Categoria: Inspiració

En aquest post es mostra ‘l’abans i després’ de la reforma del projecte Ganduxer de Tinda’s Project a la capital catalana i a través de les fotos es pot veure la implementació d’aquests canvis i millores.

A favor seu, tenia una superfície, si més no, especial, ja que el pis és un tríplex que juga amb mitges plantes que anaven a donar-li molt joc de cara a la distribució. “I afegeix-li que està situat en una setena planta (en realitat una 14a), amb vistes davant i darrere, de manera que podíem i havíem d’aprofitar al màxim la quantitat de llum natural que rebia la vivenda”, comenta la interiorista Eva Mesa.

.

El primer que es va fer va ser tirar envans per a obrir els espais, generant estances grans i diàfanes que compartissin diferents usos. Donada la distribució de les mitges plantes i cuidant un mateix fil estètic i cromàtic, amb això també s’aconseguiria que en un cop de vista l’habitatge es mostrés com un únic ambient, principalment en la zona més social. El segon pas va ser obrir més les finestres perquè entrés més llum i potenciés l’amplitud visual i la sensació de relax, claus en el principal objectiu del projecte.

Una vegada implementades aquestes dues intervencions en obra, la següent decisió es va centrar en la distribució de la superfície perquè respongués a les necessitats del propietari, que viu sol i cerca principalment que el seu dia a dia resulti molt pràctic. Per a complir amb aquesta última exigència va ser clau la cuidada selecció de materials de la màxima qualitat que va dur a terme Tinda’s Project.

A la primera planta, crida especialment l’atenció les amplíssimes dimensions del rebedor, tenint en compte que normalment és una estança que s’acostuma a sacrificar bastant per a cedir els seus metres quadrats a unes altres. En aquest habitatge no era el cas. Això sí, es va aprofitar cada mil·límetre amb armaris a mida que oferissin grans dosis d’emmagatzematge; fins i tot algun es va dissenyar per a guardar les bicicletes del propietari.

Des del mateix rebedor, el visitant ja es fa una idea de la zona social de la vivenda donat el seu caràcter diàfan i a la qual s’accedeix pujant només vuit graons. L’espai acull principalment la sala, la cuina oberta, i una zona de lectura, a més d’un petit lavabo de cortesia amb dutxa.

El primer que es percep és aquesta atmosfera harmoniosa i relaxant que desitjava el client, gràcies, sobretot, als tons neutres que predominen: grisos suaus, blanc i, especialment, el color natural de les fustes, tant en el mobiliari, com en els revestiments i complements decoratius. Cuina i sala d’estar s’han distribuït de forma enfrontada com un únic ambient, però delimitat per sengles elements propis: l’illa que, a més de la vitroceràmica acull la taula de menjador amb tamborets, i el sofà de gairebé quatre metres que dona idea de les dimensions de l’espai.

En un racó que hi ha al costat de l’escala d’accés es va crear una altra zona d’estar com a racó de lectura, amb un daybed entapissat igual que el sofà i que mira cap a la terrassa. El fet d’igualar els tons cromàtics encara tractant-se d’espais d’usos diferents, fa que el conjunt es vegi més integrat.

Vuit graons més amunt s’accedeix a l’àrea de descans de la vivenda, a la tercera planta. El que vindria a ser el distribuïdor o avantsala s’ha destinat a despatx i s’ha plantejat obrint-ho al màxim. Com? Optant per una paret de vidre separadora a la part inferior, que mira a la sala d’estar. Així, la continuïtat visual però també la llum natural estan garantides mentre el propietari treballa a casa.

Amb caràcter ja més íntim, en aquesta planta se situa una estança dedicada a la meditació i la gran suite amb lavabo integrat, de gairebé 30 metres quadrats, que inclou fins a una sauna seca i una banyera exempta.

La neutralidad estética de la planta social se replica aquí, pero dejando paso a un cierto protagonismo del color gris ratón tan característico de Tinda’s Project, implementado en la tapicería del cabecero, el cerámico mural del baño y las lacas de los armarios del dormitorio. Ascendiendo en el catálogo Pantone llegamos al color negro, un aliado de la elegancia que en la suite se eligió para romper con la linealidad cromática, y que se aplicó en piezas como el radiador, las griferías, el marco de los espejos y el perfil cerámico.

El llit, situat en el centre de l’estança, està emmarcat al capçal per un muret que no arriba al sostre amb la finalitat de potenciar l’efecte diàfan, i el mateix succeeix amb les parets de vidre de la dutxa, el vàter i fins i tot de la sauna.

El treball dut a terme en l’escala bé mereix un esment a part. Originàriament es tractava d’una estructura de formigó que Tinda’s Project degué rebaixar per a aconseguir aquest efecte final que veiem. I és que està tan ben integrada que aconsegueix passar totalment desapercebuda, més enllà de la seva funció pràctica per a connectar les dues plantes. I això s’ha aconseguit gràcies al fet que els graons s’han revestit del mateix parquet de roure blanquejat que el paviment de tot el pis i al fet que la barana ara és de vidre, fent-la molt més lleugera i facilitant aquesta continuïtat visual que la converteix en una peça més de l’interiorisme i no com un element aliè.

La reforma integral d’aquest tríplex del carrer Ganduxer de Barcelona es caracteritza per la cerca d’espais amplis i oberts, on convergeixen diferents funcionalitats diàries en un mateix ambient, sense salts visuals ni estètics. I això s’aconsegueix gràcies “a la paleta lineal que hem triat, en la qual s’igualen els colors, però també les textures dels materials. I en això influeix molt el fet que tot està fet a mida, des del mobiliari fins a les tapisseries”, assenyala l’Eva Mesa.

Un exemple evident està en la sala d’estar i la cuina, que comparteixen les mateixes laques clares per als fronts dels mobles, així com els detalls d’algunes peces en fusta de roure tenyit.

Per al propietari era molt important que la practicitat que sol·licitava per al seu habitatge s’apliqués també als materials, fins i tot des del punt de vista de la neteja. Així, els mobles i els tèxtils personalitzats per al projecte no fan sinó incrementar les agradables sensacions que ofereixen totes les estances, fent més fàcil el dia a dia, sense renunciar a l’elegància.

Totes les imatges del projecte de reforma ja finalitzat són de ©Mercè Gost.

No ha passat desapercebuda la quantitat de persones que se n’han anat de les grans ciutats o que s’ho estan plantejant arran del confinament, precisament, davant la falta de determinades infraestructures que han descobert que a la seva vivenda escassegen i que afecten la seva qualitat de vida diària; i entre aquestes, cal destacar els espais exteriors en forma de terrassa o balcó. En aquest sentit, i segons les circumstàncies de cadascun, la combinació ‘arribada del bon temps i estar tancats per pandèmia’ hi ha qui ho va portar molt malament.

No fa falta passar per alt tampoc una pràctica constructiva bastant habitual com ha estat, fins ara, la de tancar les terrasses completa o parcialment per a guanyar metres quadrats interiors a l’habitatge. Diem ‘fins ara’ perquè ens consta que bastants habitatges han fet l’obra inversa en aquest últim any, és a dir, tornar a recuperar la terrassa o balcó que tenien, i dubtem que aquesta antiga pràctica vagi a tenir molts seguidors en els pròxims temps.

En honor a la veritat, són molts els habitatges a la ciutat que sí que tenen terrassa o balcó, i fins i tot algun pati, i que, sens dubte, s’han convertit en els espais exteriors més sol·licitats de la casa, i els seus propietaris/inquilins en uns afortunats. També és cert que moltes d’aquestes estances a l’aire lliure s’han revalorat en molts aspectes, sobretot si parlem d’endreçar-los, és a dir, condicionar-los per a ser gaudits, quan potser abans del confinament els teníem aquí, sense donar-los massa importància i tampoc a la seva decoració.

Si els metres exteriors escassegen, et convidem a descobrir les millors idees per a decorar el teu balcó amb flors. És un bon inici per a començar a enamorar-te del teu espai exterior, encara que sigui petit, perquè les flors i plantes aporten vida, acompanyen i estèticament s’agraeixen. I si tens més superfície per a gaudir, et recomanem llegir aquest altre post, més complet, sobre com decorar una terrassa o balcó, segons l’estudi d’interiorisme de Barcelona, Tinda’s Project, on es parla de crear zones d’ombra, triar les peces més adequades per a moblar, sense oblidar-te dels accessoris.

Si aprofundim una mica més en l’estètica del nostre espai exterior cal no oblidar-se de l’estil decoratiu que volem que mostri, perquè d’això dependrà l’elecció dels diferents elements que ho compondran. Un dels que més ens agrada per a ambients outdoor és l’estil mediterrani i dins d’aquesta línia estaria l’estil eivissenc, sempre de tendència, on dominen els colors clars, els materials naturals, els teixits vaporosos, la presència de vegetació, etc. Tot això fomenta l’atmosfera relaxant i confortable que sempre busquem quan ens acomodem en aquests espais exteriors.

Si anem un pas més enllà, hi ha espais exteriors que donen joc per a instal·lar una piscina. Clarament, parlem de comptar amb unes mínimes dimensions, encara que a vegades també es tracta de saber distribuir bé els metres existents i trobar el racó adequat per a això. En aquest sentit, són les terrasses urbanes les que exigeixen més aquest estudi previ de la situació i les possibilitats per part d’un professional; en residències amb jardí la cosa canvia, encara que sempre s’ha de valorar la piscina respecte a cada jardí.

Si ets dels doblement afortunats i els teus espais exteriors pertanyen a una casa amb jardí, les opcions que s’obren resulten molt més atractives i gaudibles. Per exemple, et pots plantejar crear diverses zones segons ambients, tipus menjador sota el porxo, un racó de relax al costat de la piscina amb gandules i, sobretot, cal no oblidar-se d’instal·lar una barbacoa de disseny al jardí per a ús personal i per als teus convidats.

Tornant a l’opció de presumir de piscina en el teu espai exterior situat en una terrassa urbana, l’objectiu és crear un ambient prou exòtic, amb molta vegetació i zones de relax capaç de fer-te oblidar que vius en ple caos cosmopolita de presses, trànsit i soroll. Imagineu-vos, per un moment, submergir-vos en una d’aquestes piscines quan no circulava ni un cotxe pels carrers… Seria el més semblant a un oasi!

En qualsevol dels casos, si et ve de gust inspirar-te, et convidem a descobrir les piscines preferides de l’Eva Mesa, l’interiorista responsable de l’estudi Tinda’s Project, on segur que trobaràs idees molt valuoses.

Ja siguis dels que tenen la sort de tenir un espai exterior en forma de terrassa urbana, balcó, pati o amb jardí en la seva residència habitual o en la dels caps de setmana, has de procurar integrar-la amb la part interior. Això què significa? Que has d’aconseguir que tots dos espais estiguin connectats visualment a través de grans vidrieres, però també mitjançant solucions com, per exemple, que comparteixin el mateix paviment per a potenciar aquesta continuïtat o el mateix estil decoratiu.

En un ordre més professional és el que anomenaríem ‘paisatgisme i interiorisme, el tàndem perfecte’, sempre adequant-nos al tipus de projecte en qüestió. No importa tant l’envergadura d’aquest, sinó aconseguir aquest efecte perfectament integrat de tots dos que generi una atmosfera i un confort que, des de dins, convidi a gaudir de l’exterior, fins i tot en els mesos més freds, encara que sigui amb la mirada a través del vidre.

I amb la imatge última d’aquesta piscina tan seductora, us desitgem un bon inici d’aquesta primavera que hem de gaudir el doble (per aquest i per l’any passat); segur que el recent canvi d’hora amb vista al calendari estival ens ajuda i molt, sobretot a donar-nos ja un bon capbussó.

I amb tot i això, si necessites fer-nos alguna consulta sobre espais exteriors, no dubtis a contactar-nos. Tenim departament de paisatgisme propi i ens emmotllem a tota mena de projectes i pressupostos, conscients de la importància que ara més que mai tenen aquests tresors outdoor a les cases.

Totes les imatges d’aquest post pertanyen a projectes realitzats per l’estudi d’interiorisme de Barcelona, Tinda’s Project (©Mercè Gost).

Ja és ben cert això que diuen que “tot torna”, en al·lusió a les tendències, ja sigui de moda, de decoració, etc. Perquè els que tenim certa edat recordem les parets empaperades de la casa dels nostres pares, avis o tiets, veritat? Una sensació nostàlgica ancorada en la memòria col·lectiva, una imatge -la d’aquells papers del passat- que ara recordes gairebé amb espant estètic.

Però qui anava a dir-nos que, amb el pas el temps, les parets tornarien a cobrir-se de papers… Aquest recurs decoratiu herència d’altres generacions va tornar un dia per quedar-se, disposat a oferir-se com una proposta clau en la decoració d’interiors: renovada, fresca , actual, arriscada, pràctica i irresistible.

Avui en dia, podria dir-se que qualsevol projecte d’interiorisme a Barcelona inclou cobrir alguna paret amb paper pintat. El professional sap molt bé ‘a priori’ que el resultat li encantarà a client. Però per això ha d’estudiar prèviament els gustos d’aquest, l’estil decoratiu de l’estada, la resta d’elements que hi haurà i l’objectiu visual que es busca.

En aquest sentit, el/la interiorista aporta un plus de coneixements que li permeten garantir aquest resultat, per exemple, recomanant només empaperar una paret per no sobrecarregar visualment i preferiblement triar aquella en la qual incideixi la llum, ja sigui natural o artificial per realçar el seu poder estètic. Entre les claus del disseny d’interiors per a rebedors aquesta podria ser una d’elles. En els dormitoris o suites, per posar un altre exemple, es tria molt la paret principal, sobretot si et planteges la disjuntiva de ‘Capçals de llit, sí o no?‘

Entre d’altres consells importants destaca l’aprofitament que pot aportar el paper pintat si volem que l’estada sembli més gran del que és, per exemple, en salons petits. En aquests casos, cal triar un to clar de paper o un amb estampat d’espiga cap amunt. També les ratlles verticals generen un gran efecte ‘ascendent’ que engrandeix visualment l’espai.

Pot passar que la idea del paper pintat respongui al desig de donar-li un aire nou a un espai simplement, perquè has muntat el dormitori del nadó que està en camí, perquè has canviat tots els mobles del saló o senzillament perquè vols tapar unes imperfeccions de la paret. És una forma fàcil i assequible de renovar l’espai amb uns resultats que realment sorprenen pel seu atractiu estètic.

En aquests casos se sol recórrer al ‘do it yourself’ perquè, precisament el paper és un recurs decoratiu molt donat a aquesta tècnica per la seva senzillesa, neteja i ràpida instal·lació. Tot i així, cal consultar sempre al venedor tots els dubtes que tinguem de mesures, instal·lació, manteniment, etc. i plantejar-li quines són les nostres necessitats per obtenir un bon resultat final.

I si ets un/a manetes, també pots atrevir-te amb una altra de les possibilitats que ofereix el paper pintat, més enllà de les parets. També pots utilitzar-lo per folrar algun moble de base plana o fins i tot pots combinar-lo amb altres acabats, com pintura, fusta o entapissats.

No està de més recordar que actualment no hi ha estança en la qual no es pugui col·locar un paper pintat, ja que la qualitat d’aquest producte ha millorat fins al punt que ni agents externs com la humitat o el greix propis de banys i cuines representen un problema. Estem parlant de papers de materials sintètics, no porosos i altament resistents que, a més, en general representen un manteniment senzill amb un simple drap humit.

La qualitat dels actuals papers murals, a més de en els components del propi material, també es presenta a la part estètica gràcies a les innovadores tècniques que ofereixen dissenys i estampats que la pintura no permet. La impressió digital ha aportat molt, incloent també propostes de dissenys de serigrafia, amb textures i relleus, dibuixos originals antics o grans fotografies conegudes com a foto-murals.

Fins i tot, hi ha vegades que el disseny d’un marbre, maó, fusta o pedra es mostra tan real que costa diferenciar si és paper o un revestiment del propi material. Concretament, sobre la pedra, si la teva idea és recórrer al material real, no et perdis el nostre post sobre Com decorar el teu saló amb una paret de pedra.

No podem oblidar-nos que el paper pintat és un recurs estètic també de molt potencial als espais públics. A l’hora de dissenyar i decorar el teu restaurant o qualsevol altre negoci, pots determinar que algunes de les parets del local (inclosos els banys) es vesteixin d’un disseny o un acabat d’acord amb l’estil de l’espai, seguint una mateixa línia cromàtica o, per contra, buscant un efecte trencador que cridi l’atenció al client quan entri.

I és que la importància de la imatge en un espai públic és crucial per aconseguir part del seu èxit, tal com et vam explicar en l’ABC dels projectes Contract.

Donades les circumstàncies, aquest any no importa quantes persones ens asseguem al voltant de la taula. Potser resulta que són els mateixos de cada dia, “però això no ens ha d’influir, no podem convertir el dinar de Nadal en un dinar qualsevol per culpa d’aquesta situació”, opina Eva.

La taula, precisament, ha de seguir sent una de les protagonistes en la decoració nadalenca perquè el saló és el centre de reunió aquests dies. Del que es tracta és de gaudir de cada detall que decora i il·lumina la casa, “preocupant-nos per crear espais més bonics en els quals sentir-nos a gust i sentir-nos afortunats d’estar junts, els que siguem. I això és el que cal celebrar!”, pensa la interiorista.

Una idea molt fàcil és cobrir la taula amb un senzill i bonic estovalles blanc i que alguns dels objectes decoratius de colors siguin de paper, fets amb la tècnica de la papiroflèxia, per exemple. I per què no fer que participin els més petits de la casa i que siguin ells els que triïn i facin les figuretes?

El paper també pot ser en forma de bossa o saquet que inclourà ‘l’amic invisible’ de cada membre de la taula i es posarà al costat del seu plat. Una altra idea és, tan senzill i natural com el paper, pot ser un cordó que serveixi per nuar el tovalló, complementant-lo amb unes branquetes d’eucaliptus. Detalls tots ells que mostren aquest acurat gust perquè la taula resulti més personal i acollidora.

Per l’Eva Mesa, hi ha dos elements imprescindibles en l’interiorisme de qualsevol Nadal, també en el d’aquest any. El primer de la seva llista és el verd típic d’aquestes dates, “no pot faltar en cap racó, és la base de qualsevol detall”, comenta. A continuació, un altre clàssic que mai falla en la decoració de la dissenyadora d’interiors són els fruits vermells del Nadal.

I la tercera clau és que “aquest any la decoració ha de tenir alguna cosa nostra, personal”. Aquests dies, en moltes reunions familiars faltaran persones, i una manera de sentir-los presents és escrivint el seu nom en una bonica targeta nadalenca i posar-la en l’arbre, per exemple. “És una forma de sentir-te acompanyat i més ara que estan lluny”, pensa l’Eva Mesa.

Eva Mesa reconeix també que el verd i el vermell són els colors que tradicionalment es relacionen amb el Nadal en el seu sentit més de la casa, però alguns anys ella ha apostat per altres tons, com el blau o el també clàssic daurat nadalenc. “Per mi, és una mostra de l’estat d’ànim”, declara.

Pel que fa a la il·luminació nadalenca, l’alma mater de l’estudi d’interiorisme de Barcelona, ​​Tinda’s Project, considera que és molt important, especialment sobre aquells elements verds, donat que “la llum és el que li dóna vida, ho destaca i fa que tingui moviment”. Segons ella, necessita d’aquestes llumetes -i més encara amb el canvi intermitent que fan- per sentir que allò que decora, és viu.

Una sensació que en línies generals es centra al saló, donat que és l’estança principal de la casa on es fan les reunions familiars i on més es presumeix més de la decoració nadalenca, sent l’espai més gaudit aquests dies. Però un altre aspecte particular d’Eva Mesa de gran càrrega inspiracional és incloure tocs decoratius per sentir el Nadal a totes les estances de casa, ja sigui al rebedor, al dormitori i fins i tot als banys.

La dissenyadora d’interiors reconeix que sempre li ha fascinat el Nadal. “Té aquesta ‘chispa’, aquesta il·lusió… I, sobretot, és un moment de reunió familiar molt important per mi”, valors i sensacions que li han transmès a casa des que era nena i que ella continua gaudint com llavors, any rere any.

Tot l’equip de Tinda’s Project us desitgem unes BONES FESTES.

Però no cal oblidar el seu potencial també dins el món del ‘hand made’ podent jugar amb diferents materials i tècniques per personalitzar el teu propi capçal. Algunes d’aquestes tècniques, fins i tot, permeten crear un capçal que no existeix, és a dir, que no hi ha peça com a tal física, la simulen, per exemple, pintant-la. El més habitual, però, sol ser el reciclatge de vells materials.

I després també hi ha l’opció de no tenir capçal, ja que tampoc és imprescindible i hi ha moltes persones que prefereixen no emmarcar el llit amb aquest element. Ets lliure de voler revolucionar el teu dormitori amb un llit sense capçal, clar que sí!

Conscients que el capçal pot considerar-se una peça amb vida pròpia, formant part o no de la resta de mobles de dormitori, anem a donar-li el seu protagonisme en aquesta primera part del post mostrant diferents opcions amb un denominador comú: la fusta.

És el material tradicional per antonomàsia a l’hora de parlar de mobles i presumeix de les característiques necessàries en un dormitori com són la calidesa, el confort i l’elegància, però un capçal de fusta pot presentar-se amb les més diverses aparences, la qual cosa es delimita per un estil o un altre de dormitori. Això ja depèn del gust de cada persona.

El capçal de fusta també es pot vestir o entapissar amb diferents tèxtils (roba, vellut, pell sintètica, etc.) i optar per diferents acabats, ja sigui d’aparença llisa, encoixinada, amb el clàssic capitoné o decorat amb tatxes. Pot resultar més tradicional però segueix estant entre els preferits, encara que es pot jugar amb els colors per rebaixar aquest toc clàssic.

L’estètica contundent d’un capçal entapissat pot servir, a més, per emmarcar el llit, ja sigui seguint la línia longitudinal d’aquest o anant més enllà en un pla horitzontal incloent les tauletes de nit. Amb aquesta segona opció, visualment s’integra tot el conjunt de mobles que formen part del cap del llit.

No ens cansem d’insistir que davant l’elecció d’incorporar el capçal al dormitori, podem fer que destaqui acaparant totes les mirades o que, per contra, que adopti un paper més discret.

I en això influiran molts factors, com el material, els colors, la mida, les textures, etc. A més, com a peça exempta té l’avantatge que es pot ‘posar i treure’ o canviar tantes vegades com vulguem i amb això sentir que estrenes dormitori. En el cas dels capçals d’obra això és inviable però té l’avantatge que ofereix molt joc decoratiu amb els accessoris (gerros, espelmes, figures …) i poden fins i tot integrar les tauletes en un buit i oferir un plus molt pràctic.

Si vols anar més enllà i donar-li al teu capçal el protagonisme que creus que es mereix, en aquests casos se sol recórrer a peces dissenyades a mida, ja siguin com a mobiliari o d’obra. A més, se sol aprofitar el cas per buscar un plus de funcionalitat, ja sigui fent que inclogui una part per a emmagatzematge, creant en un únic espai dos ambients o apostar per un bany integrat al dormitori.

Les opcions són infinites i cada dormitori és un món; l’únic límit és la creativitat i el bon gust i per això t’has de deixar assessorar per un professional, ja que dins del treball que exerceix un interiorista, hi ha el poder dissenyar peces a mida com aquestes.

Doncs estàs en el teu propi dret, faltaria més! Perquè ets dels que pensa que com a peça pràctica el capçal no t’aporta res i com a decorativa, prefereixes buscar altres elements per a aquesta part del dormitori que emmarca el teu cap mentre dorms. Pot ser un quadre, unes prestatgeries o directament la pròpia paret que decores amb pintura, paper mural o un revestiment estampat.

Hi hagi o no capçal, la paret que protegeix la part superior del llit té un valor visual molt potent, si bé és cert que cal saber buscar un equilibri per no sobrecarregar. Els que volen treure-li partit a aquesta paret, saben que han de triar un capçal discret, per tal de donar-li el protagonisme a aquesta, tot i que es pot jugar amb el contrast cromàtic també.

Hi ha moltíssimes opcions, des de col·locar una gran fotografia a la qual li tenim un especial afecte, fins a decorar amb miralls que, a més, ens ajudaran a duplicar la sensació d’amplitud de l’espai i la lluminositat. Una altra opció és revestir la paret de fusta amb diferents acabats o deixar-la paret en el seu acabat original combinant aparences llises amb el maó vist.

Qui diu que el capçal és una peça avorrida, sense sentit i passada de moda? Si coneixes algú que pensa així, recomana-li la lectura d’aquest post. En general, tots els temes del nostre blog tenen aquest extra de contingut de valor del qual sempre pots treure alguna cosa de profit. T’animem a que ens afegeixis als teus favorits!

D’entrada, la primera impressió quan es parla d’introduir el color negre en la decoració d’un espai sol ser de negació. A Tinda’s Project ho tenen comprovat, però també saben que quan els donen la confiança implementar-lo, el resultat final enamora al client. I aquesta primera reacció tan generalitzada és fruit de les connotacions més tradicionals vinculades al negre (dol, foscor…) però, quan parlem d’interiorisme, la visió ha de canviar.

I tot i que també en aquest sector el color negre podria dir-se que roba la llum i empetiteix els espais com a al·legacions negatives, només els professionals saben com tractar aquests aspectes i donar-los la volta perquè no representin un problema. En aquest sentit, seguint aquest exemple, es tracta d’aplicar el color negre només en aquelles estances on hi hagi molta llum i mai si les seves dimensions són reduïdes.

Per a l’estudi d’interiorisme de Barcelona, ​​Tinda’s Project, el color negre té un potencial enorme per les connotacions que comporta en si mateix pel que fa a elegància, misteri, sensualitat… A decoració, a més, representa aquest toc de luxe i sofisticació que demanen molts dels seus espais.

Sens dubte, “és un color d’una gran personalitat que no té cap altre”, declara l’Eva Mesa, qui afegeix que una altra de les seves característiques és que és neutre i, per tant, “el podem aplicar en qualsevol estil decoratiu”. També és atemporal, “per això, al llarg dels anys, gairebé mai falla en els nostres projectes”.

Precisament per totes aquestes característiques, el color negre presumeix d’una gran versatilitat. Això vol dir que, ben treballat, sempre es mostrarà encertat. I aquest treball comença per aplicar-lo en petites dosis, mai en excés. Per això resulta ideal en accessoris i detalls decoratius, capaços d’atraure totes les mirades, precisament, per aquest toc de distinció que ho ressalta per sobre de la resta d’elements.

Passa que, combinat sàviament amb tons clars, es genera una harmonia visual molt especial i, al mateix temps, es potencia la intensitat que se li vol donar a la peça negra i fins i tot també reforça l’efecte d’emmarcar un racó determinat.

Però, dins de la feina que exerceix un interiorista, destaca el fet que sap que es pot anar més enllà i aplicar el negre en dosis més àmplies, sempre controlant la seva integració en el conjunt sabent que aconseguirem l’efecte desitjat. I sobretot, estudiant bé la llum, que és la que ajudarà a suavitzar l’ambient general.

Així, se sol aplicar el negre a tot un frontal de l’estada -ja sigui com a paret pintada, revestida o amoblada- per donar profunditat visual i espacial. Un efecte que també es pot aconseguir en peces de tamany més petit, com pot ser un moble o part dels esglaons d’una escala, considerada la passió dels interioristes.

Un altre dels aspectes que cal destacar dels projectes de l’estudi d’interiorisme de Barcelona, ​​Tinda’s Project, és l’ús de materials amb textura. “Aquests que quan els toques, et transmeten sensacions“, comenta l’Eva Mesa. I casualment el color negre és ideal per combinar-lo amb aquest tipus d’acabats amb textures, ja sigui la fusta lacada d’un moble, un paper pintat o el revestiment d’una paret o una peça ceràmica. Per què? Perquè emfatitzen aquest efecte sensorial.

Com bé diuen els manuals del Feng-Shui, el color negre té, entre d’altres, la capacitat d’inspirar prestigi, un símil que traslladat a Tinda’s Project justifica aquesta diferenciació de la qual presumeixen els seus projectes d’interiorisme.

Si tens qualsevol consulta o estàs pensant reformar la teva casa, estarem encantats d’atendre’t. Parlem?

D’entrada i per fer una diferenciació ràpida, en interiorisme estan, d’una banda, els projectes residencials, és a dir, d’habitatges particulars, siguin del tipus que siguin: pis, casa unifamiliar, dúplex, loft, apartament, etc. Aquests són els més coneguts. De l’altra banda, hi han els projectes vinculats a espais públics, entre els quals destaca l’anomenat Canal Contract que fa referència a espais d’ús col·lectiu, com poden ser hotels, restaurants, oficines, centres de spa, cafeteries, etc.

En paraules de l’Associació Empresarial de l’Hàbitat, la seva internacionalització i el Contract (UNEX), la definició vindria a ser: “Contract és el canal on s’integra una cadena de valor de productes i serveis, amb enginyeria específica, amb l’objecte de donar una resposta global i especialitzada en l’arquitectura, interiorisme i equipament hoteler i altres espais d’ús col·lectiu”.

La creació d’aquest canal dins del disseny d’interiors sorgeix de la necessitat que tenen aquest tipus d’establiments públics de diferenciar-se en quant a la seva imatge. Una altra cosa és el servei que, òbviament, ja representa un senyal d’identitat pròpia de cada local, però els clients demandaven un plus que incrementés l’experiència mentre es visita l’espai en qüestió.

Fins llavors, molts d’aquests establiments centraven les seves prioritats en el servei, en els productes que ofereixen, en l’atenció a client, etc. fins que l’interès per la imatge de l’espai comença a prendre posicions en aquest mercat. Llavors els empresaris s’adonen que, perquè el negoci sigui un èxit, l’objectiu ha de combinar tots aquests factors, tal com vam plantejar en un altre post sobre Decorar la barra del teu bar: la clau del teu negoci.

Els autors d’aquells primers projectes Contract eren professionals amb experiència en el disseny d’interiors d’habitatges que es van veure sol.licitats per cobrir aquest buit de treballs. I, d’alguna manera, tots dos projectes sí que tenen un denominador comú, ja que la idea és generar en aquests establiments sensacions de confort, elegància, calidesa, sofisticació .. similars als d’una casa, depenent de l’estil decoratiu que es pretén projectar com, per exemple, una cafeteria vintage.

Aquesta demanda del Contract va anar in crescendo paral·lelament a la importància de cuidar l’estètica d’aquest tipus d’establiments tenint en compte, sobretot, la seva projecció pública i, per tant, la seva valoració, reconeixement i fidelització per part d’infinitat de clients-consumidors.

En aquest sentit, també juguen un roll important les xarxes socials pel seu paper de comunicadors, especialment Instagram o Pinterest, on la imatge és el principal reclam perquè un espai, per exemple, es faci viral i amb això no només la seva imatge, sinó tots aquells elements que en formen part, com la marca comercial del propi establiment, l’estudi o professional que ha fet el projecte i, per extensió, les firmes proveïdores que han aportat els seus productes.

I més enllà d’aquest aspecte estètic que no deixa de ser la part final del projecte Contract, encara més important és tot allò que forma part del seu desenvolupament i que moltes vegades és el que menys es veu. Estem parlant, precisament, de l’equipament, instal·lacions i productes de mobiliari, il·luminació, tèxtils, etc. que, per ser vàlids en un projecte Contract, han de complir una sèrie de requisits específics.

Com dèiem, són llocs públics, de molt trànsit de persones i això exigeix ​​unes normatives pròpies estretament vinculades, per posar un exemple imprescindible, a la seguretat i que en el projecte d’un habitatge, per comparativa, no són necessàries. A més, pot succeir que aquestes normatives variïn en funció de la ubicació i del compliment local, nacionals o internacional.

Estem parlant d’aspectes com altures i distàncies mínimes, de materials molt resistents a l’ús i a les inclemències del temps (en cas d’exteriors), de productes que requereixin un manteniment bàsic, de mobiliari que es pugui apilar per al seu emmagatzematge, de tèxtils la composició dels quals resulti ignífuga contra els incendis i que sigui capaç de resistir intensos processos de rentat, d’una il·luminació eficient i de consum energètic baix, de matèries primeres de gran durabilitat, etc.

De la mateixa manera que, amb el temps i donada la demanda, s’ha generat una cartera de professionals especialitzats en aquest tipus de projectes -arquitectes, interioristes, dissenyadors, etc.- que fan de nexe d’unió entre el client-empresari de l’establiment i les empreses proveïdores, també hi ha tot un mercat de marques que ofereixen específicament productes vàlids per a aquests locals.

Aquests proveïdors Contract, per la seva banda, es diferencien d’altres canals perquè han de complir unes característiques particulars de fabricació, instal·lació, logística, etc. depenent del producte. En general són empreses que han d’oferir preus molt competitius, han de comptar amb importants estocs, els seus terminis de lliurament han de ser àgils, treballen amb grans quantitats de producció, els seus instal·ladors són especialistes, tenen una xarxa de distribuïdors per satisfer demandes a altres destinacions, el seu equip de disseny ha d’avançar-se a les tendències, etc.

Existeixen també companyies que ofereixen un servei integral de projectes Contract, és a dir, es fan càrrec des del primer esbós del disseny de l’espai fins al lliurament de les claus, responsabilitzant-se de tota la cadena de treball.

Si has arribat fins aquí, ja tens una àmplia idea del que són els projectes Contract i quines són les seves especificitats respecte a altres canals. No tots els estudis i professionals de l’interiorisme poden dur-los a terme i saber com dissenyar i decorar un restaurant, per exemple, precisament perquè han de tenir aquests coneixements extres propis d’aquest àmbit.

I per això han de conèixer les normatives de cada tipus d’establiment, tenir una cartera d’empreses proveïdores de Contract que cobreixin totes les necessitats de productes, visitar les diferents fires del sector per descobrir nous productes i estar al dia de les tendències, etc.

Entre els serveis que ofereix l’estudi d’interiorisme de Barcelona, Tinda’s Project, s’inclouen sobretot els projectes residencials, però també projectes Contract i de Retail, a més d’altres més relacionats amb el paisatgisme.

L’habitatge, d’estètica moderna i línies rectes, s’aixeca sobre una parcel·la de 1.000 metres quadrats, destacant la seva façana en blanc monocapa per a enaltir més si cap aquestes connotacions mediterrànies que conviden a gaudir del jardí durant tot l’any, gràcies també a les agradables temperatures d’aquesta zona de la geografia catalana.

La casa distribueix els seus 350 metres quadrats en tres plantes, als quals cal afegir els habilitats a l’exterior amb la zona del porxo i l’entorn que envolta a la piscina dedicada a la barbacoa i al solàrium.

Tot aquest espai transitable a l’aire lliure s’ha pavimentat amb una tarima sintètica especial per a ‘outdoor’ en un color gris, a joc amb el ceràmic que recobreix la part de la façana que emmarca el porxo per a crear una envolupant estètica integrada.

Tot el projecte d’interiorisme d’exteriors de la casa se centra en l’ampli jardí al qual es pot accedir directament des de diferents estances de la casa, com la cuina, la sala-menjador i la suite.

El jardí s’ha projectat per a albergar diferents ambients amb l’objectiu de gaudir-los segons el moment del dia o de la nit. Un d’ells és la zona de la barbacoa. En aquest cas s’ha creat ‘ex profeso’ una petita construcció en simetria amb l’habitatge i en la qual s’han utilitzat els mateixos materials (rajoles, volada, etc.), però pots inspirar-te en altres idees si li dones un cop d’ull al post sobre barbacoes de disseny per a jardins.

El frontal obert amb vista a la piscina i situat davant d’un dels laterals d’aquesta, inclou una zona d’aigües, barra, electrodomèstics emplafonats i un vidre fix central que permet veure la part posterior del jardí on està l’àrea de jocs infantils.

Quant al porxo s’han habilitat dues zones, una de menjador i una altra d’estar, totes dues amb mobiliari per a exteriors de gran qualitat, capaç de resistir les inclemències del temps, la llum solar, etc. El fet que la taula estigui situada prop de la sortida de la cuina també facilita el servei.

Un altre dels ambients que ofereix el jardí és la piscina, entorn de la qual gira tota l’atenció dels propietaris i les seves visites, especialment en els mesos d’estiu. No podia faltar un espai per al relax en forma de solàrium amb diverses hamaques situades al costat de la piscina per a prendre el sol, encara que ‘la joia de la corona’ són els llits balinesos situats al costat oposat a la barbacoa, mirant-se de front.

En aquesta línia, i segons l’Eva Mesa, el jardí de la casa es va projectar amb “una línia molt d’hotel. És un espai de gaudi on creem diferents zones”.

Entre la zona d’estar del porxo i els llits balinesos destaca una petita construcció en forma de cub independent que s’utilitza com a vestuari on canviar-se i dutxar-se. El seu disseny s’integra perfectament en la línia arquitectònica de l’habitatge.

A grans trets, per a tot el paisatgisme es van triar plantes autòctones d’aquesta zona del mediterrani, algunes amb una intenció més decorativa i altres per a aportar privacitat al jardí, però en general ofereixen una panoràmica natural molt agradable.

Si el projecte del teu habitatge inclou una zona d’exterior -amb piscina o sense- que requereix un estudi de paisatgisme a Barcelona, no dubtis a consultar-nos i et donarem les millors idees. Ah! I també pots inspirar-te en les piscines preferides de l’interiorista de Barcelona, l’Eva Mesa.

Totes les imatges d’aquest post són de l’estudi d’interioristas de Barcelona, Tinda’s Project (©Mercè Gost).