat de les grans ciutats o que s’ho estan plantejant arran del confinament, precisament, davant la falta de determinades infraestructures que han descobert que a la seva vivenda escassegen i que afecten la seva qualitat de vida diària; i entre aquestes, cal destacar els espais exteriors en forma de terrassa o balcó. En aquest sentit, i segons les circumstàncies de cadascun, la combinació ‘arribada del bon temps i estar tancats per pandèmia’ hi ha qui ho va portar molt malament.

No fa falta passar per alt tampoc una pràctica constructiva bastant habitual com ha estat, fins ara, la de tancar les terrasses completa o parcialment per a guanyar metres quadrats interiors a l’habitatge. Diem ‘fins ara’ perquè ens consta que bastants habitatges han fet l’obra inversa en aquest últim any, és a dir, tornar a recuperar la terrassa o balcó que tenien, i dubtem que aquesta antiga pràctica vagi a tenir molts seguidors en els pròxims temps.

En honor a la veritat, són molts els habitatges a la ciutat que sí que tenen terrassa o balcó, i fins i tot algun pati, i que, sens dubte, s’han convertit en els espais exteriors més sol·licitats de la casa, i els seus propietaris/inquilins en uns afortunats. També és cert que moltes d’aquestes estances a l’aire lliure s’han revalorat en molts aspectes, sobretot si parlem d’endreçar-los, és a dir, condicionar-los per a ser gaudits, quan potser abans del confinament els teníem aquí, sense donar-los massa importància i tampoc a la seva decoració.

Si els metres exteriors escassegen, et convidem a descobrir les millors idees per a decorar el teu balcó amb flors. És un bon inici per a començar a enamorar-te del teu espai exterior, encara que sigui petit, perquè les flors i plantes aporten vida, acompanyen i estèticament s’agraeixen. I si tens més superfície per a gaudir, et recomanem llegir aquest altre post, més complet, sobre com decorar una terrassa o balcó, segons l’estudi d’interiorisme de Barcelona, Tinda’s Project, on es parla de crear zones d’ombra, triar les peces més adequades per a moblar, sense oblidar-te dels accessoris.

Si aprofundim una mica més en l’estètica del nostre espai exterior cal no oblidar-se de l’estil decoratiu que volem que mostri, perquè d’això dependrà l’elecció dels diferents elements que ho compondran. Un dels que més ens agrada per a ambients outdoor és l’estil mediterrani i dins d’aquesta línia estaria l’estil eivissenc, sempre de tendència, on dominen els colors clars, els materials naturals, els teixits vaporosos, la presència de vegetació, etc. Tot això fomenta l’atmosfera relaxant i confortable que sempre busquem quan ens acomodem en aquests espais exteriors.

Si anem un pas més enllà, hi ha espais exteriors que donen joc per a instal·lar una piscina. Clarament, parlem de comptar amb unes mínimes dimensions, encara que a vegades també es tracta de saber distribuir bé els metres existents i trobar el racó adequat per a això. En aquest sentit, són les terrasses urbanes les que exigeixen més aquest estudi previ de la situació i les possibilitats per part d’un professional; en residències amb jardí la cosa canvia, encara que sempre s’ha de valorar la piscina respecte a cada jardí.

Si ets dels doblement afortunats i els teus espais exteriors pertanyen a una casa amb jardí, les opcions que s’obren resulten molt més atractives i gaudibles. Per exemple, et pots plantejar crear diverses zones segons ambients, tipus menjador sota el porxo, un racó de relax al costat de la piscina amb gandules i, sobretot, cal no oblidar-se d’instal·lar una barbacoa de disseny al jardí per a ús personal i per als teus convidats.

Tornant a l’opció de presumir de piscina en el teu espai exterior situat en una terrassa urbana, l’objectiu és crear un ambient prou exòtic, amb molta vegetació i zones de relax capaç de fer-te oblidar que vius en ple caos cosmopolita de presses, trànsit i soroll. Imagineu-vos, per un moment, submergir-vos en una d’aquestes piscines quan no circulava ni un cotxe pels carrers… Seria el més semblant a un oasi!

En qualsevol dels casos, si et ve de gust inspirar-te, et convidem a descobrir les piscines preferides de l’Eva Mesa, l’interiorista responsable de l’estudi Tinda’s Project, on segur que trobaràs idees molt valuoses.

Ja siguis dels que tenen la sort de tenir un espai exterior en forma de terrassa urbana, balcó, pati o amb jardí en la seva residència habitual o en la dels caps de setmana, has de procurar integrar-la amb la part interior. Això què significa? Que has d’aconseguir que tots dos espais estiguin connectats visualment a través de grans vidrieres, però també mitjançant solucions com, per exemple, que comparteixin el mateix paviment per a potenciar aquesta continuïtat o el mateix estil decoratiu.

En un ordre més professional és el que anomenaríem ‘paisatgisme i interiorisme, el tàndem perfecte’, sempre adequant-nos al tipus de projecte en qüestió. No importa tant l’envergadura d’aquest, sinó aconseguir aquest efecte perfectament integrat de tots dos que generi una atmosfera i un confort que, des de dins, convidi a gaudir de l’exterior, fins i tot en els mesos més freds, encara que sigui amb la mirada a través del vidre.

I amb la imatge última d’aquesta piscina tan seductora, us desitgem un bon inici d’aquesta primavera que hem de gaudir el doble (per aquest i per l’any passat); segur que el recent canvi d’hora amb vista al calendari estival ens ajuda i molt, sobretot a donar-nos ja un bon capbussó.

I amb tot i això, si necessites fer-nos alguna consulta sobre espais exteriors, no dubtis a contactar-nos. Tenim departament de paisatgisme propi i ens emmotllem a tota mena de projectes i pressupostos, conscients de la importància que ara més que mai tenen aquests tresors outdoor a les cases.

Totes les imatges d’aquest post pertanyen a projectes realitzats per l’estudi d’interiorisme de Barcelona, Tinda’s Project (©Mercè Gost).

Ja és ben cert això que diuen que “tot torna”, en al·lusió a les tendències, ja sigui de moda, de decoració, etc. Perquè els que tenim certa edat recordem les parets empaperades de la casa dels nostres pares, avis o tiets, veritat? Una sensació nostàlgica ancorada en la memòria col·lectiva, una imatge -la d’aquells papers del passat- que ara recordes gairebé amb espant estètic.

Però qui anava a dir-nos que, amb el pas el temps, les parets tornarien a cobrir-se de papers… Aquest recurs decoratiu herència d’altres generacions va tornar un dia per quedar-se, disposat a oferir-se com una proposta clau en la decoració d’interiors: renovada, fresca , actual, arriscada, pràctica i irresistible.

Avui en dia, podria dir-se que qualsevol projecte d’interiorisme a Barcelona inclou cobrir alguna paret amb paper pintat. El professional sap molt bé ‘a priori’ que el resultat li encantarà a client. Però per això ha d’estudiar prèviament els gustos d’aquest, l’estil decoratiu de l’estada, la resta d’elements que hi haurà i l’objectiu visual que es busca.

En aquest sentit, el/la interiorista aporta un plus de coneixements que li permeten garantir aquest resultat, per exemple, recomanant només empaperar una paret per no sobrecarregar visualment i preferiblement triar aquella en la qual incideixi la llum, ja sigui natural o artificial per realçar el seu poder estètic. Entre les claus del disseny d’interiors per a rebedors aquesta podria ser una d’elles. En els dormitoris o suites, per posar un altre exemple, es tria molt la paret principal, sobretot si et planteges la disjuntiva de ‘Capçals de llit, sí o no?‘

Entre d’altres consells importants destaca l’aprofitament que pot aportar el paper pintat si volem que l’estada sembli més gran del que és, per exemple, en salons petits. En aquests casos, cal triar un to clar de paper o un amb estampat d’espiga cap amunt. També les ratlles verticals generen un gran efecte ‘ascendent’ que engrandeix visualment l’espai.

Pot passar que la idea del paper pintat respongui al desig de donar-li un aire nou a un espai simplement, perquè has muntat el dormitori del nadó que està en camí, perquè has canviat tots els mobles del saló o senzillament perquè vols tapar unes imperfeccions de la paret. És una forma fàcil i assequible de renovar l’espai amb uns resultats que realment sorprenen pel seu atractiu estètic.

En aquests casos se sol recórrer al ‘do it yourself’ perquè, precisament el paper és un recurs decoratiu molt donat a aquesta tècnica per la seva senzillesa, neteja i ràpida instal·lació. Tot i així, cal consultar sempre al venedor tots els dubtes que tinguem de mesures, instal·lació, manteniment, etc. i plantejar-li quines són les nostres necessitats per obtenir un bon resultat final.

I si ets un/a manetes, també pots atrevir-te amb una altra de les possibilitats que ofereix el paper pintat, més enllà de les parets. També pots utilitzar-lo per folrar algun moble de base plana o fins i tot pots combinar-lo amb altres acabats, com pintura, fusta o entapissats.

No està de més recordar que actualment no hi ha estança en la qual no es pugui col·locar un paper pintat, ja que la qualitat d’aquest producte ha millorat fins al punt que ni agents externs com la humitat o el greix propis de banys i cuines representen un problema. Estem parlant de papers de materials sintètics, no porosos i altament resistents que, a més, en general representen un manteniment senzill amb un simple drap humit.

La qualitat dels actuals papers murals, a més de en els components del propi material, també es presenta a la part estètica gràcies a les innovadores tècniques que ofereixen dissenys i estampats que la pintura no permet. La impressió digital ha aportat molt, incloent també propostes de dissenys de serigrafia, amb textures i relleus, dibuixos originals antics o grans fotografies conegudes com a foto-murals.

Fins i tot, hi ha vegades que el disseny d’un marbre, maó, fusta o pedra es mostra tan real que costa diferenciar si és paper o un revestiment del propi material. Concretament, sobre la pedra, si la teva idea és recórrer al material real, no et perdis el nostre post sobre Com decorar el teu saló amb una paret de pedra.

No podem oblidar-nos que el paper pintat és un recurs estètic també de molt potencial als espais públics. A l’hora de dissenyar i decorar el teu restaurant o qualsevol altre negoci, pots determinar que algunes de les parets del local (inclosos els banys) es vesteixin d’un disseny o un acabat d’acord amb l’estil de l’espai, seguint una mateixa línia cromàtica o, per contra, buscant un efecte trencador que cridi l’atenció al client quan entri.

I és que la importància de la imatge en un espai públic és crucial per aconseguir part del seu èxit, tal com et vam explicar en l’ABC dels projectes Contract.

Donades les circumstàncies, aquest any no importa quantes persones ens asseguem al voltant de la taula. Potser resulta que són els mateixos de cada dia, “però això no ens ha d’influir, no podem convertir el dinar de Nadal en un dinar qualsevol per culpa d’aquesta situació”, opina Eva.

La taula, precisament, ha de seguir sent una de les protagonistes en la decoració nadalenca perquè el saló és el centre de reunió aquests dies. Del que es tracta és de gaudir de cada detall que decora i il·lumina la casa, “preocupant-nos per crear espais més bonics en els quals sentir-nos a gust i sentir-nos afortunats d’estar junts, els que siguem. I això és el que cal celebrar!”, pensa la interiorista.

Una idea molt fàcil és cobrir la taula amb un senzill i bonic estovalles blanc i que alguns dels objectes decoratius de colors siguin de paper, fets amb la tècnica de la papiroflèxia, per exemple. I per què no fer que participin els més petits de la casa i que siguin ells els que triïn i facin les figuretes?

El paper també pot ser en forma de bossa o saquet que inclourà ‘l’amic invisible’ de cada membre de la taula i es posarà al costat del seu plat. Una altra idea és, tan senzill i natural com el paper, pot ser un cordó que serveixi per nuar el tovalló, complementant-lo amb unes branquetes d’eucaliptus. Detalls tots ells que mostren aquest acurat gust perquè la taula resulti més personal i acollidora.

Per l’Eva Mesa, hi ha dos elements imprescindibles en l’interiorisme de qualsevol Nadal, també en el d’aquest any. El primer de la seva llista és el verd típic d’aquestes dates, “no pot faltar en cap racó, és la base de qualsevol detall”, comenta. A continuació, un altre clàssic que mai falla en la decoració de la dissenyadora d’interiors són els fruits vermells del Nadal.

I la tercera clau és que “aquest any la decoració ha de tenir alguna cosa nostra, personal”. Aquests dies, en moltes reunions familiars faltaran persones, i una manera de sentir-los presents és escrivint el seu nom en una bonica targeta nadalenca i posar-la en l’arbre, per exemple. “És una forma de sentir-te acompanyat i més ara que estan lluny”, pensa l’Eva Mesa.

Eva Mesa reconeix també que el verd i el vermell són els colors que tradicionalment es relacionen amb el Nadal en el seu sentit més de la casa, però alguns anys ella ha apostat per altres tons, com el blau o el també clàssic daurat nadalenc. “Per mi, és una mostra de l’estat d’ànim”, declara.

Pel que fa a la il·luminació nadalenca, l’alma mater de l’estudi d’interiorisme de Barcelona, ​​Tinda’s Project, considera que és molt important, especialment sobre aquells elements verds, donat que “la llum és el que li dóna vida, ho destaca i fa que tingui moviment”. Segons ella, necessita d’aquestes llumetes -i més encara amb el canvi intermitent que fan- per sentir que allò que decora, és viu.

Una sensació que en línies generals es centra al saló, donat que és l’estança principal de la casa on es fan les reunions familiars i on més es presumeix més de la decoració nadalenca, sent l’espai més gaudit aquests dies. Però un altre aspecte particular d’Eva Mesa de gran càrrega inspiracional és incloure tocs decoratius per sentir el Nadal a totes les estances de casa, ja sigui al rebedor, al dormitori i fins i tot als banys.

La dissenyadora d’interiors reconeix que sempre li ha fascinat el Nadal. “Té aquesta ‘chispa’, aquesta il·lusió… I, sobretot, és un moment de reunió familiar molt important per mi”, valors i sensacions que li han transmès a casa des que era nena i que ella continua gaudint com llavors, any rere any.

Tot l’equip de Tinda’s Project us desitgem unes BONES FESTES.

Però no cal oblidar el seu potencial també dins el món del ‘hand made’ podent jugar amb diferents materials i tècniques per personalitzar el teu propi capçal. Algunes d’aquestes tècniques, fins i tot, permeten crear un capçal que no existeix, és a dir, que no hi ha peça com a tal física, la simulen, per exemple, pintant-la. El més habitual, però, sol ser el reciclatge de vells materials.

I després també hi ha l’opció de no tenir capçal, ja que tampoc és imprescindible i hi ha moltes persones que prefereixen no emmarcar el llit amb aquest element. Ets lliure de voler revolucionar el teu dormitori amb un llit sense capçal, clar que sí!

Conscients que el capçal pot considerar-se una peça amb vida pròpia, formant part o no de la resta de mobles de dormitori, anem a donar-li el seu protagonisme en aquesta primera part del post mostrant diferents opcions amb un denominador comú: la fusta.

És el material tradicional per antonomàsia a l’hora de parlar de mobles i presumeix de les característiques necessàries en un dormitori com són la calidesa, el confort i l’elegància, però un capçal de fusta pot presentar-se amb les més diverses aparences, la qual cosa es delimita per un estil o un altre de dormitori. Això ja depèn del gust de cada persona.

El capçal de fusta també es pot vestir o entapissar amb diferents tèxtils (roba, vellut, pell sintètica, etc.) i optar per diferents acabats, ja sigui d’aparença llisa, encoixinada, amb el clàssic capitoné o decorat amb tatxes. Pot resultar més tradicional però segueix estant entre els preferits, encara que es pot jugar amb els colors per rebaixar aquest toc clàssic.

L’estètica contundent d’un capçal entapissat pot servir, a més, per emmarcar el llit, ja sigui seguint la línia longitudinal d’aquest o anant més enllà en un pla horitzontal incloent les tauletes de nit. Amb aquesta segona opció, visualment s’integra tot el conjunt de mobles que formen part del cap del llit.

No ens cansem d’insistir que davant l’elecció d’incorporar el capçal al dormitori, podem fer que destaqui acaparant totes les mirades o que, per contra, que adopti un paper més discret.

I en això influiran molts factors, com el material, els colors, la mida, les textures, etc. A més, com a peça exempta té l’avantatge que es pot ‘posar i treure’ o canviar tantes vegades com vulguem i amb això sentir que estrenes dormitori. En el cas dels capçals d’obra això és inviable però té l’avantatge que ofereix molt joc decoratiu amb els accessoris (gerros, espelmes, figures …) i poden fins i tot integrar les tauletes en un buit i oferir un plus molt pràctic.

Si vols anar més enllà i donar-li al teu capçal el protagonisme que creus que es mereix, en aquests casos se sol recórrer a peces dissenyades a mida, ja siguin com a mobiliari o d’obra. A més, se sol aprofitar el cas per buscar un plus de funcionalitat, ja sigui fent que inclogui una part per a emmagatzematge, creant en un únic espai dos ambients o apostar per un bany integrat al dormitori.

Les opcions són infinites i cada dormitori és un món; l’únic límit és la creativitat i el bon gust i per això t’has de deixar assessorar per un professional, ja que dins del treball que exerceix un interiorista, hi ha el poder dissenyar peces a mida com aquestes.

Doncs estàs en el teu propi dret, faltaria més! Perquè ets dels que pensa que com a peça pràctica el capçal no t’aporta res i com a decorativa, prefereixes buscar altres elements per a aquesta part del dormitori que emmarca el teu cap mentre dorms. Pot ser un quadre, unes prestatgeries o directament la pròpia paret que decores amb pintura, paper mural o un revestiment estampat.

Hi hagi o no capçal, la paret que protegeix la part superior del llit té un valor visual molt potent, si bé és cert que cal saber buscar un equilibri per no sobrecarregar. Els que volen treure-li partit a aquesta paret, saben que han de triar un capçal discret, per tal de donar-li el protagonisme a aquesta, tot i que es pot jugar amb el contrast cromàtic també.

Hi ha moltíssimes opcions, des de col·locar una gran fotografia a la qual li tenim un especial afecte, fins a decorar amb miralls que, a més, ens ajudaran a duplicar la sensació d’amplitud de l’espai i la lluminositat. Una altra opció és revestir la paret de fusta amb diferents acabats o deixar-la paret en el seu acabat original combinant aparences llises amb el maó vist.

Qui diu que el capçal és una peça avorrida, sense sentit i passada de moda? Si coneixes algú que pensa així, recomana-li la lectura d’aquest post. En general, tots els temes del nostre blog tenen aquest extra de contingut de valor del qual sempre pots treure alguna cosa de profit. T’animem a que ens afegeixis als teus favorits!

D’entrada, la primera impressió quan es parla d’introduir el color negre en la decoració d’un espai sol ser de negació. A Tinda’s Project ho tenen comprovat, però també saben que quan els donen la confiança implementar-lo, el resultat final enamora al client. I aquesta primera reacció tan generalitzada és fruit de les connotacions més tradicionals vinculades al negre (dol, foscor…) però, quan parlem d’interiorisme, la visió ha de canviar.

I tot i que també en aquest sector el color negre podria dir-se que roba la llum i empetiteix els espais com a al·legacions negatives, només els professionals saben com tractar aquests aspectes i donar-los la volta perquè no representin un problema. En aquest sentit, seguint aquest exemple, es tracta d’aplicar el color negre només en aquelles estances on hi hagi molta llum i mai si les seves dimensions són reduïdes.

Per a l’estudi d’interiorisme de Barcelona, ​​Tinda’s Project, el color negre té un potencial enorme per les connotacions que comporta en si mateix pel que fa a elegància, misteri, sensualitat… A decoració, a més, representa aquest toc de luxe i sofisticació que demanen molts dels seus espais.

Sens dubte, “és un color d’una gran personalitat que no té cap altre”, declara l’Eva Mesa, qui afegeix que una altra de les seves característiques és que és neutre i, per tant, “el podem aplicar en qualsevol estil decoratiu”. També és atemporal, “per això, al llarg dels anys, gairebé mai falla en els nostres projectes”.

Precisament per totes aquestes característiques, el color negre presumeix d’una gran versatilitat. Això vol dir que, ben treballat, sempre es mostrarà encertat. I aquest treball comença per aplicar-lo en petites dosis, mai en excés. Per això resulta ideal en accessoris i detalls decoratius, capaços d’atraure totes les mirades, precisament, per aquest toc de distinció que ho ressalta per sobre de la resta d’elements.

Passa que, combinat sàviament amb tons clars, es genera una harmonia visual molt especial i, al mateix temps, es potencia la intensitat que se li vol donar a la peça negra i fins i tot també reforça l’efecte d’emmarcar un racó determinat.

Però, dins de la feina que exerceix un interiorista, destaca el fet que sap que es pot anar més enllà i aplicar el negre en dosis més àmplies, sempre controlant la seva integració en el conjunt sabent que aconseguirem l’efecte desitjat. I sobretot, estudiant bé la llum, que és la que ajudarà a suavitzar l’ambient general.

Així, se sol aplicar el negre a tot un frontal de l’estada -ja sigui com a paret pintada, revestida o amoblada- per donar profunditat visual i espacial. Un efecte que també es pot aconseguir en peces de tamany més petit, com pot ser un moble o part dels esglaons d’una escala, considerada la passió dels interioristes.

Un altre dels aspectes que cal destacar dels projectes de l’estudi d’interiorisme de Barcelona, ​​Tinda’s Project, és l’ús de materials amb textura. “Aquests que quan els toques, et transmeten sensacions“, comenta l’Eva Mesa. I casualment el color negre és ideal per combinar-lo amb aquest tipus d’acabats amb textures, ja sigui la fusta lacada d’un moble, un paper pintat o el revestiment d’una paret o una peça ceràmica. Per què? Perquè emfatitzen aquest efecte sensorial.

Com bé diuen els manuals del Feng-Shui, el color negre té, entre d’altres, la capacitat d’inspirar prestigi, un símil que traslladat a Tinda’s Project justifica aquesta diferenciació de la qual presumeixen els seus projectes d’interiorisme.

Si tens qualsevol consulta o estàs pensant reformar la teva casa, estarem encantats d’atendre’t. Parlem?

D’entrada i per fer una diferenciació ràpida, en interiorisme estan, d’una banda, els projectes residencials, és a dir, d’habitatges particulars, siguin del tipus que siguin: pis, casa unifamiliar, dúplex, loft, apartament, etc. Aquests són els més coneguts. De l’altra banda, hi han els projectes vinculats a espais públics, entre els quals destaca l’anomenat Canal Contract que fa referència a espais d’ús col·lectiu, com poden ser hotels, restaurants, oficines, centres de spa, cafeteries, etc.

En paraules de l’Associació Empresarial de l’Hàbitat, la seva internacionalització i el Contract (UNEX), la definició vindria a ser: “Contract és el canal on s’integra una cadena de valor de productes i serveis, amb enginyeria específica, amb l’objecte de donar una resposta global i especialitzada en l’arquitectura, interiorisme i equipament hoteler i altres espais d’ús col·lectiu”.

La creació d’aquest canal dins del disseny d’interiors sorgeix de la necessitat que tenen aquest tipus d’establiments públics de diferenciar-se en quant a la seva imatge. Una altra cosa és el servei que, òbviament, ja representa un senyal d’identitat pròpia de cada local, però els clients demandaven un plus que incrementés l’experiència mentre es visita l’espai en qüestió.

Fins llavors, molts d’aquests establiments centraven les seves prioritats en el servei, en els productes que ofereixen, en l’atenció a client, etc. fins que l’interès per la imatge de l’espai comença a prendre posicions en aquest mercat. Llavors els empresaris s’adonen que, perquè el negoci sigui un èxit, l’objectiu ha de combinar tots aquests factors, tal com vam plantejar en un altre post sobre Decorar la barra del teu bar: la clau del teu negoci.

Els autors d’aquells primers projectes Contract eren professionals amb experiència en el disseny d’interiors d’habitatges que es van veure sol.licitats per cobrir aquest buit de treballs. I, d’alguna manera, tots dos projectes sí que tenen un denominador comú, ja que la idea és generar en aquests establiments sensacions de confort, elegància, calidesa, sofisticació .. similars als d’una casa, depenent de l’estil decoratiu que es pretén projectar com, per exemple, una cafeteria vintage.

Aquesta demanda del Contract va anar in crescendo paral·lelament a la importància de cuidar l’estètica d’aquest tipus d’establiments tenint en compte, sobretot, la seva projecció pública i, per tant, la seva valoració, reconeixement i fidelització per part d’infinitat de clients-consumidors.

En aquest sentit, també juguen un roll important les xarxes socials pel seu paper de comunicadors, especialment Instagram o Pinterest, on la imatge és el principal reclam perquè un espai, per exemple, es faci viral i amb això no només la seva imatge, sinó tots aquells elements que en formen part, com la marca comercial del propi establiment, l’estudi o professional que ha fet el projecte i, per extensió, les firmes proveïdores que han aportat els seus productes.

I més enllà d’aquest aspecte estètic que no deixa de ser la part final del projecte Contract, encara més important és tot allò que forma part del seu desenvolupament i que moltes vegades és el que menys es veu. Estem parlant, precisament, de l’equipament, instal·lacions i productes de mobiliari, il·luminació, tèxtils, etc. que, per ser vàlids en un projecte Contract, han de complir una sèrie de requisits específics.

Com dèiem, són llocs públics, de molt trànsit de persones i això exigeix ​​unes normatives pròpies estretament vinculades, per posar un exemple imprescindible, a la seguretat i que en el projecte d’un habitatge, per comparativa, no són necessàries. A més, pot succeir que aquestes normatives variïn en funció de la ubicació i del compliment local, nacionals o internacional.

Estem parlant d’aspectes com altures i distàncies mínimes, de materials molt resistents a l’ús i a les inclemències del temps (en cas d’exteriors), de productes que requereixin un manteniment bàsic, de mobiliari que es pugui apilar per al seu emmagatzematge, de tèxtils la composició dels quals resulti ignífuga contra els incendis i que sigui capaç de resistir intensos processos de rentat, d’una il·luminació eficient i de consum energètic baix, de matèries primeres de gran durabilitat, etc.

De la mateixa manera que, amb el temps i donada la demanda, s’ha generat una cartera de professionals especialitzats en aquest tipus de projectes -arquitectes, interioristes, dissenyadors, etc.- que fan de nexe d’unió entre el client-empresari de l’establiment i les empreses proveïdores, també hi ha tot un mercat de marques que ofereixen específicament productes vàlids per a aquests locals.

Aquests proveïdors Contract, per la seva banda, es diferencien d’altres canals perquè han de complir unes característiques particulars de fabricació, instal·lació, logística, etc. depenent del producte. En general són empreses que han d’oferir preus molt competitius, han de comptar amb importants estocs, els seus terminis de lliurament han de ser àgils, treballen amb grans quantitats de producció, els seus instal·ladors són especialistes, tenen una xarxa de distribuïdors per satisfer demandes a altres destinacions, el seu equip de disseny ha d’avançar-se a les tendències, etc.

Existeixen també companyies que ofereixen un servei integral de projectes Contract, és a dir, es fan càrrec des del primer esbós del disseny de l’espai fins al lliurament de les claus, responsabilitzant-se de tota la cadena de treball.

Si has arribat fins aquí, ja tens una àmplia idea del que són els projectes Contract i quines són les seves especificitats respecte a altres canals. No tots els estudis i professionals de l’interiorisme poden dur-los a terme i saber com dissenyar i decorar un restaurant, per exemple, precisament perquè han de tenir aquests coneixements extres propis d’aquest àmbit.

I per això han de conèixer les normatives de cada tipus d’establiment, tenir una cartera d’empreses proveïdores de Contract que cobreixin totes les necessitats de productes, visitar les diferents fires del sector per descobrir nous productes i estar al dia de les tendències, etc.

Entre els serveis que ofereix l’estudi d’interiorisme de Barcelona, Tinda’s Project, s’inclouen sobretot els projectes residencials, però també projectes Contract i de Retail, a més d’altres més relacionats amb el paisatgisme.

L’habitatge, d’estètica moderna i línies rectes, s’aixeca sobre una parcel·la de 1.000 metres quadrats, destacant la seva façana en blanc monocapa per a enaltir més si cap aquestes connotacions mediterrànies que conviden a gaudir del jardí durant tot l’any, gràcies també a les agradables temperatures d’aquesta zona de la geografia catalana.

La casa distribueix els seus 350 metres quadrats en tres plantes, als quals cal afegir els habilitats a l’exterior amb la zona del porxo i l’entorn que envolta a la piscina dedicada a la barbacoa i al solàrium.

Tot aquest espai transitable a l’aire lliure s’ha pavimentat amb una tarima sintètica especial per a ‘outdoor’ en un color gris, a joc amb el ceràmic que recobreix la part de la façana que emmarca el porxo per a crear una envolupant estètica integrada.

Tot el projecte d’interiorisme d’exteriors de la casa se centra en l’ampli jardí al qual es pot accedir directament des de diferents estances de la casa, com la cuina, la sala-menjador i la suite.

El jardí s’ha projectat per a albergar diferents ambients amb l’objectiu de gaudir-los segons el moment del dia o de la nit. Un d’ells és la zona de la barbacoa. En aquest cas s’ha creat ‘ex profeso’ una petita construcció en simetria amb l’habitatge i en la qual s’han utilitzat els mateixos materials (rajoles, volada, etc.), però pots inspirar-te en altres idees si li dones un cop d’ull al post sobre barbacoes de disseny per a jardins.

El frontal obert amb vista a la piscina i situat davant d’un dels laterals d’aquesta, inclou una zona d’aigües, barra, electrodomèstics emplafonats i un vidre fix central que permet veure la part posterior del jardí on està l’àrea de jocs infantils.

Quant al porxo s’han habilitat dues zones, una de menjador i una altra d’estar, totes dues amb mobiliari per a exteriors de gran qualitat, capaç de resistir les inclemències del temps, la llum solar, etc. El fet que la taula estigui situada prop de la sortida de la cuina també facilita el servei.

Un altre dels ambients que ofereix el jardí és la piscina, entorn de la qual gira tota l’atenció dels propietaris i les seves visites, especialment en els mesos d’estiu. No podia faltar un espai per al relax en forma de solàrium amb diverses hamaques situades al costat de la piscina per a prendre el sol, encara que ‘la joia de la corona’ són els llits balinesos situats al costat oposat a la barbacoa, mirant-se de front.

En aquesta línia, i segons l’Eva Mesa, el jardí de la casa es va projectar amb “una línia molt d’hotel. És un espai de gaudi on creem diferents zones”.

Entre la zona d’estar del porxo i els llits balinesos destaca una petita construcció en forma de cub independent que s’utilitza com a vestuari on canviar-se i dutxar-se. El seu disseny s’integra perfectament en la línia arquitectònica de l’habitatge.

A grans trets, per a tot el paisatgisme es van triar plantes autòctones d’aquesta zona del mediterrani, algunes amb una intenció més decorativa i altres per a aportar privacitat al jardí, però en general ofereixen una panoràmica natural molt agradable.

Si el projecte del teu habitatge inclou una zona d’exterior -amb piscina o sense- que requereix un estudi de paisatgisme a Barcelona, no dubtis a consultar-nos i et donarem les millors idees. Ah! I també pots inspirar-te en les piscines preferides de l’interiorista de Barcelona, l’Eva Mesa.

Totes les imatges d’aquest post són de l’estudi d’interioristas de Barcelona, Tinda’s Project (©Mercè Gost).

Podria dir-se que els tèxtils són l’actiu principal de la casa quant a la seva adequació per als canvis d’estació. Perquè són els més evidents visualment, també els més assequibles i, sobretot, els que més joc donen per a combinar i aportar aquestes sensacions que sempre ens desperta, en aquest cas, l’estiu.

A més, la seva aplicació és diversa, ja que abasta des de la roba de llit fins als accessoris del saló, les cortines, les catifes, etc., sense oblidar-nos dels espais exteriors, els més sol·licitats de la casa, i que tant utilitzem en aquests mesos estivals. Fins i tot a la cuina i als banys, encara que no varia tant la matèria dels teixits que es fan servir en aquestes estances, el canvi el podem fer quant als colors o als estampats. És tracta de que la casa desprengui aquest ambient estiuenc, influenciat també per una major lluminositat d’aquests dies més llargs, amb estances àmplies i obertes amb els teixits al vent, tocs de color llampants i estampats refrescants en qualsevol racó… “I si és possible, cada estiu tracta d’adquirir algun tèxtil que sumar als existents, renovant els més antics, i d’aquesta manera li dones un aire nou a la casa“, aconsella l’Eva Mesa, dissenyadora d’interiors i fundadora de l’estudi d’interiorisme de Barcelona, Tinda’s Project.

Els tèxtils d’estiu responen a unes característiques molt concretes quant a la seva composició, sent les fibres naturals les més predominants, ja que resulten més fresques i transpirables i, a més, són biodegradables i es poden reciclar. Els dos teixits per excel·lència són el cotó i el lli, moltes vegades barrejats amb polièster, resultant així també més econòmics.

No hi ha dubte que el lli és el teixit per excel·lència per als mesos d’estiu. És molt agradable al tacte, molt resistent i aporta aquest aire rústic de connotacions estivals tan agradables, ideal per a una decoració d’estil mediterrani, o amb aires de camp. A més, es pot triar tant per a llençols com cortines, ‘plaids’, coixins i tapisseries.

‘Pels seus colors i estampats els reconeixeràs com a tèxtils d’estiu’, que diria aquell. I és cert. Les principals tonalitats que es persegueixen són les clares i neutres (blancs, crus, beiges…) perquè potencien la llum natural de la qual tant gaudim aquests mesos i perquè aporten una major sensació de frescor i lleugeresa. A més, ens serveixen com la base perfecta per a qualsevol combinació que se’ns ocorri amb altres acabats.

A aquest color clar neutre li segueixen uns altres de tonalitat pastís (mitjana), com el verd aigua, el rosa “nude”, el lavanda o el taronja préssec, per les seves connotacions relaxants. I d’aquí es passaria ja a aquests altres colors més pujats de to, com el blau, el coral, el groc o el fúcsia, tan estiuencs, i fins i tot podem anar més enllà apostant per algun toc fluor.

Els estampats són un altre dels aspectes que poden distingir un tèxtil d’estiu, sobretot si respon a connotacions tan específiques com poden ser les marineres, des de les clàssiques ratlles blaves i blanques, fins a imatges d’estrelles de mar, caragols de mar, sorra o para-sols de platja.

Els florals, tan característics de la primavera, es perpetuen en les teles d’estiu de les cases pels seus habituals colors llampants. També estarien els tèxtils amb estampats tropicals i fins i tot els anomenats ‘jungle’.

I hi ha qui s’atreveix amb aquells de fruites de temporada, per què no. Aquest, per exemple, podria ser una gran idea per als tèxtils de la cuina. I encara que menys cridaners pels seus colors, però igualment molt relacionats amb l’estiu, estan els estampats ètnics. Sobre una base neutra, els dibuixos es presenten en color negre, un to poc habitual en aquests mesos, però que sempre té les seves excepcions si està ben integrat.

Com dèiem al principi, amb l’arribada de l’estiu, el canvi dels tèxtils de la casa ens dona molt joc perquè es pot aplicar en pràcticament totes les estances. El més habitual sol ser la roba de llit i, sobretot, amb un accessori tan versàtil com són els coixins, que ofereixen l’avantatge que simplement canviant la funda aconsegueixes aquest aire nou. Els pots col·locar sobre el llit i també al sofà i a les butaques, combinant diferents teixits, colors i estampats. I també pots llegir el nostre post amb les millors idees per a decorar amb coixins per a inspirar-te.

La tapisseria dels sofàs i butaques no es pot canviar així tan alegrement, però no passa res. Hi ha recursos tèxtils, precisament, que et poden ajudar, com els coixins, fent que sembli un sofà diferent del d’hivern. I si es dona el cas que la tapisseria és d’un acabat calorós, el recurs més senzill és optar per cobrir-lo amb una funda o un ‘plaid’ d’un teixit estiuenc.

Una altra de les aplicacions dels tèxtils d’estiu són les cortines. A l’hivern solem lluir teixits més tapissers, de colors foscos, densos i més soferts, però a l’estiu les finestres i els balcons demanden a crits un canvi que sol centrar-se en cortines tipus cortinetes, lleugeres i vaporoses, habitualment amb teixit de cotó. La idea és que tamisin la llum, evitant l’entrada directa del sol i deixant entreveure el paisatge a través d’elles. Es poden combinar amb unes altres una mica més espesses, de lli, per exemple, perquè quan arribi la nit, ens protegeixi de les mirades indiscretes exteriors. I si vols saber més, no et perdis les nostres claus per a triar les cortines perfectes.

I què en dieu de les catifes? No són llicència exclusiva de l’hivern. Les de fibres naturals com a espart, jute, sisal, bambú, etc. tan de tendència tenen un gran protagonisme en les estances de la casa quan arriba l’estiu i són ideals per a integrar-se en qualsevol estil decoratiu, no sols el rústic. A la seva funció innata de vestir els sòls i delimitar ambients, se suma la conscienciació sostenible gràcies als materials amb els quals s’han fabricat aquestes catifes.

I ja finalment, recordar que, el fet de parlar d’estiu implica el gaudi dels espais exteriors, on passem la majoria del temps durant aquests mesos i on també han d’implementar-se les mateixes pautes estacionals per als tèxtils que hem comentat en els interiors quant a teixits, estampats i colors. Però atenció, una cosa molt important a tenir en compte és l’exposició a l’aire lliure d’aquests materials. Això què significa? Que estaran a la mercè de les inclemències del temps (pluja, etc.) i, sobretot, que rebran la incidència de moltes hores de sol, amb el conseqüent desgast que això comporta.

Així doncs, quan vagis a vestir els exteriors tria aquells teixits pensats per a aquest escenari i que solen incloure tractaments especials com, entre d’altres, major resistència a la llum solar (filtro UV) i a la humitat, capacitat per a repel·lir la pluja, anti-taques o fàcils de netejar, i fins i tot poden ser ignífugs. Pràcticament totes les marques ja els inclouen en les seves col·leccions, podent triar entre una gran varietat d’opcions, sense renunciar a l’estil que més t’agradi.

Totes les imatges d’aquest post corresponen a projectes realitzats per l’estudi d’interiorisme de Barcelona, Tinda’s Project (©Mercè Gost).

Salta a la vista l’elecció d’un estil decoratiu “fresc i molt funcional, sense excessos i d’acabats senzills”, molt propi d’una família amb nens petits que cerca, abans de res, sentir-se còmodes en el seu dia a dia. A més, moltes de les pertinences a l’efecte de mobiliari de l’anterior habitatge es van reubicar en aquesta.

La propietària va treballar braç a braç amb Tinda’s Project transmetent cadascun dels seus desitjos i fins i tot implementant de manera personal alguns detalls decoratius com, per exemple, les pintures murals de colors dels dormitoris infantils. De fet, i parlant de colors, hi ha un en concret que salta a la vista en diferents estades, fent de fil conductor estètic i potenciant aquestes connotacions de frescor, serenitat i alegria. Es tracta del verd aiguamarina que li agrada molt a la propietària i que s’aplica en tonalitats diferents segons l’espai.

Res més entrar a l’habitatge, ja es visualitza una atmosfera oberta i lluminosa, on la distribució dels diferents elements marca de forma perfectament definida el límit de cada estança. Tant és així que, encara que s’ha prescindit d’encotillar entre parets el rebedor com a tal, clarament aquest té el seu propi espai, al costat d’un armari amb porta corredissa vista, ideal per a deixar les jaquetes en arribar.

A la sala, situada al costat d’unes enormes vidrieres que faciliten l’entrada de llum, destaca el gran sofà en forma de L complementat amb diverses tauletes auxiliars i un puf com a seient extra que, al seu torn, sembla tancar visualment el quadrat creat per a aquest primer ambient. El segon se situa molt a prop, protagonitzat per un clàssic sofà Chéster que destaca recolzat en una paret pintada de color verd aiguamarina com a punt focal.

Entre tots dos ambients s’ha col·locat, al costat d’un dels pilars mestres, l’equip de televisió en una solució d’obra dissenyada ex profeso per Tinda’s Project. La idea és que faci d’element separador respecte a la cuina.

La cuina es distribueix en un frontal que acull els principals electrodomèstics integrats i, a més, compta amb una illa central que inclou la zona d’aigües, de cocció amb campana extractora integrada en el sostre i una àmplia superfície de treball. I en l’altre extrem de l’illa s’ha creat una barra per esmorzars i menjars informals equipada amb diversos tamborets alts.

Cal destacar que el paviment de la cuina es diferencia de la resta de la casa -un parquet sintètic- perquè s’ha triat un mosaic hidràulic modern. Aquesta barreja d’acabats es complementa amb altres dos detalls com la textura industrial del maó vist pintat de blanc de la paret de la zona de pas de davant i, de nou, el color aiguamarina per a destacar el buit que queda entre els mobles de la cuina.

El tercer ambient obert que conforma aquesta planta principal del dúplex és el menjador i se situa en l’altre extrem, amb entrada de llum natural gràcies a un petit balcó. L’equipament és senzill i funcional i consta d’una gran taula per a vuit comensals i un moble sota l’aparador amb diversos prestatges en la part superior i que es recolza en una paret que, una vegada més, ha buscat destacar-se amb el color que tant li agrada a la propietària.

Es va dissenyar a mida la taula del menjador que compta amb una zona de seients en forma de banc, molt pràctica amb nens, i que es recolza en el muret de l’escala que dona accés al pis inferior.

Al costat del menjador es troba la suite amb la cambra de bany integrada. De línies senzilles, per a la paret del capçal es va optar pel to aiguamarina molt suau per a potenciar les connotacions relaxants que desprèn, tan necessàries per al descans. Al costat d’una de les tauletes de nit, i aprofitant un buit, es van dissenyar unes baldes a mida per a llibres.

L’accés a la cambra de bany -dotat de dutxa i doble lavabo- és obert i només la zona del vàter té porta. La part dels armaris, situada als peus del llit, té la seva continuïtat dins del bany, amb els mateixos acabats de fusta lacada i mirall.

Aquesta planta es complementa amb un lavabo de cortesia en tons grocs suaus i la zona de bugaderia, tots dos enfront de la cuina.

L’accés a la planta inferior del dúplex es realitza per una escala dissenyada i projectada per Tinda’s Project. L’objectiu era que no afectés l’estructura i, sobretot, que ocupés el menor espai possible. La seva línia moderna destaca per l’acabat industrial que desprèn gràcies a la pintura especial metal·litzada que recobreix els esglaons.

Tota aquesta planta està destinada exclusivament per als tres fills de la família. Un passadís en forma de L articula la distribució dels tres dormitoris infantils situats al costat de la part de la façana perquè tots tinguin la seva respectiva entrada de llum natural.

El mobiliari, majoritàriament blanc encara que diferent en cada habitació, consta bàsicament de llit, armari, escriptori i prestatgeries. La nota de color la posen els tèxtils del llit, els coixins i els divertits detalls decoratius de les parets, realitzats a mà per la propietària.

A més, en aquesta planta hi ha dues cambres de bany, situats un al costat de l’altre; un amb lavabo simple i vàter i l’altre amb doble lavabo i dutxa, de manera que en la pràctica diària es complementen. Com correspon als seus usuaris, s’ha buscat una estètica senzilla amb elements en blanc i alguns tocs puntuals decoratius com el color aiguamarina clar de la paret i un original quadre infantil.

Todas las imágenes son del estudio de interiorismo de Barcelona, Tinda’s Project. ©Mercè Gost

Tenint en compte l’exigent i, alhora, agraït perfeccionisme que demostrava el propietari en cada decisió, els autors del projecte van saber des del primer minut que havien de posar en marxa la seva habitual maquinària de treball a mida, peça a peça, la majoria integrades, que inclogués també els colors, creats ex-professo per a aquesta vivenda.

De fet, la reconeguda gamma de grisos que sol implementar Tinda’s Project en els seus treballs, en aquesta ocasió va sofrir una petita variació cap a una tonalitat més pujada, a petició del client, generant en el seu conjunt “un ambient cromàtic d’aires masculins endolcits”, en paraules de l’Eva Mesa, interiorista i co-fundadora de l’estudi d’interiors.

L’accés a l’habitatge és directe a l’estança principal, totalment diàfana, composta per la cuina, la sala i el menjador. Tan sols un muret a mitjana altura limita on comença la cuina, però el fet que la part superior d’aquest sigui de vidre facilita una perspectiva visual que arriba fins a la terrassa principal. El protagonisme estètic de les dues columnes mestres vistes (una d’elles integrada completament en la distribució de la cuina) té la seva continuïtat a la terrassa, combinades amb diverses bigues del mateix acabat, amb la idea d’unificar visualment aquesta gran estança social de l’habitatge que gaudeix d’una lluminositat espectacular gràcies als grans finestrals que recorren gairebé els deu metres de façana.

A l’extrem oposat d’aquesta planta se situa la suite de més de 60 m² a la qual s’accedeix recorrent un petit passadís protagonitzat per l’escala que porta al pis superior del dúplex i sota la qual s’ha aprofitat per a situar un petit lavabo de cortesia. La suite és en si mateixa un projecte personalitzat distribuït en dos vestidors, una cambra de bany amb dos accessos, el dormitori i una zona de despatx.

Tot el mobiliari és a mida (destacant la peça dels peus del llit que fa de separador d’ambients), l’equipament ofereix les màximes comoditats (com la banyera exempta o la dutxa de 180 cm) i els detalls, com la paret de maó vist en color blanc al costat del capçal i algunes peces metàl·liques, respon al toc industrial que sol·licitava el propietari.

La planta superior pràcticament està destinada als més petits de la casa, amb una cambra de bany compartida i sengles dormitoris gairebé simètrics amb accés a una àmplia terrassa convertida en una divertida zona de jocs a l’aire lliure. Aquesta gran àrea infantil es complementa, en el que vindria a ser la zona central de pas, amb la creació d’un estudi que inclou un ampli escriptori per a dos i espai per a prestatges i magatzematge.

A l’altre extrem d’aquesta planta es troba un dormitori de convidats complet que inclou la zona de bany totalment integrada darrere de la paret del capçal del llit. Les vistes d’aquesta estança donen a una altra gran terrassa amb zona chill-out i piscina.

A més de l’arquitectura interior del projecte, els espais exteriors tenen un gran protagonisme en aquest projecte urbà, amb la creació de diferents ambients dirigits pel departament de paisatgisme de Tinda’s Project. L’estètica de les terrasses es va unificar amb la selecció d’una mateixa tarima sintètica de gran qualitat i resistència i amb el mateix joc de jardineres, però mentre que en la situada en la planta principal es va apostar per una vegetació més mediterrània, en la superior es va buscar fomentar un ambient més tropical.

Fotografías: ©Mercè Gost

“El resultat del projecte d’interiorisme el podríem definir d’un estil eclèctic, perquè conserva un aire clàssic, però modernitzat, amb alguns tocs irreverents”, explica l’Eva Mesa. Salta a la vista també una certa pompositat estètica fruit de la selecció de materials de la més alta qualitat, una altra de les peticions del client. En aquest sentit, i com és característic de Tinda’s Project, es va incidir bastant a realçar les textures dels diferents materials, creant acabats luxosos i elegants, en línia amb el tipus de vivenda, enfocada a uns clients i inquilins internacionals, d’alt nivell adquisitiu, procedents de qualsevol lloc del món.

L’accés a l’habitatge ja marca la distribució entre les dues zones -la principal s’obre a l’esquerra i la de convidats a la dreta-, com a forma també d’establir les parcel·les pròpies d’intimitat que cadascuna pugui requerir en un moment donat. Aquesta divisió espacial vindria marcada per la distribució original dels dos pisos que es va variar més aviat poc, si bé és cert que, en realitat, després de la reforma, es considera un únic habitatge, intenció avalada també perquè se segueix una mateixa línia en l’interiorisme de tots els espais.

En l’habitatge principal, de 104 metres quadrats, la zona del passadís d’entrada -que acull dos dormitoris i un bany- vesteix les seves parets amb un delicat paper amb textura sobre el qual destaquen dues fotografies de Romina Ressia.

Situats un enfront de l’altre, els dos dormitoris es plantegen pràcticament de manera simètrica, fins i tot en el seu interiorisme, amb l’única diferència que en un hi ha dos llits i en l’altre només un. Però tots dos comparteixen fusteria blanca per als armaris, roba de llit en tons ocres i blau petroli, paper mural amb textura en la part superior de l’arrambador i l’ús de miralls damunt del capçal per a crear amplitud visual.

La cambra de bany és un autèntic propòsit d’elegància gràcies als tons foscos del sobre de marbre, així com el revestiment porcelànic de sòls i parets. Ressalta molt la veta blanca que potencia les textures naturals, combinant així amb els sanitaris.

Després d’una elegant porta de doble fulla s’accedeix a l’àmplia sala d’estar des del qual s’albira al fons la zona del menjador. Destaca l’altura original dels sostres, així com els elements decoratius perimetrals en les cornises i, molt especialment, la rosassa central reservada com a base per al llum penjant. Un altre detall molt bonic és el vitrall cantoner de vidre bufat realitzat artesanalment amb els colors propis del modernisme català i que rematen una obertura en forma de finestra que dona al menjador, fent que el pas de la llum incrementi l’encant cromàtic dels seus cristalls antics.

Un enorme sofà en forma de U fet a mida i, sobre aquest, diversos miralls de grans dimensions semblen mirar d’enfront del moble per a la televisió i llibreria també dissenyat a mida per Tinda’s Project, creant una acollidora combinació d’estils. La nota de color la posen els teixits i estampats dels coixins a joc amb les pantalles a diferents altures del llum.

Mentre que en la sala el parquet original restaurat es cobreix amb una imponent catifa vellutada, al menjador s’ha conservat el sòl hidràulic també original, el dibuix del qual sembla recrear en si mateix una catifa que serveix per a delimitar la zona de la taula. El menjador se situa enfront d’un gran finestral que recorre tota la façana posterior del pis, aconseguint la cuina oberta.

Aquesta destaca en gran manera gràcies a la combinació de blanc i negre i també de materials. La sumptuosa lluentor del negre lacat dels mobles contrasta amb la pedra Neolith Calacatta blanca de les superfícies creant un conjunt que resulta visualment molt sofisticat, potenciat, si cap, per la lluminositat natural que genera uns reflexos molt elegants. La imponent illa es va idear com a zona de treball i, alhora, barra per a menjars més informals.

L’habitatge principal es complementa amb la suite a la qual s’accedeix des de la sala. Una paleta relaxant de grisos en tèxtils, mobiliari, revestiments i accessoris protagonitza l’estança, incloent-hi la cambra de bany i un petit racó destinat a despatx al costat dels armaris vestidors. Unes caretes decoratives adquirides en un dels viatges del propietari presideixen la paret del capçal, revestida amb paper, i que la seva retro il·luminació inferior realça un bonic efecte de teatralitat.

L’estança central d’aquesta zona de convidats de 52 metres quadrats és una sala quadrada amb un sofà situat enfront d’un moble emplafonat fet a mida i que inclou el televisor. En un lateral, Tinda’s Project va dissenyar un petit office amb zona d’aigües, nevera integrada i una balda que fa de taula de treball. Tot el mobiliari s’ha fet amb la mateixa fusta en un color gris personalitzat. Entorn d’aquest petit saló es vertebren la resta d’estances.

En un costat, dues d’elles corresponen a sengles cambres de bany completes amb tons i línia decorativa molt similars.

Un dels dormitoris de convidats juga amb els tons daurats del capçal i el blau per a determinades peces tèxtils, com una banqueta i la roba de llit, i l’altre aposta també per l’entapissat blau per a les cortines i el capçal combinat amb tèxtils en un gris plata per als coixins, catifa i roba de llit. Aquesta fusió cromàtica es replica en el mobiliari a mida d’aquesta habitació (armaris, tocador i tauletes de nit) la fusta de la qual ofereix un acabat en textura pell i els tiradors són peces de ceràmica. En conjunt, tots aquests tèxtils vellutats i alguns dels mobles revestits amb textura pell donen idea d’aquesta buscada pompositat decorativa, en línia amb tot l’habitatge.

Prenent com a fil conductor una base cromàtica generalitzada de grisos, color característic de l’estudi, es va decidir implementar tocs en altres tons per a realçar l’ambient. Per exemple, s’han utilitzat ocres molt acollidors en accessoris tèxtils i tapisseries, així com en un elegant blau petroli, i fins i tot en alguna cambra de bany destaquen detalls en color coral. Al saló s’implementen tots ells en els coixins del sofà, a joc amb les pantalles del llum.

I cal destacar l’ús del negre, en algunes estades com a color predominant, ja que per a l’Eva Mesa “aporta un toc distintiu, és molt elegant i ajuda a trencar amb la paleta lineal i com a color neutre, resulta atemporal”.

Com és propi de Tinda’s Project, tot el mobiliari es va realitzar a mida, buscant a més que es visualitzi la veta de la fusta per a incrementar el seu valor natural. I fins i tot el to dels mobles s’ha fet ex professo per a aquest projecte. Succeeix el mateix amb l’ús de pedres naturals com el marbre, realçant la visió de la veta gràcies al joc de contrast entre el blanc i el negre.

Fotografies: ©Mercè Gost

Després de la reforma integral, l’accés a l’habitatge condueix directament a la sala d’estar, anul·lant completament l’espai que se li dedicava al rebedor. Aquesta estança principal, que dona pas a la terrassa, no ha variat la seva situació original, encara que sí que ha guanyat superfície i ha apostat per una distribució sala-menjador molt més funcional. A més, ara la resta d’estances connecten amb la sala fomentant una interacció visual i de convivència més agradable.

La principal i més destacada és la cuina, en forma de U i ara també més gran. Abans es trobava al costat oposat a la sala d’estar, havent de creuar cada vegada el rebedor i ara pot dir-se que tots dos espais són pràcticament un. Encara que cadascun té la seva delimitació independent, el fet de situar-se continus i que les portes corredisses siguin de vidre fa que s’integrin perfectament en un únic ambient compartint els mateixos tons i materials. A més, el vidre permet oferir una vista oberta de l’habitatge, de façana a façana, la qual cosa genera també més lluminositat en aquesta part del pis i, sobretot, aquesta connexió visual que es buscava entre totes dues estances més socials.

El menjador s’ha col·locat enfront de la cuina perquè el servei diari sigui més còmode i destaca pel seu original disseny signat per Tinda’s Project. Aprofitant que el sofà es va fer a mida, la seva part posterior s’ha prolongat amb els mateixos acabats fins a crear un banc que fa de seient per a la taula de menjar. I no sols això, la seva base s’articula per a poder obrir-se i utilitzar-se per a guardar coses. Els dos ambients -menjador i sala- comparteixen els mateixos tons i materials suaus i naturals que caracteritzen el treball de l’estudi barceloní, amb un moble principal enfront del sofà fet a mida, que incorpora una xemeneia de bioetanol en la part inferior. Sobre els tèxtils, també de confecció personalitzada -cortines, catifa, etc.- són tots rentables i porten un tractament anti-taques.

Des d’un extrem de la sala d’estar s’accedeix a la suite, que conserva la seva ubicació original en el que vindria a ser l’angle més tancat de la planta triangular, però ara ofereix una nova distribució. Aquesta convida a recórrer primer una línia d’armaris de tipus vestidor feta a mida, amb una part tancada i una altra oberta, combinant els mateixos acabats de fusta que la resta de mobiliari de l’habitatge, incloses les tauletes de nit. Tant el capçal com la butaca, que comparteixen entapissat, també són a mida.

Enfront de l’armari es troba la cambra de bany de la suite, amb els mateixos tons grisos talp de tot l’interiorisme del pis, un segell propi de Tinda’s Project, incloent-hi aquests tocs en negre que realcen determinats elements. Parets i sòl comparteixen el mateix material travertí generant una envolupant molt elegant en la qual s’integra perfectament el moble que es va fer a mida, amb el mateix to del conjunt, però una mica més pujat.

A continuació de la cuina, s’obre una porta que dona a un petit distribuïdor de tot just un metre quadrat i que condueix a l’habitació de la filla i a l’altra cambra de bany del pis.

Quant al dormitori juvenil es distribueix en dos fronts, coincidint amb les entrades de llum de sengles finestres (una guanyada amb l’ampliació de l’estança). En un dels fronts s’ha col·locat el llit, sota uns pràctics prestatges, tot fabricat ‘ex profeso’ per a aquest projecte, i emmarcat en un color verd aiguamarina de la paret, l’única llicència cromàtica més atrevida que s’ha implementat. I davant s’ha situat la zona d’estudi, en línia amb l’armari, també tot fet a mida, per a aprofitar millor l’angle de la paret.

Per la seva banda, aquesta segona cambra de bany és completa, ja que habitualment és utilitzada per la filla de la família, encara que també es considera la de les visites. La línia estètica és la mateixa quant a tons neutres i càlids, combinant fustes, ceràmiques i detalls en acer.

On estava d’origen la cuina, ara s’ha situat un despatx que fa de dormitori de convidats, al qual s’arriba després de creuar un petit passadís protagonitzat per armaris a banda i banda, a petició dels propietaris per a emmagatzematge extra. Aquests segueixen el mateix disseny que els de la sala i la suite, amb parts tancades i altres obertes amb miralls per a elements decoratius, combinant frontals lacats i fornícules emmarcades amb fusta de roure. De fet, la porta que separa aquesta zona de pas de la sala és de vidre, precisament per a integrar tots dos espais, atès que l’acabat dels mobles és el mateix. Gairebé podria dir-se que aquest petit espai és una prolongació de la sala.

A la cambra de bany que no pertany a la suite crida l’atenció el doble graó que eleva la zona del vàter i de la dutxa. S’ha hagut de generar per a facilitar el pas de les preses d’aigua, ja que en origen aquest espai no era un bany. Però lluny de resultar pesat, es valora com un element de distinció perfectament integrat gràcies a la continuïtat del revestiment i el paviment triats en el mateix material.

Quant al paviment, una de les claus de la reforma és la continuïtat estètica, i això s’ha aconseguit gràcies al fet que el paviment de la vivenda – escollit un roure- sigui el mateix, excepte a les cambres de bany.

Fotografies: ©Jordi Canosa

Si estàs llegint això és que t’agrada tot el relacionat amb la decoració, veritat? Llavors coincidiràs amb nosaltres que la decoració del dormitori és una de les quals més cal cuidar, per tractar-se d’un espai molt personal i íntim. I el mobiliari és fonamental per a donar vida a aquesta estança, juntament amb els tèxtils, la il·luminació i els accessoris.

La tauleta de nit l’entenem com a part del mobiliari; no la incloem amb els accessoris. Perquè, encara que existeixen veus que veuen aquesta peça com una cosa de la qual prescindir, bàsicament per motius d’espai, la veritat és que desconeixen el seu veritable paper, ja no sols estètic dins del conjunt del dormitori, sinó i sobretot, per la funcionalitat que aporta en el nostre dia a dia, per a deixar un llibre, el despertador, posar un llum o incloure magatzematge en forma de calaix, entre altres exemples.

Una vegada tenim clar això, és a dir, que les tauletes de nit no han de faltar en l’interiorisme del dormitori, és important incloure-les dins de l’estil general d’aquest. Ha de combinar-se amb la resta de mobles, coincidint en la seva línia d’acabats, tonalitats, etc. perquè s’integri perfectament i es vegi un conjunt harmoniós perquè, en aquest sentit, cal pensar que el dormitori és un espai on precisament ha de regnar l’equilibri visual per a poder gaudir d’un descans reparador.

Per proximitat, la tauleta de nit sol aliar-se bastant amb el capçal del llit quant a tons i línia estètica. És igual la forma que triïs de la tauleta, però és important que combini bé amb el conjunt. No serveix qualsevol peça que vegis per aquí i t’agradi. Has de pensar si quedarà bé amb la resta de mobles. Insistim.

I no pateixis perquè segur que acabes trobant la que millor s’adapta al teu dormitori, tenint en compte la infinitat de models que ofereixen els catàlegs de les firmes de mobiliari, de tots els estils, formes i acabats.

Posats a comentar, direm que la fusta és el material més resistent i durador, i el tens disponible en molts acabats, colors i tipus de fusta com a tal. Però per materials tens molts més a triar, amb les seves particulars textures, com el marbre o la ceràmica.

I diem això perquè ja sabràs que existeix la tauleta de nit com a tal, amb la seva forma i disseny a l’ús, però després també podem utilitzar un altre tipus de peces més versàtils i assignar-los el paper de tauleta de nit. Per exemple, un tamboret, un gerro gran, una calaixera, etc.

Però tornant a la tauleta de nit com a tal i tenint present la varietat de models que existeixen al mercat, podem trobar opcions amb potes o sense, volades o suspeses, incorporades al mateix capçal, ja sigui d’obra o de fusta…

Aquesta última idea ens serveix per a destacar la importància del mobiliari a mida que tan bé es treballa a Tinda’s Project, tal com la interiorista i co-fundadora de l’estudi, Eva Mesa, comenta en aquesta entrevista. Vagi com a exemple visual aquestes tres peces de disseny propi que et mostrem on la mateixa tauleta feta a mida per l’estudi barceloní s’ha triat en diferents acabats per a adequar-se a cada dormitori.

I si després de tot i sabent que has de comptar amb una tauleta de nit en el teu dormitori, reconeixes que t’agrada projectar un toc diferent, més personal, tens l’opció d’aportar-lo amb tauletes de nit diferents, a cada costat del llit. Per què no?

Però això sí, recorda el consell que segueixin la línia decorativa del conjunt del dormitori, i això també inclou la proporcionalitat, és a dir, la grandària de la tauleta de nit.

Todas las imágenes corresponden a proyectos del estudio de interiorismo de Barcelona, Tinda’s Project (fotos ©Mercè Gost y Jordi Canosa).

• ¿Quins principals avantatges aporta a la interiorista la possibilitat de desenvolupar ‘ex profeso’ algunes peces per a un determinat projecte?

Avantatges, totes. És a dir, nosaltres utilitzem moble a mida gairebé sempre, perquè et permet modelar-ho segons la necessitat de cada client quant a colors, grandàries, textures, acabats… i et serveix per a generar un major magatzematge i també per a ocultar coses, com instal·lacions, etc., fet que per a nosaltres és molt important. Distribueixes cada centímetre segons necessita el projecte.

• En el vostre cas, crida molt l’atenció aquest recurs. Podia dir-se que és un dels vostres segells d’identitat?. Teniu algún tipus d’acabat o disseny propi que implementeu assíduament?

Sí, recorrem molt al moble fet a mida per tots els avantatges comentats anteriorment.

Quant al nostre segell en aquest sentit, s’evidencia en les textures i els colors que fem servir. I també tenim algun moble de disseny propi que l’adaptem al client. Ens agrada anar variant, canviant tons, etc.

• ¿Quin perfil de proveïdor és l’ideal per realitzar aquest tipus d’encàrrecs a mida? És fàcil trobar-los? 

Nosaltres treballem amb un taller de fusteria familiar, petit, des de fa més de 10 anys. I no, no és fàcil trobar-los, han de ser bons professionals perquè el que més es valora és que capti bé el concepte a partir de la idea que nosaltres li plantegem i el transformi en la peça final.

• ¿Quines són les peces/productes més factibles de fer-se a mida en un projecte?

Mobiliari i tapisseria. A Tinda’s Project, els sofàs i les butaques les fem sempre a mida.

• Pensant en el client, cóm respon a aquesta opción cuando se la ofrecéis?

Normalment està encantat. Perquè li estàs donant alguna cosa que no li dona la resta i perquè li solucionaràs un problema que les peces estàndard no ho fan. Generem la peça expressament sobre la base de les necessitats del client, per tant, és un producte que t’ho dona tot.

• ¿Què hi ha de cert en què el fet a mida és molt més car?

No ho és, et pot sortir al mateix preu. És més, si ho comparem amb un producte de nivell (per exemple, italià, de catàleg) a vegades aquest resulta més car. El moble a mida està en un punt mitjà. Podem assegurar que un sofà a mida et costa el mateix que si el compres a la botiga i, a més tens l’avantatge d’optar a un ventall més ampli quant a tapisseries i, per descomptat, el tens en les dimensions exactes que necessites.

I no només això, quan fas un sofà a mida pots fer fins i tot -com ens ha passat amb algun client- que la meitat del sofà tingui una duresa i l’altra meitat, una altra, perquè pots determinar els farciments dels seients segons el desig que et transmet el client. I el mateix passa amb l’altura dels respatllers o els braços. Fer-ho a mida és la personalització total.

• Precisament, parlant de personalització. En què es diferencia ‘fer-se a mida’ y ‘personalitzar-se’?

A mida ho fas tot complet des de zero. I quan personalitzes, agafes una peça ja feta i s’adapta quant a colors, teixits, etc. per a donar-li un aire al gust personal del client, però no l’estàs fent ‘ex profeso’ per a aquest.

• Avui dia, la fabricació/disseny a mida, consideres que està infra o sobrevalorada?

Jo crec que està infravalorada. Perquè la gent recorre al que ja està fet, s’ho planteja poc… No li donen el valor que té al treball artesà. Ho descarten perquè es creuen que serà car i no és veritat. A vegades el preu el descartem abans de tenir-lo en compte.

• Hi ha alguna peça feta a mida en algun dels vostres projectes que vulguis destacar?

Totes tenen alguna cosa. Tenim diverses peces de disseny propi encara que si he de destacar una, serien les butaques individuals amb braç arrodonit que hem inclòs en diversos projectes. El disseny té més de 10 anys, però continuem oferint-lo perquè és súper còmode i la seva línia atemporal no passa de moda. A més, el client pot triar els acabats totalment al seu gust i que quedi perfectament integrat en l’estil de l’estança.

• Creus que el fet a mida revaloritza una estança o, en general, un projecte?

Per descomptat. Per a mi, sí, molt. I sobretot si tenim en compte que avui dia majoritàriament tots els habitatges estan mancats d’espai on guardar coses, i amb aquesta opció ho soluciones perfectament.

• Eva, diries que el fet a mida és sinònim de… practicitat, personalitat i integració.

Imágenes: ©Mercè Gost y ©Jordi Canosa

L’habitatge forma part de la marina residencial que caracteritza aquesta urbanització construïda prop de la platja i al voltant d’una extensa xarxa de canals artificials inspirats a la ciutat de Venècia, plens de petites embarcacions, la majoria ancorades a la porta de les cases dels seus propietaris.

És per això que, aparentment, es tracta d’un destí de vacances molt visitat a l’estiu, però tenint en compte que el propietari el gaudirà ara durant qualsevol mes de l’any, una de les seves principals peticions era que no volia, precisament, que la reforma mostrés una estètica estiuenca molt marcada.

El projecte d’interiorisme es va basar a potenciar la gran lluminositat natural que reben els espais fent ús de colors clars, tant en els tèxtils com en el mobiliari i els revestiments, “buscant aquesta picada d’ullet al caràcter mediterrani que embolica la casa, però sense resultar excessiu, perquè la idea, en aquest cas, és trencar amb l’estigma de les segones residències de vacances i dotar-la de totes les comoditats i detalls que requereix una casa per a tot l’any”, comenta Eva Mesa, interiorista a Barcelona i co-fundadora de Tinda’s Project.

Així, l’habitual paleta cromàtica de grisos que caracteritza tots els treballs de l’estudi s’ha suavitzat bastant, precisament buscant aquest objectiu, i s’aposta més pel color blanc que incentiva aquesta desconnexió i pau interior que el propietari ve buscant quan s’allunya de la gran ciutat i s’instal·la aquí.

La casa, de poc més de 100 m² interiors i 50 m² d’exteriors, es distribueix en tres plantes (soterrani, planta baixa i primer pis), a més del solàrium de la coberta, en una distribució d’espais, totalment pensada per a una persona que viu sola.

L’accés des del carrer dona directe a una planta oberta que acull els principals usos més socials, és a dir, sala d’estar, cuina i menjador, tot alineat a l’esquerra per a deixar el pas lliure cap a la terrassa, situada al fons i amb accés directe a l’embarcador. Tot el mobiliari i equipament s’ha realitzat a mida i combina els tres tons que caracteritzen tot el projecte: blancs, grisos molt suaus i el beix de les fustes i textures naturals.

En primer lloc, es troba la cuina totalment integrada, on s’inclou una illa que acull tant la vitroceràmica com la taula de menjador ideada en forma de barra informal amb dos tamborets.

A continuació, se situa la zona de la sala delimitada per una gran catifa sobre la qual se situa un gran sofà amb chaise-longue i una taula de centre i al capdavant, un moble a mida per a la televisió que combina parts tancades de magatzematge i altres obertes per a exposar elements decoratius, en diferents acabats de fustes.

En aquesta mateixa planta hi ha també un petit lavabo de cortesia, al costat de la porta d’entrada.

Des d’aquí arrenquen els esglaons de l’escala que accedeixen a la planta superior i que estan revestits del mateix paviment de tota la casa per a potenciar encara més la integració de tots els elements. Tenint en compte que el propietari viu sol, tota la suite s’ha projectat oberta, amb l’única excepció de l’habitacle per al vàter.

I és que les parets de la dutxa són de vidre i, entre aquesta i el lavabo, s’ha situat enmig de l’espai la banyera exempta i, a més, l’únic muret que fa de separador entre l’àrea del bany i el dormitori ni tan sols arriba al sostre, precisament per a facilitar aquest efecte diàfan.

Tot l’ambient cromàtic tan neutre de la planta principal es replica en aquesta, incloent-hi el mobiliari de la terrassa amb vista al canal, amb l’única excepció d’alguns petits detalls en el dormitori, per descomptat, triats en blau marí.

Des d’aquesta planta i a través d’una escala de caragol exterior d’estil mariner, s’accedeix a la coberta de la casa projectada com una terrassa-solàrium que es va elevar perquè les vistes aconseguissin veure la mar Mediterrània. Aquí s’ha recreat una zona chill-out de relaxament amb una gran gandula col·locada al costat de la sauna que volia el propietari.

Tornant a l’interior, l’escala vertebra la comunicació entre les plantes, així, des de la planta principal també s’accedeix al soterrani amb llum natural i perfectament habilitat com una estança més amb finalitats multifuncionals.

En aquest cas, excepte el safareig i bany complet independents, la resta de l’espai també es mostra obert i inclou un gran sofà tipus llit balinès (per a acollir a algun convidat) i un escriptori al costat de la finestra, a més de diversos armaris.

A més, la zona central es presenta diàfana per a la pràctica de ioga, d’aquí ve que el paviment estigui cobert per una moqueta.

Fotografies: ©Mercè Gost

Encara que el terme el relacionem amb el disseny d’interiors tal com el coneixem avui dia, cal dir que la figura com a tal existeix des de molt abans que la nostra memòria aconsegueixi recordar.

Ja en les antigues civilitzacions egípcies s’estudiava a la perfecció la distribució de les tombes en les quals es dipositarien els cossos dels faraons per al seu descans etern. I creieu-me, no era alguna cosa que deixessin per a res a l’atzar. Així ha anat evolucionant aquesta professió fins a l’actualitat, on el seu paper adquireix suma importància, aconseguint convertir-se en la persona encarregada de la modificació i la distribució dels espais.

Els llocs sobre els quals pot treballar un professional del sector són tan diversos que no confeccionaríem una llista tancada. Els serveis més comuns són locals comercials, habitatges (tan nous com de segona mà), hotels, sales d’exposicions, congressos o restaurants entre altres projectes.

En tots ells el professional de l’interiorisme a Barcelona tracta de buscar la distribució òptima en funció de la grandària del qual es disposi i una organització que ens permeti incorporar tots els elements necessaris de la forma més còmoda. La capacitat d’abstracció de la qual es precisa no és fàcil obtenir-la.

Els dissenyadors d’interiors som persones capaces de realitzar una composició dels espais amb un simple cop d’ull, i això no és només el resultat d’un estudi, sinó que es tracta d’una capacitat innata.

A vegades, el desconeixement fa que tendim a confondre termes, no perquè certes professions guarden relació, sinó perquè existeix un grau d’intrusisme entre ells. Intentarem aclarir-te la postura de cadascuna amb la finalitat que no tinguis problemes a posteriori.

Com ja comentàvem abans, aquest és l’encarregat de la modificació dels espais en general. En resum, és el que té llicència per a decidir derrocar segons quines parets, quines altres aixecar o la disposició d’endolls i altres instal·lacions. En definitiva, no estudia els espais, sinó que els crea per a obtenir la màxima funcionalitat.

A diferència de l’anterior, el decorador d’espais d’interiors realitza un estudi del lloc amb la finalitat de treure-li el seu màxim partit. El seu treball entra en joc una vegada distribuïts els envans, columnes i tenint l’espai diàfan amb el qual treballarem per a convertir-lo en llar, fent d’ell un lloc més acollidor.

Estudia els elements que ho componen com la llum natural que entra en l’habitatge, disposició dels mobles o els materials que s’han emprat per al recobriment (sòls, taulells o parets).

La qüestió no és decidir sobre quin dels dos és millor, el treball conjunt de tots dos professionals es complementa amb la finalitat d’aconseguir el millor dels resultats. Per això a Tinda’s, interioristes i decoradors de Barcelona, deixem que l’interiorista pensi en la millor planificació perquè el decorador pugui crear l’efecte visual desitjat.

Tant si vols comprar un habitatge, obrir un nou local o muntar un nou negoci, necessitaràs un espai que hauràs d’optimitzar al màxim. La solució no és estalviar uns diners evitant contractar a un d’aquests dos professionals, perquè a la llarga podrà sortir-te car. Nosaltres ho sabem i comptem amb una dilatada experiència que ens avala, així que podem confirmar que aquests casos són molt més freqüents del que ens agradaria.

El jardí zen o Karesansui és un tipus de jardí en sec que té el seu origen al Japó. La seva composició és molt senzilla, ja que es basa en dos elements a l’abast de tots: sorra i pedres. El seu principal objectiu és augmentar i afavorir la serenitat interior i reduir l’estrès a través de la seva bellesa i elegància. El pur minimalisme és el seu component principal, per aquest motiu fuig de la idea de jardí com quelcom ple de flors i plantes. La seva simbologia és també molt important: la sorra o la grava del jardí zen simbolitza la mar o l’aigua i les línies que es formaran en la sorra representaran l’estat d’aquestes aigües. Algunes teories expliquen que el jardí zen va ser creat pels monjos i que aquests l’utilitzaven per a meditar. Unes altres, que és una creació d’Occident basada en l’imaginari i la cultura japonesa. Sigui com sigui, l’objectiu del jardí zen és principalment la relaxació.

En els temps que corren, cada vegada existeix una necessitat major de tenir en el nostre habitatge un espai que aporti tranquil·litat i deixi enrere l’estrès de la vida quotidiana. En aquests casos, un jardí zen en miniatura és l’escenari perfecte per a realitzar exercicis de relaxació i meditació que desactivin tensions i et connectin amb la teva llar. Cuidar del teu mini jardí zen contribuirà a augmentar la creativitat que, a vegades, es veu ofegada sota tasques i obligacions. Treballant al teu jardí zen practicaràs l’atenció plena, relaxaràs la teva ment i això t’obrirà a poc a poc noves portes en el teu interior.

Incloure un jardí zen japonès a la teva llar donarà un toc d’elegància a la decoració. És un element distintiu i poc comú que farà les delícies dels convidats. Basat en la disciplina japonesa del Kanso, el jardí zen es construeix sota el concepte de la bellesa que aporta la simplicitat i el minimalisme.
L’altre concepte clau, el Kinsei, afegeix asimetria al conjunt representada per les línies que dibuixarem en la grava amb el nostre rasclet. Aquestes línies assenyalen l’equilibri entre el minimalisme i l’asimetria.

És molt més que un simple objecte decoratiu, el mini jardí zen t’ensenya a incloure la disciplina a la teva vida. Necessària per a avançar, millorar i créixer com a persones.

Crear el teu jardí zen a casa és senzill, es pot fer tant en zones exteriors com interiors. Un punt important a tenir en compte és que no necessita un manteniment especial al no estar format per plantes que hàgim de regar i mantenir. Per a realitzar el jardí zen és necessari comptar amb una safata de fusta, a la qual afegirem sorra i pedres, els elements essencials. També podem adjuntar molsa o aigua, que aporten tranquil·litat i pau.

Plantes com la falguera i el bambú donaran el toc final a la teva composició, sense oblidar l’indispensable rasclet amb el qual dibuixarem a la sorra les línies del nostre estat d’ànim. L’objectiu és que els elements estiguin organitzats de tal forma que transmetin la sensació de ser una representació de les muntanyes i els rius.

Contactar amb professionals del disseny d’interiors sempre serà una bona idea, ja que t’ajudaran a construir el teu jardí zen ideal per a l’exterior o l’interior de casa teva. A Tinda’s t’estem esperant perquè gaudeixis de la relaxació i el confort que aquest jardí japonès aportarà a la teva vida!

Per a molts, un dels factors decisius a l’hora de començar a decorar el nostre jardí serà la grandària del nostre espai. Malgrat això, el món d’interiorisme ens ensenya que les dimensions del nostre jardí no són tan importants si sabem aprofitar de manera intel·ligent els metres que tenim. Petit o gran, el nostre jardí és una pedra preciosa!

Una cosa indispensable per a donar una imatge coherent amb un espai cuidat i polit és mantenir la qualitat i bon estat de les nostres plantes. Un jardí descurat donarà una sensació de deixadesa i de caos, oposada a la sensació de naturalesa pura que busquem a través d’aquests elements orgànics. La presència d’arbres, arbustos o plantes sanes ens proporcionarà no sols una combinació sempre perfecta d’elements decoratius, sinó ombra a l’estiu! Cuidar els detalls és crucial en aquest cas: escombraries, fulles seques del sòl, podar les plantes de manera adequada o netejar les parts marcides de les nostres flors ens ajudarà a crear un ambient ideal i li donarà un toc distingit al nostre jardí.

Un espai que allotgi una piscina deu, abans de res, prioritzar la comoditat i una sensació agradable i distesa. Per a això, és primordial decantar-nos per un mobiliari que aporti aquesta sensació de relaxació i d’estar a casa. Triar mobles com, gandules o ombrel·les per al sol sembla una cosa fonamental en decorar el nostre jardí amb piscina.

Així i tot, el nostre espai té un potencial més elevat i podem aportar per un disseny més arriscat que tingui com a elements principals coixins i catifes per a donar-li un toc més bohemi i despreocupat. Per als més atrevits, les xemeneies exteriors són cada vegada més comuns als jardins de disseny. Hi ha una cosa més plaent que sortir de la nostra piscina en un dia una mica més fresc i poder assecar-se a l’escalfor del foc? Amb una zona per a rebre als nostres convidats i preparar un deliciósmenjar, el nostre jardí estarà més que acabat.

Per a aprofitar cada metre quadrat del nostre jardí, és important pensar cada element que incorporem al nostre esquema decoratiu. Sempre prioritzant el color verd intens del jardí, és important triar mobles que segueixin la coherència de l’espai i que aportin una sensació de cohesió al conjunt del nostre jardí. Depenent de les necessitats dels nostres exteriors, hem de decantar-nos per mobles més grans o petits, de colors vius o neutres, així com per materials més densos o lleugers. Per exemple, si un racó del nostre jardí ens resulta sobri, uns tèxtils de colors vius poden ajudar-nos a apujar el to de la nostra estada; si, per contra, creiem que està massa recarregat, mobles en cristall ens ajudaran a crear una major sensació d’amplitud.

Un element que pot aportar un toc vintage i retro al nostre jardí és el d’objectes restaurats com a bicicletes o carros que, amb una mica d’imaginació, poden augmentar la seva funcionalitat i convertir-se en taules, objectes d’emmagatzematge o jardineres. Crear un espai més temàtic dins del nostre jardí pot ajudar a crear una major sensació de cohesió en el nostre espai. Unes torxes o balises poden donar lloc a un ambient tropical mentre que incorporar una font o unes roques li donarà al nostre jardí un toc molt zen

Per descomptat, no podem oblidar que la nostra piscina deu, abans de res, complir amb totes les normes de seguretat exigides per les autoritats de la nostra localitat. Només d’aquesta manera podrem assegurar el nostre confort i tranquil·litat. La nostra piscina haurà de comptar amb unes escales, amb una farmaciola de primers auxilis i salvavides. A més, si en la nostra llar hi ha nens de poca edat, l’ideal és envoltar la piscina amb una tanca per a evitar accidents, així com cobrir-la a les nits o quan no vagi a ser utilitzada. D’altra banda, mantenir la nostra piscina neta es convertirà en la clau de l’èxit del nostre jardí. La seguretat i la higiene són dos pilars fonamentals que devem sempre tenir presents a l’hora de crear nous espais en la nostra llar. Si no prestem la suficient atenció a aquests factors, cap decoració serà reeixida. Tal com vam fer des de Tinda ‘s Project en el nostre projecte d’interiorisme amb piscina en aquest increïble habitatge familiar de la Costa Daurada, publicat a la revista “Arquitectura y Diseño”.